From Wikipedia, the free encyclopedia
El 2001 es va posar en marxa a Catalunya un nou sistema de codificació de les carreteres a Catalunya. Aquest nou sistema només s'aplica a aquelles carreteres de la xarxa bàsica la titularitat de les quals és de la Generalitat de Catalunya. La nova codificació havia estat aprovada dos anys abans (decret 261/1999).
La codificació anterior, que segueix vigent a la Xarxa de Carreteres de l'Estat, va ser aprovada amb el Plan general de obras públicas del 1939, en plena postguerra, que serví per reconstruir la xarxa viària espanyola després del conflicte.
Aquest sistema de numeració estava realitzat amb un punt de vista radial respecte Madrid, atès la situació política de la dictadura i que el pla aprofitava les poques carreteres ja existents que permetien el trànsit de vehicles a motor, que formaven part del Circuito Nacional de Firmes Especiales, elaborat el 1926.
Aquest pla es referia a una xarxa que no tenia res a veure amb la del 2001 -en molts casos, perquè abans del pla no hi havia carreteres pròpiament dites-, amb la utilització d'un sistema de jerarquies basat en la xarxa de carreteres nacionals i comarcals, i en un sistema radiocèntric a partir de Madrid. Una vegada el govern central traspassà competències de carreteres a les comunitats autònomes el 1998, aquestes elaboraren noves numeracions.
A més, s'hi havien d'incorporar a la nova numeració la gran quantitat de carreteres construïdes originalment per l'Estat i que aquest cedí a la xarxa autonòmica, com per exemple la C-33.
És destacable mencionar que aquest sistema de nomenclatura radial que encara és empleat a la xarxa estatal va ser creat pel enginyer lleidatà Victorià Muñoz i Oms.[1]
Per a aquest sistema, s'utilitzaven habitualment una o dues lletres i tres dígits:
Així, la carretera de Girona a Sant Feliu de Guíxols (C-250) es codificava de la manera següent:
És un sistema més senzill i adequat atès que només ha de servir el territori de Catalunya, en forma de malla (similar al que utilitza Alemanya, per exemple) que es basa en la geografia catalana i la xarxa prevista pel Pla de carreteres, i pretén que el codi sigui un element de guia, al mateix temps que tracta la xarxa de manera integrada, al marge de qui en sigui el titular. Utilitza la lletra C (de Catalunya) per a les carreteres a càrrec de la Generalitat i dos dígits:
Exemples:
És important tenir en compte que algunes carreteres poden tenir dues denominacions, la catalana i l'europea, ja que poden formar part dels grans eixos europeus que uneixen Catalunya amb Europa, pel nord, i la resta d'Espanya, pel sud i l'oest. Per exemple, l'autopista de Manresa, a més de ser la C-16, és l'E09 perquè forma part d'aquest eix europeu que va de Barcelona a Orleans (França).
Eixos sud-nord | |
Eixos oest-est | |
Eixos sud-oest-nord-est
|
|
Eixos sud-est-nord-oest
|
|
Brancs i connexions
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.