escriptora nicaragüenca From Wikipedia, the free encyclopedia
Clara Isabel Alegría Vides (Estelí, Nicaragua, 12 de maig de 1924 - Managua, Nicaragua, 25 de gener de 2018)[1] fou una poeta, assagista, novel·lista, traductora i periodista nicaragüenca que ha esdevingut una veu bàsica en la literatura de l'Amèrica central contemporània. Escrivia amb el pseudònim de Claribel Alegría.[2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Clara Isabel Alegría Vides 12 maig 1924 Estelí (Nicaragua) (en)  |
| Mort | 25 gener 2018 (93 anys) Managua (Nicaragua) |
| Formació | Universitat George Washington |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia i assaig |
| Ocupació | poetessa, traductora, novel·lista, assagista, lingüista, periodista, escriptora, escriptora de literatura infantil |
| Professors | Juan Ramón Jiménez |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Darwin J. Flakoll (–1995) |
| Premis | |
| Lloc web | claribelalegria.com |
 | |
Va néixer el 12 de maig de 1924 a Estelí, Nicaragua, de pares nicararagüencs i salvadorencs. Va créixer a la ciutat de Santa Ana, a l'occident del Salvador. Amb només vuit anys, hi va presenciar la massacre de més de trenta mil camperols i indígenes.[3]
El 1943 Alegría es mudà als Estats Units a estudiar a la Universitat George Washington, a Washington DC.[4] El 1948, es graduà amb el diploma de Filosofia i Lletres.[5]
Va viure als Estats Units durant molts d'anys, i es casà amb l'escriptor estatunidenc Darwin J. Flakoll. El 1985 Alegría va tornar a Nicaragua per ajudar a ressuscitar-la després de la Guerra Civil. Les massacres de 1932 la feren una gran defensora de la no-violència.
Durant el seu exercici com a cònsol de Nicaragua als Estats Units va ser declarada funcionària non grata pel govern de Ronald Reagan en represàlia cap al govern nicaragüenc per haver expulsat diversos funcionaris de la seva ambaixada a Managua. L'11 de juliol de 1988, el Govern de Nicaragua havia expulsat l'ambaixador dels Estats Units, Richard Melton i altres membres de l'ambaixada nord-americana a Managua. El govern sandinista va denunciar el suport dels EUA a l'oposició. L'endemà, el president Ronald Reagan va ordenar la sortida de l'ambaixador nicaragüenc a Washington, Dr. Carlos Tünnermann Bernheim , i set funcionaris dels consolats de Nova York, Miami, Houston, Los Angeles, San Francisco, Chicago i Washington DC.
El 1995, el seu home va morir a Managua.
Cal destacar que passà diverses etapes de la seva vida a Deià, Mallorca.[5]
Entre les seves obres, hi ha diverses novel·les històriques com Somoza, expediente cerrado: La historia de un ajusticiamiento (1993), en què parla de la vida del dictador nicaragüenc Anastasio Somoza. Aquest i altres llibres varen ser escrits en col·laboració amb el seu home. La seva obra (poesia, novel·la i contes) segueix les línies de la seva època,[6] cerca la denúncia social i vindica els drets humans amb un llenguatge a vegades antiliterari.
La seva obra s'enfoca a la realitat del seu temps i al compromís social amb la situació política. La seva poesia investiga formalment en allò que s'ha catalogat com un nou surrealisme d'intencionat llenguatge de carrer, esquinçat i vehement, i en una diversitat de temes que van ser des de la denúncia social i el compromís polític fins als grans temes existencials. Les seves tendències literàries són el reflex del corrent literari que es va impulsar a Centreamèrica en els anys de 1950-1960 del que es conegué com la "Generació compromesa".[7][8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
