La txistiakovaïta, també coneguda com chistyakovaïta, és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Natalia Ilyinichna Txistiakova (Наталия Ильиничнф Чистякова) (n. 1945), especialista en el camp de l'anàlisi espectral de raigs X i assistent sènior a l'Institut de Recerca de Recursos Minerals de Rússia (VIMS).
 Txistiakovaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Al(UO₂)₂(AsO₄)₂(F,OH)·6.5H₂O |
| Localitat tipus | Dipòsit d'urani de Bota-Burum, Alakol, Regió d'Almati, Kazakhstan |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.20  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 19,99 Å; b = 9,79 Å; c = 19,62 Å; β = 110,7° |
| Color | groc |
| Exfoliació | perfecta en {100}, imperfecta en {001} |
| Fractura | esglaonada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Densitat | 3,62 g/cm³ (mesurada); 3,585 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,557 nβ = 1,580 nγ = 1,580 |
| Birefringència | δ = 0,023 |
| Angle 2V | mesurat: -10° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2005-003 |
| Any d'aprovació | 2005 |
| Símbol | Cak |
| Referències | [1] |
La txistiakovaïta és un fosfat de fórmula química Al(UO₂)₂(AsO₄)₂(F,OH)·6.5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la txistiakovaïta pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Va ser descoberta al dipòsit d'urani de Bota-Burum, a Alakol, dins la regió d'Almati (Kazakhstan). També ha estat descrita al dipòsit de fluorita de Vrchoslav, a Krupka (Regió d'Ústí nad Labem, Txèquia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
