Reina de Sicília i reina consort d'Aragó From Wikipedia, the free encyclopedia
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302)[1] fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran. Proclamada beata per l'Església catòlica.[2][3]
 |
Aquest article tracta sobre la muller de Pere el Gran. Vegeu-ne altres significats a «Constança de Sicília (desambiguació)». |
.png) La reina en la Genealogia dos reis de Portugal, 1530-1534  | |
| Nom original | (it) Costanza di Sicilia (ca) Constança de Sicília |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1248 Catània (Sicília) |
| Mort | 9 abril 1302 (53/54 anys) Barcelona |
| Sepultura | Catedral de Barcelona (1837–) Convent de Sant Francesc de Barcelona (1302–1837) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Orde de Santa Clara |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 8 d'abril 17 de juliol |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Sicília (1282–1285) Reina consort d'Aragó (1276–1285) |
| Família | Hohenstaufen |
| Cònjuge | Pere el Gran (1262, 1262 (Gregorià)–1285) |
| Fills | Alfons el Franc, Jaume el Just, Pere d'Aragó i de Sicília, Elisabet de Portugal, Frederic II de Sicília, Violant d'Aragó i de Sicília |
| Pares | Manfred I de Sicília i Beatriu de Savoia |
| Germans | Tomàs I de Saluzzo Beatriu de Sicília |
 | |
  | |
Filla del rei Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. Era neta de l'emperador Frederic II d'Alemanya per part de pare i del comte Amadeu IV de Savoia per part de mare.[1]
Es va casar el 1262[1] amb l'infant Pere d'Aragó, fill del comte rei Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança catalanosiciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influència catalana a la Mediterrània central en detriment dels interessos francesos.
Quan el 1266 Carles I d'Anjou arrabassà el tron de Sicília a Manfred, els principals caps del gibel·linisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i de Constança (els Lauria, els Lancia, els Procida, etc.), que es van convertir en els nous monarques de la corona d'Aragó el 1276.[4] En produir-se la revolta de les Vespres Sicilianes, el 1282, el rei Pere, com a marit de Constança, hereva del regne, va ser proclamat rei pels sicilians i tots dos van ser coronats el 30 d'agost de 1282 a la catedral de Palerm. El rei Pere encomanà el govern de l'illa a la reina i als infants Jaume i Frederic, però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.
El dot de Constança de Sicília ascendia a 50.000 unces d'or i estava format per objectes de gran valor, destinats a representar de manera tangible la rica herència cultural i política que Constança aportava al Regne d'Aragó: entre ells hi havia un faldistorium d'or, el tron en forma de tamboret que era un dels símbols del poder per als sobirans medievals.[5][6]
Es va casar el 13 de juny de 1262, a la catedral de Montpeller, amb l'infant Pere d'Aragó, fill i hereu de Jaume I.[1] D'aquest matrimoni tingueren:
El 1285 va enviudar i el 1297 es va traslladar definitivament a Catalunya. Amb les rendes del testament del seu marit va ordenar la construcció de dos hospitals per a pobres, a Barcelona i València, regentats per franciscans. Es retirà al convent de Santa Clara de Barcelona, on morí el 8 d'abril de 1302,[1] dia de Divendres Sant.
Va ser soterrada al convent de Sant Francesc de Barcelona. Quan després de l'incendi i saqueig de 1835 va ser enderrocat el convent, les seves restes i les d'altres personatges reials enterrats en aquell convent van ser traslladades primer a l'arxiu municipal i després a la catedral de Barcelona.[7] La reina Isabel II finançà la construcció d'uns ossaris, que van ser instal·lats en una capella del claustre de la catedral. Recentment, les restes reials contingudes en aquests ossaris han estat traslladades a l'interior del temple en unes urnes de nova construcció.
Per la seva vida virtuosa, que influí en la dels seus fills (entre ells santa Elisabet de Portugal), aviat va començar a ser venerada i se'n parlà d'aparicions als seus fills Frederic i Jaume. Fou finalment proclamada beata per l'Església per la seva actitud favorable a la política papal. La seva festivitat se celebra el 17 de juliol.
Dant la lloa en el Purgatori (III, 143), anomenant-la la «buona Costanza».[8]
| Precedida per: Carles I |
Reina de Sicília amb Pere I 1282-1302 |
Succeïda per: Jaume II |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
