Constitució de Weimar
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Constitució de Weimar (en alemany: Weimarer Verfassung, i oficialment: Verfassung des Deutschen Reichs) fou una constitució d'Alemanya sancionada el 14 d'agost de 1919, que va establir una república federal amb nou estats i l'elecció d'un president per votació popular,[1] qui tenia la facultat d'escollir el canceller perquè formés un govern. El president podia dissoldre el gabinet i vetar les lleis del poder legislatiu. Les seves facultats incloïen la facultat d'intervenir als estats federals, amb l'objectiu de prevenir problemes d'ordre social.
Tipus | constitució |
---|---|
Estat | Alemanya |
Llengua original | alemany |
Epònim | República de Weimar |
Sèrie | |
Text complet | Text complet |
Aquesta constitució, juntament amb la Constitució de Mèxic, sancionada dos anys abans, van donar origen al constitucionalisme social, que establí l'estat del benestar i va reconèixer els drets dels treballadors.