Casa Morell
Edifici a Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
La casa Morell és un edifici situat als carrers de Sant Honorat i de la Fruita de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment és la seu del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, junt amb la veïna casa Moxó.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Arquitecte | Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
| Construcció | 1851 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Honorat, 3 i Fruita, 4 | |||
| ||||
| Format per | Domus romana i sitges medievals de Sant Honorat | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 53247 | |||
| Id. Barcelona | 1178 | |||
| Espai de protecció arqueològica | ||||
| Domus romana i sitges medievals de Sant Honorat | ||||
| Id. IPAPC | 20952 | |||
En aquest indret hi havia les cases dels jueus Massot Avengenà, Jafudà i Mahir Llobell,[2] vinculades a un alfòndec del Call Major,[3][4] la propietat de les quals fou reunida pel jurista Pere de Rajadell després del pogrom de 1391.[5][6] El nou propietari es va trobar amb la desagradable sorpresa que al pou hi havia enterrats molts cossos de jueus morts, per la qual cosa va demanar permís al rei per a traslladar-los a un altre indret.[7]
El 1772, Gertrudis d'Armengol i de Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt, i el seu fill Ramon Lluís de Peguera i d'Armengol van establir la propietat en emfiteusi al doctor en lleis i ciutadà honrat Josep Antoni Febrés i Salamó,[8][9][10][11] que el 1773 va demanar permís per a obrir-hi una porta d'escala al carrer de la Fruita i una finestra al de Sant Honorat per als entresols.[12] El 1787, el seu fill i hereu Francesc Antoni Febrés i Barenys[13] va demanar permís per a obrir una botiga al carrer de Sant Honorat,[14] i novament el 1790 i el 1815 per a fer-hi diverses reformes.[15][16][17] El 1818, la seva vídua Maria Paula Jonch i Andreu[13] va demanar una moratòria de l'enderrocament d'una part d'edifici ruïnosa al carrer de la Fruita,[18] i l'any següent va presentar-ne el projecte de reconstrucció.[19]
Francesc Antoni no tingué descèndencia, i per això, en el seu testament del 1816 va nomenar hereu universal el seu nebot Josep Marià Morell i Febrés,[16] fill del doctor en dret Ramon Morell i Requesens i la seva germana Francesca.[10] Josep Marià es va casar amb Francesca Desclapés, natural de Figueres, on el matrimoni va fugir de Barcelona arran de la invasió napoleònica del 1808, i hi va morir el 1819.[10] Aleshores, la propietat fou heretada pel seu fill Joaquim Morell i Desclapés,[10][16] que el 1851 encarregà a l'arquitecte Josep Oriol Mestres el projecte d'un nou edifici.[20][21][22]
Edifici d'habitatges de planta baixa, quatre pisos i golfes amb façanes a dos carrers. La del carrer de la Fruita, més extensa, és menys ornamental que la principal, i a més, té els balcons dels extrems substituïts per finestres. La composició ve determinada per l'alineació vertical de les obertures i les impostes que marquen els diferents nivells de forjats tot definint el ritme horitzontal.[23] Confrontant amb la veïna Casa Adret, cal destacar una torre preexistent, que presenta tres fases constructives diferents: a la planta baixa, un arc de pedra demostra un passat medieval, mentre que la resta de l'alçat es dataria al segle xviii, i les obertures de comunicació i forjats serien del 1851.[23]
La façana de Sant Honorat té cinc balcons a cada pis, lligats dos a dos simètricament per balconades sobre permòdols decorats al principal i al primer. Val la pena destacar el disseny de les baranes de ferro. L'accés es fa través del portal central, que duu a un pati del qual arrenca una escala per a pujar a les plantes superiors. Els replans s'obren al pati mitjançant finestres bíforades gòtiques, que Mestres degué reaprofitar de les construccions preexistents del Call.[23] Per altra banda, l'estructura de pilars i jàsseres de fosa a la planta baixa és una les primeres d'aquest tipus a l'arquitectura civil de Barcelona.[4][23]
Domus romana i sitges medievals
La reforma integral de l'edifici per tal d'unir-lo al veí del carrer de Sant Honorat, 1 (Casa Moxó) va motivar l'excavació total del solar entre els anys 2000 i 2003.[4][24] Les troballes més importants són els vestigis d'una domus romana del segle iv i unes grans sitges medievals del segle xiii, corresponents a una casa-palau de l'alfòndec del Call Major de la ciutat.[4][25]
El 2010, les restes van ser museïtzades segons el projecte de l'arquitecte Josep Llinàs, i actualment són visitables com a part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA),[26][27] amb accés pel carrer de la Fruita.[28]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
