Lluís Gonzaga Jordà i Rossell (les Masies de Roda, 16 de juny de 1869 – Barcelona, 20 de setembre de 1951) va ser músic, compositor i empresari musical.[1][2]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Tanca
Inicià els seus estudis musicals amb Melitó Baucells a Roda de Ter, i els amplià a Vic amb Jaume Pujadas, mestre de capella de la catedral de Vic. Posteriorment es formà a Barcelona amb Manuel Obiols i Josep Rodoreda, i obtingué el primer premi de composició de l'Escola Municipal de Música en l'any 1887; també prengué lliçons d'orgue a la Basílica de la Mercè. Poc després (1889) guanyà la plaça de professor-director de l'Escola de Música de Vic i director de la Banda de la ciutat; en aquest període tingué per alumne el futur compositor Lluís Romeu i Corominas.
En l'any 1898 s'instal·là a Mèxic, on fundà la revista El Arte Musical i el Quintet Jordà-Rocabruna, que integraven els músics Josep Rocabruna (violí 1r), Guillermo Gómez (violí 2n), Guillem Ferrer (violoncel), Lluís Jordà (piano) i Lluís Mas (harmònium). Escriví i estrenà a Mèxic vint-i-dues sarsueles, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan (1904), la primera obra mexicana que assolí dues mil representacions. Amb els esmentats Josep Rocabruna i Guillem Ferrer també formà part del nucli fundacional de l'Orfeó Català de Mèxic. Posteriorment, quan l'esclat revolucionari d'Emiliano Zapata, tornà a Barcelona. En l'any 1910 comprà una petita botiga de música en la Rambla de Barcelona, i el 1915 la reanomenà Casa Beethoven. En els anys 1933 i 1934 dirigí el "Trío Beethoven".[3]
Va ser compositor de sarsueles, música religiosa i obres per a piano, i seu és l'"Himno de la Segunda Reserva", que va ser adoptat per l'exèrcit mexicà com una de les seves peces preferides. També va editar arranjaments de música clàssica per a ser interpretats per estudiants de piano.
Casat amb Antònia Casabosch i Codina (1884-1979)[4] natural de Vic varen tenir un fill nascut a Mèxic Lluís Jordà i Casabosch (1898-1979) casat el 1924 amb Elisa Concha Insense, que va ser el primer president de la Federació Catalana de Beisbol[5] i campió d'Espanya d'aquest esport. El 1932 organitzà la "Lliga Oficial" [6]
- Amor triomfant (1954), obra de teatre de Francesc d'Assís Picas i Pons i música de Lluís G. Jordà i Josep Conangla i Escudé
- Anita, per a piano
- Berceuse, per a piano
- Cantata de la Independencia [mexicana], obra premiada en el concurs obert convocat el 1910 pel Ministeri d'Instrucció Publica i Belles Arts de Mèxic amb motiu del primer centenari de la independència de Mèxic. No se sap si l'obra es va estrenar llavors, però el 13 i 14 de novembre del 2010 va ser interpretada per la massa coral de l'Orfeó Català de Mèxic i altres cors, juntament amb l'Orquesta Sinfónica Juvenil Carlos Chávez, a l'auditori Blas Galindo del "Centro Nacional de las Artes" de México, D.F. amb motiu de les festes del segon centenari de la independència mexicana.
- Canto a España, coro escolar al unísono, amb lletra de J.Gonzalo R. (Reproducció)
- Danzas nocturnas, per a piano
- De día y de noche, villancico pastoril, per a dues veus i orgue (Fragment)
- Delia, per a piano
- Elodia, masurca per a piano (Video)
- ¡Fingida!, danza de salón (1916), per a octet, música de G.Florizel, lletra de José F. Elizondo
- Hermosas Tapatías, per a piano
- Himno patriótico de la Segunda Reserva, premiado en el Certamen Musical que convocó el Comité Central Obrero Patriotas Mexicanos (1902), lletra d'Heriberto Barrón
- Lavapies, schotis castizo (1910), per a piano (coberta)
- Madrileño, schotis castizo (1929), per a quintet
- Mazurka de concierto, per a piano
- El metge improvisat, música per a l'escena
- Minuto, per a piano
- Missa (1888)
- Nocturnas, tangos mejicanos (1918)
- Palabra de honor, en un acte
- Panis angelicus
- Serranilla (1934), sobre un poema de José María Pemán
- Tango rojo, per a piano
- Tota pulchra
- Vals impromptu, per a piano
- Altres cançons: Amar y sufrir, Ardientes desvaríos, Hora de amor, Le di mi vida, La virgen de mis sueños
Sarsueles
- Los bandolers (1897), en dos actes, amb lletra de Joaquim Albanell i Vila
- El champion (1905), amb lletra de José F. Elizondo i Rafael Medina
- Chin, Chun, Chan (1904), amb lletra de José F. Elizondo i Rafael Medina. Es representà a Barcelona el 1906.
- Crudo invierno (1910), amb lletra d'Ignacio Baeza i Luis G. Andrade
- FIAT (1907), en un acte, amb lletra de Rafel Medina i José F. Elizondo
- Género chico (1899 o ant.), en un acte amb lletra de Luis Frías Fernández
- Los de abajo (1899 o ant.), en un acte, amb lletra de Rafael Medina
- Mariposa (1899), en un acte amb lletra d'Aurelio González Carrasco
- El pájaro azul (1910), amb lletra de José Ignacio González i Julio B. Uranga, i música de Jordà i Lauro D. Uranga
- Se suspende el estreno, amb lletra de José F. Elizondo i música de Manuel Berrueco y Serna i Lluís Jordà
Arranjaments fàcils per a piano
Amb els títols originals dels arranjaments publicats a l'editorial Boileau -errates incloses-.
- ADAM. SI YO FUERA REY. Fragmento de la Sinfonía.
- ARDITI, L. IL BACIO. Célebre vals.
- AUBER. FRA DIÁVOLO.
- BEETHOVEN. CLARO DE LUNA. Fragmento de la Sonata.
- MINUETO, del "Septimino".
- ANDANTE, de la "V Sinfonía". Fragmento.
- LAS RUINAS DE ATENAS. Marcha a la turca.
- MINUETO EN SOL.
- PARA ELISA.
- ADAGIO, de la sonata Patética.
- ADELAIDA, segundo fragmento.
- COLOQUIO AMOROSO.
- BELLINI. NORMA. "Casta diva". Pequeña selección.
- LA SONÁMBULA. Pequeña selección.
- LOS PURITANOS. Pequeña selección.
- CARMEN. Canto del toreador.
- LA ARLESIANA. Segundo minueto.
- LA ARLESIANA. Marcha de los Reyes Magos.
- BOCCHERINI. CÉLEBRE MINUETO.
- BORODIN. EL PRÍNCIPE IGOR. Fragmento de las danzas.
- EN LAS ESTEPAS DEL ASIA CENTRAL.
- BRAHMS. DANZA HÚNGARA NÚM. 5. Muy fácil.
- DANZA HÚNGARA NÚM. 6. Muy fácil.
- VALS. Op. 39, núm. 15.
- CUI. MUÑECAS ESPAÑOLAS.
- CHOPIN. POLONESA. Op. 40, núm. 1. Militar. (Facilitada).
- CÉLEBRE POLONESA.
- NOCTURNO. Op. 9, núm. 2.
- NOCTURNO. Op. 9, núm. 2. (Muy fácil).
- 11.º NOCTURNO. Op. 32.
- VALS BRILLANTE. Núm. 1, op. 18.
- VALS. Op. 34, núm. 1.
- VALS DEL ADIÓS. Op. 34, núm. 2.
- VALS. Op. 64, núm. 1.
- VALS NÚM. 7. Op. 64, núm. 2.
- VALS NÚM. 9. Op. 69, núm. 1 (Obra póstuma).
- VALS NÚM. 10. Op. 69, núm. 2 (Obra póstuma).
- VALS NÚM. 11. Op. 70, núm. 1 (Obra póstuma).
- VALS NÚM. 14. (Obra póstuma).
- MARCHA FÚNEBRE.
- MAZURKA. Op. 7, núm. 1.
- SEXTA MAZURCA. Op. 7, núm. 2.
- SÉPTIMA MAZURCA. Op. 7, núm. 3.
- VOTO DE DONCELLA. Melodía polaca.
- VOTO DE DONCELLA. Melodía. (Muy fácil).
- TRISTEZA.
- TRISTEZA. (Fragmento facilitado).
- PRELUDIO NÚM. 15 (Gota de agua).
- PRELUDIO. Op. 28.
- FANTASÍA-IMPROMPTU. Op. 66 (segundo tiempo).
- TRÍO, del Scherzo de la Sonata op. 35.
- BALADA. Núm. 1, op. 23.
- DELIBES. COPELIA. Vals de la muñeca.
- COPELIA. Mazurka.
- COPELIA. Célebre vals.
- PIZZICATI, del ballet "Silvia". ("La ninfa de Diana").
- EL REY SE DIVIERTE. Danza antigua.
- DONIZZETTI. LUCÍA DE LAMMERMOOR. ("Tu che a Dio").
- LA FAVORITA. ("Spirto gentil").
- LUCREZIA BORGIA. Pequeña selección.
- DUSSEK. MATINAL. Rondó.
- FALL. LA PRINCESA DEL DÓLAR. Vals.
- FIEL. NOCTURNO, núm. 5.
- FLOTOW. MARTA. Romanza.
- GALOS. EL LAGO DE COMO. Nocturno núm. 6.
- GLUCK. IPHIGENIE EN AULIDE.
- GOUNOD. AVEMARÍA (Muy fácil).
- FAUST. Vals brillante.
- FAUST. Marcha.
- ROMEO Y JULIETA. Vals muy fácil.
- HAENDEL. GAVOTA.
- HAYDN. MINUETO GIOCOSO.
- MINUETO, de la "Sinfonía de la Reina".
- ANDANTE, de la Sinfonía núm. 6, titulada "La Sorpresa".
- MINUETO DEL BUEY. (Muy fácil).
- SERENATA.
- HESS. CARNAVAL DE VENECIA. Variaciones (Facilitado).
CARNAVAL DE VENECIA. (Fácil).
- IVANOVICI. OLAS DEL DANUBIO. Vals muy fácil.
- LEHAR. EL CONDE DE LUXEMBURGO. Vals.
- LA VIUDA ALEGRE. Vals.
- LISZT. ENSUEÑO DE AMOR. Tercer nocturno.
- ENSUEÑO DE AMOR. (Muy fácil).
- RAPSODIA HÚNGARA NÚM. 2.
- LUDOVIC. SUEÑO DE UN ÁNGEL.
- MARTINI. CÉLEBRE GAVOTA.
- MEHUL. GIGA.
- MENDELSSOHN. CANCIÓN DE PRIMAVERA.
- MARCHA NUPCIAL.
- EN ALAS DEL CANTO.
- CANCIÓN DEL GONDOLERO. Barcarola.
- CANTO DEL GONDOLERO. Barcarola.
- GONDOLERO VENECIANO.
- MOSZKOWSKI. CÉLEBRE SERENATA, Op. 15, núm. 1.
- MOUSSORGSKY. EL VIEJO CASTILLO.
- MOZART. MARCHA TURCA.
- CÉLEBRE MINUETO, de la ópera "Don Juan".
- DON JUAN. Serenata.
- DON JUAN. Aria del "Champagne".
- MINUETO, de la "Sinfonía en mi bemol". (Muy fácil).
- MARCHA TURCA. (Muy fácil).
- MINUETO, del "Divertimento".
- ÁLBUM DE 20 piezas fáciles; lo que compuso de 4 a 6 años.
- NICOLAI. LAS ALEGRES COMADRES DE WINDSOR.
- OFFEMBACH. LOS CUENTOS DE HOFFMANN. Barcarola.
- PACHULSKI. PRELUDIO.
- PAGANINI. LA CAMPANELA.
- PANTSCHENKO. SONETTO 30.
- PERGOLESI. TRE GIORNI SON CHE NINA.
- PONCHIELLI. LA GIOCONDA. ("Danza de las Horas").
- POPULAR. EL VITO. Danza española.
- JOTA ARAGONESA. Danza española.
- FANDANGO. Danza española.
- BOLERO. Danza española.
- PANADERO. Danza española.
- JOTA VALENCIANA.
- JOTA NAVARRA.
- MALAGUEÑA.
- OJOS NEGROS. Canción rusa.
- RACHMANINOFF. CÉLEBRE PRELUDIO. Op. 3, núm. 2.
- SERENATA. Op. 3, núm. 5.
- RAMEAU. EL TAMBURINO.
- RAKOCZY. MARCHA HÚNGARA.
- REBIKOFF. MAZURKA.
- ROBIKOFF. PEQUEÑO VALS.
- ROSAS. SOBRE LAS OLAS.
- SOBRE LAS OLAS. Vals. (Muy fácil).
- RUBINSTEIN. DANZA LUMINOSA, de la ópera "Feramors".
- SCHUBERT. MOMENTO MUSICAL.
- AVEMARÍA.
- CÉLEBRE MARCHA MILITAR.
- MARCHA MILITAR. (Muy fácil).
- CÉLEBRE SERENATA. (Muy fácil).
- EL ADIÓS.
- LA TRUCHA.
- ROSAMUNDA. Ballet.
- VALS.
- EL CAMPESINO ALEGRE.
- SOKALSKY. RECUERDO DEL PASADO. Op. 1, núm. 1.
- SMITH. CANCIÓN RUSA. Op. 31.
- STRAUSS. EL DANUBIO AZUL. Vals.
- EL ENCANTO DE UN VALS.
- LEYENDA DE LOS BOSQUES DE VIENA. Vals.
- EL MURCIÉLAGO. Vals.
- VINO, MUJER Y CANTO. Vals.
- VOCES DE PRIMAVERA. Vals.
- STREABBOG. HERMOSO SUEÑO. Serenata.
- SUPPÉ. POETA Y ALDEANO.
- SYBELIUS. EL RELOJ IMPERTINENTE. Melodía.
- THOMAS. POLACA, de la ópera "Mignon".
- TIWOLSKY. MOSCOU. Fantasía.
- TSCHAIKOWSKY. CANCIÓN SIN PALABRAS.
- CANTO SIN PALABRAS. Op. 40, núm. 6.
- SUEÑO. Op. 40, núm. 12.
- DULCE SUEÑO. Op. 39.
- CANCIÓN TRISTE.
- MAZURKA. Op. 39, núm. 10.
- ROMANZA. Op. 5, facilitado.
- ROMANZA. Op. 5.
- NOCTURNO. Op. 19, núm. 4.
- BARCAROLA. Op. 37, núm. 6.
- VENTURA. PER TU PLORO. Sardana.
- WAGNER. TANNHÄUSER. Marcha.
- LOHENGRIN, marcha nupcial. Facilitada.
- WEBER. INVITACIÓN AL VALS.
- INVITACIÓN AL VALS. Fragmento muy fácil.
- POLACA.
- EL ÚLTIMO PENSAMIENTO. Facilitado.
- EL ÚLTIMO PENSAMIENTO. Muy fácil.
- VERDI. AIDA. Marcha de las trompetas.
- LA TRAVIATA. Brindis.
- RIGOLETTO. "La dona é movile".
- EL TROVADOR. "Stride la vampa".
- Canton Ferrer, Cristian. Vida i obra de Luis G. Jordà (1869-1951): el músic de les Masies de Roda que va triomfar a Mèxic. Les Masies de Roda: Ajuntament, 2010. La versió en castellà d'aquesta obra, disponible en línia: https://osf.io/preprints/socarxiv/nk28z/
- Jordà, Luis G. Mexican Dances, for the Pianoforte Philadelphia: Theodore Presser & Co., 1911.
- Jordà, Luis G. Alboradas, colección muy fácil para piano en clave de sol las dos manos Barcelona: Boileau, s.a. (Conté Vals, Pantomina, Minueto, Gavota,Romanza sin palabras, Marcha).
- Jordà, Luis G. Cançons populars catalanes, harmonitzades per a piano, amb lletra Barcelona: Boileau, 1945? (reimpressió 2005).
- Jordà, Luis G. Colección de danzas para piano México: Otto y Arzoz, s.a. (Conté: Sinceridad, Duo de amor, Heroica, Berceuse, En sordine, Estudio, Mirrha, Mirtha).
- Ribera i Salvans, Josep. "Lluís G. Jordà, un músic català en el Mèxic de Don Porfirio". Revista de l'Orfeó Català, 2a. època, núm. 39 (1999), p. 15.
- Obras de Luis G. Jordá, interpretades per Silvia Navarrete (pianista) i Fernando de la Mora (tenor). LP publicat el 1992 i reeditat en disc compacte el 2006 (comprèn Vals impromptu, Fingida, Anita, Le di mi vida, Delia, Hora de amor, Minuto, Amar y sufrir, Mazurca de concierto, Romanza de Chin-Chun-Chan, Elodia, La virgen de mis sueños, Así te quiero amar, Hermosas Tapatías, Ardiente desvarío, Danzas nocturnas). Fragments[Enllaç no actiu] i ressenya.
- Las más bellas Mazurcas Mexicanas per Józef Olechowski, Ciudad de Méjico: Euram Records, 1997, ref. 300.OLE.23194 (comprèn Elodia i Mazurca de concierto)
- Latin-American Recital Vol. I México per Cyprien Katsaris, a Piano21, P21 002 (comprèn les Danzas nocturnas)
- Gravacions en discos " de pedra" de la discogràfica Victor:[7]
- Minuto, interpretació de la Banda de Zapadores (1905, ref. Victor 97001)
- Fingida, interpretació de Ángel R. Esquivel (1917, ref. Victor 72495)
- Amar y sufrir, interpretació de Carlos Mejía (1918, Victor 45160)
- Cilindres Edison:[8]
esquela de D. Luis G. Jordá Rosell La Vanguardia, 21-09-1951, pàg. 12.
esquela de Antonia Casabosch Codina La Vanguardia, 15-11-1979, pàg. 32.