![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Electr%25C3%25B3lisis.png/640px-Electr%25C3%25B3lisis.png&w=640&q=50)
Cel·la electrolítica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Cel·la electrolítica és el dispositiu utilitzat per a la descomposició mitjançant corrent elèctric de substàncies ionitzades anomenades electròlits.[1]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Electrolyser_1884.png/320px-Electrolyser_1884.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Electr%C3%B3lisis.png/320px-Electr%C3%B3lisis.png)
La cel·la electrolítica és una cel·la electroquímica que experimenta una reacció química redox quan se li aplica energia elèctrica. Demanera similar a una cel·la galvànica, les cel·les electrolítiques normalment consten de dues meitats de cel·la.
El procés de dissociació o descomposició realitzat en la cel·la electrolítica s'anomena electròlisi.
Exemples importants d'electròlisi són la descomposició de l'aigua en hidrogen i oxigen i la bauxita en alumini i altres productes químics.
Una cel·la electrolítica té tres parts components: un electròlit i dos elèctrodes (un càtode i un ànode). Només amb un potencial elèctric extern (és a dir, voltatge) de polaritat correcta i magnitud suficient hi pot haver descomposició. Els electròlits poden ser àcids, bases o sals.