Conquesta romana de Mallorca
episodi militar / From Wikipedia, the free encyclopedia
La conquesta romana de Mallorca va ser duta a terme pel cònsol i general romà Quint Cecili Metel, (el qual va rebre posteriorment el sobrenom de Balearicus), amb el pretext que les illes Balears eren un refugi de pirates, en el 123 a. C. Així mateix, també es remena com a afegit al principal casus belli l'interès de l'imperi romà per incloure als foners balears a les seves tropes, ja que la seva habilitat amb la fona era ben coneguda a causa dels assots rebuts durant les conteses de les guerres púniques.[1][2] Entre una altra sèrie de motius també ha d'afegir-se l'estratègia militar de comptar amb una via marítima cap a Hispània, ja que per terra els suposava una dificultat extrema, atès que es trobaven en guerra amb la Gàl·lia Narbonesa, les riqueses de les terres baleàriques, i també a les polítiques d'expansió de Roma.[3] No obstant això, la veritable finalitat de la incursió consistia a establir un tascó al comerç fenici.[4]
Tipus | conquesta ![]() | ||
---|---|---|---|
Data | 123-121 a.C. | ||
Lloc | Illes Balears (Balears) ![]() | ||
Conseqüència | Balears ![]() | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Metel, sabent la destresa dels illencs amb la fona va manar cobrir els seus vaixells amb pells, formant una espècie de botigues on podien posar-se a cobert per a evitar els projectils llançats i poder així desembarcar a l'illa, on li va resultar ardu trobar als habitants, atès que encara vivien de manera salvatge en grutes.[5] (en la Serra de Na Burgesa, Calvià, estan registrades 45 coves algunes usades com a refugi i obtenció d'aigua.) Des de la perspectiva militar és de suposar que la invasió no va suposar una veritable dificultat per a les tropes romanes, ben organitzades i armades, enfront de la població indígena, la millor defensa de la qual era l'ús de la fona i poc més, a més de ser una societat completament tribal i amb inferior capacitat d'organització.[6][7] Així mateix, algunes fonts posen l'accent en la gran matança d'habitants i destrucció dels santuaris indígenes situats a Son Carrió, Són Favar i Roca Rotja.[8] Aquesta invasió va suposar la fi del període posttalaiòtic de l'illa de Mallorca.[9]
Després d'una campanya de dos anys, en 121 a. C., va incorporar les illes a la província d'Hispània Citerior, i va fundar la ciutat de Palma, avui dia capital de l'illa, i també Polèntia, que va ser la capital després de la conquesta, amb tres mil colons romans (Iberias Romaion) portats de la península ibèrica. De totes maneres, atès que l'origen de les famílies pertanyents a l'elit provenien d'Itàlia, específicament de la zona del Picè, altres historiadors han estimat que molts dels colons van ser portats també des d'allí, específicament d'una de les 35 tribus romanes, la coneguda com Velina.[10][11]
Encara que pel que sembla la romanització de l'illa es va dur a terme amb certa facilitat, s'ha estimat que fos possible que aquesta arribés abans per via econòmica que per cultural, donat el caràcter de l'indígena mallorquí, susceptible a una ràpida assimilació de la cultura forana, i també per l'escassa formació cultural dels colons per a poder llatinitzar i reduir la cultura talaiòtica en un centenar i mig d'anys.[12] De totes maneres, cal destacar que la diplomàcia entre Roma i les illes s'havia establert nou dècades enrere, tal com comenta l'historiador Tito Livi, amb l'enviament d'emissaris baleàrics en 217 a. C. al general Gneu Corneli Escipió Calvus a causa de les operacions dutes a terme per una esquadra romana a Eivissa, (illa que en aquells dies era anomenada Ebusus) ciutat que formava part del bàndol cartaginès durant la segona guerra púnica.[13] Aquest període de dominació romana va durar fins al 455 d. C., quan les van prendre els vàndals.[14]