Constança d'Aragó i d'Entença

Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346). Era filla d'Alfons el Benigne de Catalunya-Aragó i de la seva primera esposa, Teresa d'Entença del llinatge dels Entença.

16. Jaume I d'Aragó (el Conqueridor)

8. Pere III d'Aragó (el Gran)

17. Violant d'Hongria

4. Jaume II d'Aragó (el Just)

18. Manfred I de Sicília

9. Constança de Sicília

19. Beatriu de Savoia

2. Alfons III de Catalunya-Aragó (el Benigne)

20. Carles I d'Anjou

10. Carles II d'Anjou

21. Beatriu I de Provença

5. Blanca de Nàpols

22. Esteve V d'Hongria

11. Maria d'Hongria

23. Elisabet la cumana

1. Constança d'Aragó i d'Entença (Reina de Mallorca)

24. Bernat Guillem de Montpeller

12. Bernat Guillem d'Entença

25. Jussiana d'Entença

6. Gombau d'Entença

26. ?

13. ?

27. ?

3. Teresa d'Entença

28. ?

14. Sanxo d'Antillón

29. ?

7. Constança d'Antillón

30. Àlvar I d'Urgell

15. Elionor d'Urgell i Montcada

31. Constança de Montcada

Constança d'Aragó i d'Entença

Biografia
Naixement	1318 (Gregorià) Aragó (Espanya)
Mort	1346 (Gregorià) (27/28 anys) Montpeller (França)
Reina de Mallorca
Activitat
Camp de treball	Poesia
Ocupació	poetessa, escriptora
Altres
Títol	Infanta d'Aragó Reina
Família	Casal de Barcelona
Cònjuge	Jaume III de Mallorca
Fills	Ferran de Mallorca i Aragó, Jaume IV de Mallorca, Elisabet de Mallorca
Pares	Alfons el Benigne   i Teresa d'Entença
Germans	Pere el Cerimoniós Jaume I d'Urgell Joan d'Aragó i de Castella Ferran d'Aragó i de Castella

Representació de l'empresonament de Constança per part de Pere el Cerimoniós.

Va néixer a Balaguer cap al 1322, quan el seu pare Alfons ja havia estat proclamat hereu dels regnes de Catalunya, Aragó i València per renúncia del seu germà gran, Jaume.^[1] El 1325 va ser promesa en matrimoni amb Jaume III de Mallorca, besnet igual que ella de Jaume I el Conqueridor, i el 1336 es varen a Perpinyà. Va ser un casament de conveniència, per garantir una bona relació entre la Corona mallorquina i la Corona d'Aragó.^[2] Van tenir dos fills: el príncep Jaume IV de Mallorca (1335-1375), rei de Mallorca, i la princesa Elisabet de Mallorca (1337-1403), reina titular de Mallorca.^[1] La relació entre la reina Constança i el seu marit mai no va ser bona, fins i tot van viure separats gairebé tres anys en què ella va estar-se a Barcelona, a la cort del seu germà Pere el Cerimoniós, que estava enemistat amb el seu cunyat. La insistència del papa Climent IV va fer que durant la segona meitat de 1345 la reina Constança tornés a Mallorca, a costat del seu marit. Pocs mesos més tard, ella va morir sobtadament a Perpinyà.^[2]

A aquesta reina s'havia atribuït l'autoria del poema amorós «Ez yeu am tal qu·és bo e belh» conegut com «poemet de la reina de Mallorca», contingut en el Cançoner Vega-Aguiló, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya.^[2] Més probable seria que l'autora del poema fos Violant de Vilaragut, segona esposa de Jaume III, amb qui el rei ja mantenia una relació amorosa durant l'absència de la reina Constança. Però no hi ha prou dades per afirmar-ho categòricament. Segons l'historiador mallorquí Gabriel Ensenyat, el poema «presenta un model femení diferent del que hi havia a l’ús, si més no respecte del que difonien moralistes i predicadors. Un patró que, si l’aplicam a una reina, trenca el clixé de la passivitat i la subordinació que tradicionalment s’havia atribuït a la figura règia femenina.»^[2]

Referències

1. Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 101 [Consulta: 13 maig 2013]. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
2. Ensenyat, Gabriel «Quina «reina de Mallorques» és l’autora del poema contingut al Cançoner Vega-Aguiló?» (pdf). Recerques:historia, economia, cultura, 81, 2022, pàg. 81-106. ISSN: 0210-380X [Consulta: 26 juliol].

Bibliografia

• Albertí i Casas, Elisenda. Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007. ISBN 978-84-7246-085-0 [Consulta: 13 maig 2013]. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.