Constitució de Letònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Constitució de Letònia (en letó: Satversme) és la llei fonamental de la República de Letònia. És la constitució més antiga d'Europa de l'Est que segueix vigent i la sisena llei fonamental republicana més antiga que encara funciona al món.[1] Va ser aprovada per, com s'hi indica pròpiament, el poble de Letònia escollida lliurement i adoptada a l'Assemblea Constitucional, el 15 de febrer 1922, entrant en vigor el 7 de novembre de 1922. En el seu desenvolupament els diputats es van guiar principalment per la constitució de Weimar d'Alemanya.[2]
Tipus | constitució i llei ![]() |
---|---|
Estat | Letònia ![]() |
Llengua original | letó ![]() |
Text complet | Text complet ![]() |
Després del cop d'Estat de 1934 es va aprovar una declaració en què s'assignava funcions del parlament al Consell de Ministres, fins que una nova constitució es redactés, per tant se la va suspendre parcialment. Aquesta nova constitució mai no va ser redactada, i durant la Segona Guerra Mundial Letònia va ser annexada per la Unió Soviètica.
El 1990 el parlament de la República Socialista Soviètica de Letònia va declarar l'annexió de Letònia il·legal, com es va fer en ignorar la Constitució de Letònia, i per tant la constitució com la República de Letònia encara existia de iure, es va restaurar així la independència de Letònia. La Constitució, llevat dels articles 1, 2, 3 i 6, va ser suspesa per la mateixa declaració per tal de ser revisada; va ser completament posada en vigor per la primera assemblea de la cinquena Saeima el 6 de juliol de 1993.[3] Un capítol sobre els drets humans es va afegir mitjançant una esmena de l'any 1998.