Violant de Vilaragut

Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca entre 1347 i 1349, era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358, i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.^[1]

Violant de Vilaragut

Biografia
Naixement	c. 1320 (Gregorià) Catalunya (Espanya)
Mort	1372 (51/52 anys)
Reina de Mallorca
Activitat
Ocupació	escriptora
Obra
Obres destacables (segle XIV) Cançoneret de Ripoll
Altres
Títol	Reina consort
Família	Casal de Barcelona
Cònjuge	Jaume III de Mallorca Otó IV de Brunswick-Grubenhagen
Pares	Berenguer de Vilaragut   i Saura de Mallorca
Germans	Pere Galceran II de Pinós
Parents	Joan de Vilaragut i Álvarez de Haro, nebot

Fou la segona esposa de Jaume III de Mallorca, el seu cosí, amb qui es casà el 10 de novembre de 1347, poc després de la mort de Constança d'Aragó i d'Entença, de la qual fou, en certa mesura, considerada responsable.^[1]

El regnat de Violant durà només tres anys, durant els quals el seu marit, allunyat d'ella, lluitava infructuosament per recuperar el Regne de Mallorca. De la seva unió van néixer dues filles, la infanta Esclarmonda de Mallorca (1348-1349) i la infanta Maria de Mallorca (1349-1349), ambdues mortes durant la infantesa. L'any 1349, després de la derrota a la batalla de Llucmajor, on Jaume III trobà la mort, Violant, juntament amb els fills del rei, Jaume i Elisabet, fou capturada pel rei Pere IV d'Aragó. Inicialment retinguda al castell de Bellver, fou posteriorment traslladada al convent de Santa Clara de València, on compartí captivitat amb la seva fillastra Elisabet. L’alliberament de Violant fou negociat pel papa Climent VI i pel rei de França, Joan II.^[1][2]

Posteriorment, residí en un castell prop de Montpeller i, l'any 1353, contragué matrimoni amb el duc Otó IV de Brunswick, cavaller fidel a Joan II i futur espòs de la reina Joana I de Nàpols. Durant el regnat de Carles V de França, Violant continuava viva i ben considerada.^[1]

Orígens familiars

8. Pere de Vilaragut

4. Berenguer de Vilaragut

2. Berenguer de Vilaragut

5. Gueraua de Sarrià

1. Violant de Vilaragut (Reina de Mallorca)

24. Pere el Catòlic

12. Jaume I el Conqueridor

25. Maria de Montpeller

6. Jaume II de Mallorca

26. Andreu II d'Hongria

13. Violant d'Hongria

27. Yolande de Courtenay

3. Saura de Mallorca

7. Saura de Montreal

La Reina de Mallorques

Alguns historiadors de la literatura medieval han atribuït a la dissortada Violant l'autoria d'un delicadíssim poema trovadoresc conservat al Cançoneret de Ripoll, escrit durant la primera meitat del segle xiv i signat per la «Reina de Mallorques»:

«	(...) i bé em podria estar acabant per vós, que amo i desitjo tant; que tant em triga l'abraçar i el raonar i tot s'esmuny quan penso que anat us n'heu i no torneu i que sou lluny, desesperat em viu el cor: per poc no mor si en breu no en té guarença! Pietat, marit, que els mals que em deu, passo sofrint, i doncs torneu que cap tresor no val un cor que per vos mor, amb amorosa pensa.	»
— Reina de Mallorques[a]

Vegeu també

• Història de la literatura catalana
• Reina de Mallorca

Referències

1. «Violant de Vilaragut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Zaforteza y Musoles, Diego «Violante de Vilaragut, reina de Mallorca» (PDF). Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'Estudis Històrics, 28, 1939-1943, pàg. 262-283. ISSN: 0212-7458.
3. Miquel. Edicions 62. Cap Home és visible. Poesia catalana medieval, 2010. ISBN 978-84-297-5919-8.

Notes

1. Versió del poema antic, actualitzada per Dolors Miquel al llibre Cap Home és visible. Poesia catalana medieval.^[3]