part del tracte digestiu From Wikipedia, the free encyclopedia
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment. Generalment està ubicada al cap i constitueix la primera part del sistema digestiu i del tub digestiu dels organismes pluricel·lulars.[1] La boca s'obre a un espai previ a la faringe anomenat cavitat oral o cavitat bucal.[2]
La boca humana està coberta per un llavi superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com el llenguatge i les expressions facials, com el somriure.[3] L'obertura bucal màxima varia en funció del gènere, l'edat, l'alçada de la persona, el pes, l'índex de massa corporal i l'existència de trastorns de l'articulació temporomandibular (ATM) o no. S'ha calculat que en els adults sans es correspon, aproximadament, amb el gruix de tres dits de la seva mà.[4] Les anomalies de l'ATM provoquen amb freqüència dolor i alteracions de la funcionalitat bucal.[5]
Un dels defectes més prevalents de l'embriogènesi orofacial és el llavi leporí, amb fenedura palatina o sense.[13] La macrostomia bilateral aïllada congènita és una malformació molt inusual pertanyent al grup de les neurocristopaties[14] i que pot aparèixer de manera aïllada o formant part d'una síndrome específica.[15] La fusió maxil·lomandibular és una rara anomalía òssia i/o, eventualment, el resultat d'adherències fibroses de la mucosa oral que no permet l'obertura de la boca.[16] Els hemangiomes bucals poder ser congènits o d'inici infantil i molts d'ells involucionen per si sols amb el temps.[17] Les malformacions arteriovenoses en aquesta zona anatòmica no són gaire corrents. Algunes despareixen per trombosi espontània del component venós[18] i altres es tracten amb embolització quirúrgica.[19] El lipoma oral, tant del teixit tou com l'intraossi, és una tumoració no invasiva poc comuna d'origen mesenquimàtic que s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.[20] Rares vegades, una epúlide congenita (tumorhiperplàsticbenigne de la mucosa gingival) provoca l'obstrucció de la boca del nounat.[21] El melanoma de la cavitat oral és una neoplàsia maligna infreqüent i de mal pronòstic.[22] Els limfomes que sorgeixen a la boca poden ser de Hodgkin,[23]no hodgkinians,[24] de Burkitt,[25] o del teixit limfoide associat a les mucoses.[26]
Masticatòria: Amb probable absència de submucosa, queratinitzada o paraqueratinitzada i en contacte directe amb el teixit ossi.
Especialitzada: Es presenta en certes regions de la llengua. Es refereix a la mucosa relacionada amb els receptors del gust.[28]
Mastegar: Amb els moviments de la mandíbula i la pressió de les dents es produeix un tractament mecànic que trenca el menjar en trossos petits fàcilment digeribles.[29] Això no seria possible sense la intensa dinàmica bucal[30] generada per la complexa activitat neuromuscular del sistema estomatognàtic.[31]
Salivar: Gràcies a la desembocadura dels conductes de les glàndules salivals,[32] es produeix el primer suc digestiu (saliva),[33] que realitza una degradació química dels aliments.[34] En el cas dels carbohidrats ho fa a través de l'amilasa salival, que s'encarrega de destruir els enllaços alfa-1,4 que estan presents en polisacàrids com el midó,[35] i després segueixen degradant-se a nivell intestinal.[36] La producció insuficient de saliva és una de les causes de xerostomia.[37]
Sentit del gust: A la boca trobem els receptors sensorials del gust, sobretot a les papil·les gustatives de la llengua.[38] El nucli gustatiu del còrtex cerebral rep la informació recollida per aquestes papil·les i reconeix les sabors.[39]
Parla: A la boca trobem gran part de les estructures que modifiquen el so laríngic i produeixen la veu articulada gràcies a les seves cavitats especials.[40] Una de les causes de problemes logopèdics és l'anquiloglòssia (tel de la llengua curt),[41] si els nens amb aquest trastorn congènit oral no reben el tractament adequat.[42]
Fase voluntària: La llengua s'eleva fins al sostre de la cavitat bucal, impulsant el bol alimentari perquè entri a la faringe i baixi fins a l'estómac. En la fase oral voluntària de la deglució la informació es transmet al còrtex a través de les vies aferents dels nervis trigemin, facial i glossofaringi; permetent així al cervell activar la part motora d'aquests nervis, els quals actuen juntament amb l'hipoglòs.[44]
Fase involuntària: L'epiglotis va cap enrere i tanca l'orifici superior de la laringe. Com a causa d'aquest reflex, la faringe queda convertida només en una via digestiva transitòria, impedint així l'ingrés de trossos d'aliment a la via aèria (tràquea).[45]
La boca es pot considerar una cambra amb sis parets:[46]
Paret anterior: Està formada pels llavis. La seva inflamació rep el nom de quilitis i té diverses causes.[47] Les més comunes són les infeccions,[48] particularment les herpètiques.[49]
Parets laterals: Estan formades per les galtes.[50] El seu enfonsament és una de les característiques del síndrome d'anorèxia-caquèxia.[51] El nevus esponjós blanc o de Cannon és una leucoqueratosi congènita autosòmica dominant,[52] que apareix amb freqüència a la mucosa de l'interior de la galta.[53]
Paret inferior: Formada en gran manera per la llengua i per sota d'aquesta una regió anomenada sòl de la boca,[54] en la qual inusualment es veuen neoplàsies com el schwannoma,[55] el tumor glòmic[56] o el sarcoma sinovial.[57] L'absència congènita de la llengua reb el nom d'aglòssia.[58] Pot ser una condició aïllada o anar acompanyada d'altres defectes de naixement.[59]
Paret superior: Formada pel paladar, que separa la cavitat oral de la cavitat nasal.[60] Els defectes palatins són freqüents en la síndrome de Simpson-Golabi-Behmel tipus 1 i 2.[61] S'ha descrit algun cas excepcional de síndrome de Nager[62] amb agènesi del paladar tou.[63] Els osteolipomes,[64] els fibrolipomes,[65] els adenomes pleomòrfics[66] i els neurofibromes solitaris[67] són tumors benignes que poques vegades es troben en el paladar dur.
Paret posterior: És l'istme de la gola, un orifici irregular que comunica la boca amb la faringe.[68]
Els annexos de la boca són les dents, les genives i les amígdales. L'amelogènesi imperfecta és una condició patològica singular que afecta l'estructura i l'aparença de l'esmalt dental, alterant la normal oclusió anterior de la boca.[69]
La boca s'usa com a sinècdoque o símbol de la parla, de la llengua. Per aquest motiu hi ha diverses boques que són oracles, com la Boca de la Veritat a Roma,[70] per exemple. En el Timeu de Plató la boca és un lloc de trobada creat teleològicament per la provisió divina al servei del necessari, l'aliment, i el millor, el discurs.[71] Una boca ratllada és un dibuix per significar la censura.
La part que s'intenta realçar per transmetre una imatge de bona salut i bellesa són els llavis,[72] que per aquest motiu es pinten amb major o menor freqüència[73] i s'adornen amb joies,[74] especialment les dones.[75] La pràctica de queiloplàsties (intervencions de cirurgia estètica labial) ha augmentat molt al llarg dels darrers anys i no sempre estan indicades o aconsegueixen bons resultats.[76] Els llavis vermells deixen petons als còmics i dibuixos animats. Com que és un petó d'amor, algunes prostitutes no l'ofereixen entre els seus serveis.
La deessa romana Fama tenia centenars d'ulls per veure què feia la gent i centenars de boques per escampar-ho, usant els poetes com a mitjancers.[77] La boca amb la llengua fora és també un logotip dels Rolling Stones.
Siddarth, C; Udupa, S; Ghosh, PK«Watch Me Speak: 2D Visualization of Human Mouth during Speech»(en anglès).A: 23rd Annual Conference of the International Speech Communication Association (Interspeech),2022; Set 18-22,pp: 3667-3668[Consulta: 19 febrer 2023].
Helwany, M; Rathee, M«Anatomy, Head and Neck, Palate»(en anglès).StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC,2022 Jun 11; NBK557817 (rev),pàgs: 8. PMID: 32491749[Consulta: 18 març 2023].
Syson, A«Fama's tongues»(en anglès).A: Fama and Fiction in Vergil's Aeneid. The Ohio State University Press, Columbus,2013; Chapter 2.1,pp: 46-53. ISBN 978-0-8142-1234-9[Consulta: 12 març 2023].