Cementiri de les Corts

El Cementiri de les Corts és un recinte funerari de Barcelona, del qual estan catalogats com a bé cultural d'interès local els murs de tanca, l'edifici d'administració i la capella.^[1][2]

Infotaula edifici Cementiri de les Corts
Edifici d'administració
Dades
Tipus	Cementiri
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès)
Localització	Av. Joan XXIII, 3-15, Menéndez y Pelayo, 2-6 i Martí i Franqués, 16
41° 23′ N, 2° 07′ E
Format per	Panteó dels repatriats d'ultramar
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	42444
Id. Barcelona	3074
Art públic de Barcelona
Panteó dels repatriats d'ultramar
Identificador	4460-1
Plànol

Història

El 1836, les Corts es va segregar de Sarrià i va esdevenir un municipi independent. El seu primer alcalde va ser Vicenç Cuyàs, que va cedir uns terrenys de la seva propietat (on ara hi ha el tanatori) per a construir-hi un cementiri, projectat el 1846 per l'arquitecte Josep Oriol Mestres i inaugurat el 1847.^[3][4]

El 1885, aquest primer recinte va ser ampliat pel costat de ponent, on ara hi ha els departaments segon i tercer, mitjançant l'adquisició d'uns terrenys a Dolors Campreciós i Soler.^[3][4] El 1913, s'hi va dur una important reforma i ampliació, projectada per Pere Falqués amb l'ajut d'Agustí Domingo i Verdaguer, que el va substituir a la seva mort el 1916,^[3][4] amb un nou mur de tancament, l'edifici d'administració i la capella de planta de creu grega i estil historicista neogòtic, amb vidrieres emplomades.^[2][1]

El 1993 s'hi va construir un modern tanatori, obra de Marina Salvador.^[3]

Descripció

Cementiri dividit en vuit departaments, on hi ha tombes, nínxols i com panteons. El monument funerari més destacat per la seva història és el dedicat als 726 soldats repatriats d'Ultramar que varen morir a Cuba i Filipines.^[2] Té 34.417 m² i 28.339 sepultures.^{[cal citació]}

Hi destaquen una Pietat en bronze de Josep Viladomat, a la capella, i la tomba-panteó dels Repatriats d'Ultramar, al departament tercer.

Enterrats notables

Monument als repatriats d'ultramar

Entre les persones que s'hi han enterrades hi ha (per ordre cronològic de mort):^[5]

• Pau Llorach i Malet (Les Piles, 1839 – Barcelona, 1890), metge i psiquiatre (Dep. 2, panteó 1)
• 734 soldats morts a Cuba i les Filipines en 1898 i 1899 (al panteó dels Repatriats).
• Carlos González Montes de Oca (Viesca, Mèxic, 1846 - Barcelona, 1917), militar i polític.
• Frederic Clascar i Sanou (Santa Coloma de Farners, 1873 — Barcelona, 1919), sacerdot, liturgista, filòleg i traductor de la Bíblia.
• Pere Farró i Llorella (Sarrià de Ter, 1894- Barcelona, 1920), pintor i il·lustrador (Dep. central, nínxol 3324)
• Vicent Climent Navarro (València, ca. 1872 - Barcelona, 1923) pintor^[6]
• Loránd Orbók (Hongria, 1884 - Barcelona, 1924), dramaturg hongarès (nínxol 1730, dep. V).
• Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar, 1854 - Barcelona 1926), veterinari, biòleg i filòsof (Dep. central, nínxol 3087)
• Pere Barnils i Giol (Centelles, 1882 - Barcelona, 1933), filòleg i fonetista.
• Antoni Cots i Trias (Barcelona, 1874 - 1935), pedagog, director de l'Acadèmia Cots i autor de llibres per a l'ensenyament del comerç i d'ortografia.
• Luis de Ulloa Cisneros (Lima, 1869 - Barcelona, 1936), historiador especialitzat en temes colombins.
• Josep Torres i Vilalta, Toresky (Barcelona 1869 - 1937),locutor de ràdio (Dep. central, nínxol 3621).
• Felip Cortiella i Ferrer (Barcelona, 1871-1937), dramaturg, escriptor i tipògraf anarquista i catalanista
• Blas Zambrano (Segura de León, Badajoz, 1874 - Barcelona, 1938), mestre, filòsof i pedagog.
• Juan López Merino (Màlaga, 1907 - Barcelona, 1938), periodista i dramaturg, director del Heraldo de Melilla.
• Walter Katz (Alemanya, 1913 - Serós, Segrià, 1938), pilot, voluntari en la defensa aèria de Barcelona (sector jueu).
• Felip Coscollà i Plana (Graus, Osca, 1880 - Barcelona, 1940), escultor.
• Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941), escriptor (Dep. central, nínxol 710, Família Quintana)
• Gabriel Bau i Fortanete (Barcelona, 1892 - 1944), futbolista del FC Barcelona.
• Juan José Núñez (Barcelona, 1912-1944), impressor i industrial paperer (Dep. 5, panteó 44)
• Montserrat Casals i Baqué, coneguda com a Elena Jordi (Cercs, 1882 - Barcelona, 1945), actriu i empresària teatral, primera directora de cinema a Espanya (Dep. 5, nínxol 10164)
• Frederic Alfonso i Ferrer (València, 1879 - Barcelona, 1946), pedagog i compositor català (Dep. Central, nínxol 3.069)^[7]
• Emili Vallès i Vidal (Igualada, 1878 - Barcelona, 1950), gramàtic.
• Lluís Gonzaga Jordà i Rossell (les Masies de Roda, 1869 – Barcelona, 1951), músic, compositor i empresari musical, fundador de Casa Beethoven (Dep. 5, nínxol 10019, Família Badrena Massó)
• Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874 - 1954), figura destacada de la burgesia, dinamitzadora de la vida cultural i social (Dep. 2, panteó 1)
• Lluís Garcia i Falgàs (València, 1880 o 1881 - Barcelona, 1954), pintor, il·lustrador i grafista.^[8]
• Antoni Batlle i Mestre (Sitges, 1888 - Barcelona, 1955), sacerdot i pedagog, impulsor de l'escoltisme (Dep. central, nínxol 3931).
• Francesc Xavier Altès i Roig (Barcelona, 1888 - 1955), impressor i editor (Dep. 5, 4, nínxol 5415)
• Pere Ynglada (Santiago de Cuba, 1881 - Barcelona, 1958), dibuixant.
• Conrad Cadirat i Baqué (Barcelona, cap a 1930 – 1959), pilot de motociclisme (Dep. central, tomba 66).
• Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960), arquitecte (Dep. 8, nínxol 378)
• Agustí Sancho Agustina (Bell-lloc, 1896 - Barcelona, 1960), futbolista del FC Barcelona.
• Vicenç Piera i Pañella, "la Bruixa" (Barcelona, 1903 – 1960), extrem dret del FC Barcelona (Dep. 5, nínxol 7434).
• Ana Renaud Muntané, Madame Renaud (Carme, 1868 – Barcelona, 1961), modista (Dep. 5, tomba especial 4)
• Paulino Alcántara Riestra (Iloilo, Filipines, 1896 - Barcelona, 1964), futbolista del FC Barcelona i metge (Dep. 5, 1, 4292).
• Marina Alcañiz (Marina Pubillones Guallart) (Madrid, 1883 - Barcelona, 1965), actriu
• Francisco Martínez García Sisquillo (Barcelona, 1930 - 1965), ciclista i mecànic.
• Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 - París, 1966), escriptor i polític
• Francisco Darnís Vicente (Barcelona, 1910 - 1966), dibuixant de còmics (Dep. 3, via 4, nínxol 136)
• Albert Aguilà i Masip (Barcelona, 1924 - Caracas, 1966), cantant d'òpera.
• Julio César Benítez Amodeo (Montevideo, 1940 - Barcelona, 1968), futbolista del FC Barcelona.
• Margarida Orfila Tudurí (Maó, Menorca, 1889 - Barcelona, 1970), compositora, pianista i professora de música (Dep. Central, nínxol 3.069)^[7]
• Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 1882 - 1972), compositor, fundador de l'Orfeó Gracienc (Dep. 2, nínxol 290, pis 5)
• Víctor Moya Calvo (València, 1889 - Barcelona, 1972), pintor.
• Josep Samitier i Vilalta (Barcelona, 1902 - 1972), futbolista i entrenador del FC Barcelona (Dep. central, tomba menor 18).
• Jaume Planas i Simó (Barcelona, 1889 - 1974), tenor i compositor, popular els anys vint i trenta.^[9]
• Juli Salvador (Barcelona, 1906 - 1974), director de cinema.
• Carme Buxadós i Brualla (Barcelona, 1897 - 1979), actriu (Dep. 5, 3, 5918)
• Concepció Panadès i Juanengo (Manila, Filipines, 1908 - Barcelona, 1981),a soprano catalana. (Dep. 2, pis 7, nínxol 252)
• Francesca Cecília Gubert i Rafanell (Barcelona, 1906 - 1985), soprano.
• Agustí Centelles (el Cabanyal, València, 1909 - Barcelona, 1985), fotògraf (Secció 5, 1r pis, nínxol 8.086).
• Josefina Tàpias (Barcelona, 1903 - 1988), actriu (Dep. 2, 4, nínxol 94).
• Ramon Bruguera i Álvarez (Barcelona, 1899 - 1988), futbolista (Dep. 8, nínxol 868).
• Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991), escultor i col·leccionista (Dep. central, nínxol 1341).
• Roser Coscolla i Ferrer (Barcelona, 1903 - Granollers, 1991), actriu^[10]
• Narcís de Carreras i Guiteras (La Bisbal d'Empordà, 1905 – Barcelona, 1991), advocat i polític, president del FC Barcelona (Dep. central, tomba 57)
• Elemér Berkessy (Nagyvárad, Hongria, 1905 - Barcelona, 1993), futbolista i entrenador (Dep. 6, nínxol 498)
• Josep Soligó i Tena (Barcelona, 1910 - 1994), il·lustrador i cartellista cinematogràfic (Dep. 5, 4, nínxol 6472).
• César Rodríguez Álvarez (Lleó, 1920 - Barcelona, 1995), futbolista del FC Barcelona (Dep. central, 2, nínxol 2.767, de la família Rodríguez – Revillo).
• Maria Teresa Balcells i Llastarry (Dusfort (Anoia), 1912 - Barcelona, 1996), pianista (Dep. 2, 5, nínxol 290).
• Horacio Sáenz Guerrero (Logronyo, 1921 - Dénia, 1999), periodista, director de La Vanguardia.
• Lluís Torner i Bové (Barcelona, 1922 - 1999), actor (Dep. 8, 3, nínxol 488).
• Àngel Mur Navarro (Barcelona, - 2000), massatgista del F. C. Barcelona (Dep. central, nínxol 4098)
• Joan Capri, Joan Camprubí i Alemany (Barcelona, 1917 — 2000), actor, humorista i monologuista (Dep. central, nínxol 4384).
• Miguel Gila Cuesta (Madrid, 1919 - Barcelona, 2001), humorista i comediant.
• Francisco Javier González Urruticoechea, Urruti (Sant Sebastià, 1952 - Barcelona, 2001), futbolista, porter del FC Barcelona (Dep. 6, 2, nínxol 1021).
• László Kubala Stecz (Budapest, 1927 - Barcelona, 2002), futbolista del FC Barcelona (Dep. 6, 2, nínxol 625).
• Agustí Contijoch i Mestres (Barcelona, 1928 - 2002), empresari i polític.
• Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1901 - Barcelona 2003), filòleg, historiador i bibliòfil (Dep. central, nínxol 154: Família Cardona, espòs de sa germana, enterrada aquí)
• Enric Llaudet i Ponsa (Barcelona, 1916 - 2003), president del Futbol Club Barcelona.
• Juli Gonzalvo i Falcon (Mollet del Vallès, 1917 - Barcelona, 2003), futbolista del RCD Espanyol i del FC Barcelona (Dep. 5, 5, nínxol 1837).
• Francesc Perelló i Picchi (Barcelona, 1918 - 2003), directiu esportiu, president del Reial Club Deportiu Espanyol.
• Enric Bernat Fontlladosa (Barcelona, 1923 - 2003), empresari, fundador de Chupa Chups.
• Manuel Méler Urchaga (Barcelona, 1922 - 2006), advocat, empresari, president del RCD Espanyol.
• José Luis Martínez Sansalvador (Barcelona, 1932 - 2006), actor de doblatge (Dep. 5, 6, nínxol 5179).
• Frederic Riera-Marsá i Llambí (Barcelona, 1917 - 2008), empresari d'alimentació.
• Ramon Calduch (Barcelona, 1928 - 2008), cantant popular (Dep. 5, 2, nínxol 2165).
• Glòria Roig i Fransitorra (Barcelona, 1936 - 2008), actriu de televisió i dobladora de cinema (Dep. central, nínxol 4559, pis 2).
• Ricard Maxenchs (Barcelona, 1953 - 2008), periodista esportiu (Dep. central, tomba menor 22).
• Pere Català i Roca (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 2009), fotògraf i historiador (Dep. central, 5, nínxol 1405)
• Ricard Palmerola i Buxadós (Barcelona, 1921 - 2010), actor i doblador.
• Eduard Manchón i Molina (Barcelona, 1930 - 2010), futbolista del FC Barcelona.
• Teresa Cervelló Nadal (Montblanc, 1950 - Barcelona, 2010), jurista, primera dona nomenada pel Consejo General del Poder Judicial.
• Martí Torrent i Blanchart (Arenys de Mar, 1912 - Barcelona, 2012), polític català independentista.
• Agustí Cohí Grau (el Vendrell, 1921 - 2012), compositor i pedagog musical (Dep. 4, tomba menor 23, "Enric Irles y familia").
• Estanislau Basora i Brunet (Navàs, 1926 - Las Palmas de Gran Canaria, 2012), futbolista del FC Barcelona (Dep. 6, 1, nínxol 596).
• Enric Lluch i Martín (Barcelona, 1928 - 2012), geògraf.
• Carlos Pujol Jaumeandreu (Barcelona, 1936 - 2012), poeta, traductor, editor, historiador de la literatura i novel·lista (Dep. 5, 6, nínxol 3023).
• Albina Francitorra i Aleñà (Barcelona, 1912 - 2013), periodista i escriptora, mare de Montserrat Roig (Dep. central, nínxol 4559, pis 2n)^[11]
• Maria Girona i Benet (Barcelona, 1923 - 2015), pintora, gravadora i activista cultural (Dep. 5è, tomba 8?)
• Jaime Camino (Barcelona, 1936 - 2015), director de cinema (Dep. 8è, panteó T)
• Ena Alba Clement (Filomena Alba Cañada) (València, 1925 - Barcelona, 2016), actriu (Dep. 6è, pis, 1, nínxol 43)^[12]
• Claudi Esteva i Fabregat (Marsella, 1918 - Barcelona 2017), antropòleg cultural i historiador americanista (Dep. 5, nínxol 3696)
• Joan Colom i Altemir (Barcelona, 1921 - 2017), fotògraf (Dep. 4t, pis 3, nínxol 246)
• Albert Mallofré i Milà (Vilanova i la Geltrú, 1926 - Barcelona, 2017), periodista i crític musical (Dep. 5, cinerari 34)
• Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942 - 2018), historiadora i activista política.
• Josep Maria Blanco Ibarz (Barcelona, 1926 – 2019), dibuixant de còmics.^[13]
• Joan Pineda i Sirvent (Barcelona, 1931 - 2020), compositor i intèrpret de música de cinema (Dep. 5, nínxol 5069)
• Josep Maria Gay de Liébana Saludas (Barcelona, 1953 – 2021), economista i divulgador econòmic (Dep. central, pis 7, nínxol 2.898)
• Josep Navarro i Vives (Barcelona, 1931- 2023), pintor (departament 6è, cinerari esp. tancat 39, pis 3)

Referències

1. «CEMENTIRI DE LES CORTS (MUR DE TANCA, EDIFICI DE L'ADMINISTRACIÓ I CAPELLA)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. «Cementiri de les Corts». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
3. «Cementiri de les Corts». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
4. «El primer recinto funerario 1847-1913». Fenix art (blog). Mercè Alabern Gómez, 03-06-2023.
5. «Ruta Cultural del Cementerio de les Corts». Cementiris de Barcelona.
6. «Vicente Climent». Find a Grave.
7. «Margarita Orfila». Find a Grave.
8. «Luis Garcia Falgas». Find a Grave.
9. «Jaime Planas». Find a Grave.
10. «Roser Coscollá». Find a Grave.
11. «Albina Fransitorra». Find a Grave.
12. «Ena Alba Clement». Find a Grave.
13. Vidal, Jaume «L’últim del ‘TBO’». El Punt Avui, 31-05-2019.

Enllaços externs

• «Cementiri de les Corts». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Edifici d'administració». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Capella». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.