Cromàtide
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cromàtide és cadascuna de les dues cadenes idèntiques de l'ADN que, unides pel centròmer, constitueixen un cromosoma.[1] Parlar de cromàtide presenta especial rellevància en el procés de la divisió nuclear (mitosi o meiosi). Aquest terme és emprat mentre els centròmers romanen en contacte. Quan se separen (durant l'anafase de la mitosi i durant l'anafase 2 de la meiosi), les cadenes passen a anomenar-se cromosomes fills. Els extrems de les cromàtides s'anomenen telòmers impedint la unió d'aquests extrems amb altres cromosomes i impedint l'escurçament dels cromosomes que tindria lloc després de cada replicació cel·lular i que causaria finalment la mort cel·lular. Per tant, els telòmers podrien determinar l'esperança de vida de la cèl·lula.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/54/Chromosome.png)
(1) Cromàtida. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S.
(2) Centròmer. Punt per on les dues cromàtides resten unides i on s'uneixen els microtúbuls.
(3) Braç curt.
(4) Braç llarg.
En altres paraules, per cromàtide entenem la meitat d'un cromosoma replicat.[2] El terme cromàtide va ser proposat per Clarence Erwin McClung (1900) i deriva del grec chroma (color).