Carles Cases i Pujol

Carles Cases i Pujol (Sallent, 1958) és un músic i compositor^[1] de música de cinema.^[2]

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.

Carles Cases i Pujol

Nom original	(ca) Carles Cases Pujol
Biografia
Naixement	23 febrer 1958 (66 anys) Sallent (Bages)
Formació	Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Activitat
Ocupació	compositor, pianista, professor d'universitat, violoncel·lista
Ocupador	Universitat Pompeu Fabra
Gènere	Sardana
Instrument	Piano
Lloc web	carlescases.com

Estudis [cal citació]

Els seus primers estudis musicals els va cursar al Conservatori de Manresa. Prosseguiria la seva formació a Barcelona, al Conservatori Municipal Superior de Música, on acabà la seva formació de vuit cursos de piano i de violoncel. Completa els seus estudis d'harmonia i piano-jazz a la Music Academy de Hastad (Noruega), i orquestració i composició a l'Instituto Superior de Arte de l'Havana.^{[cal citació]}

Filmografia [cal citació]

• 1989: El río que nos lleva. De Antonio del Real
• 1990: Despertaferro. De Jordi Amorós
• 1991: Aquesta nit o mai. De Ventura Pons
• 1992: Havanera 1820. D'Antoni Verdaguer
• 1993: Rosita, please!. De Ventura Pons
• 1994: El perquè de tot plegat. De Ventura Pons
• 1994: Don Jaime el conquistador. D'Antonio Verdaguer
• 1995: Parella de tres. D'Antonio Verdaguer
• 1995: Dones i homes. D'Antonio Verdaguer
• 1995: Joc de rol. De Roberto Bodegas
• 1996: Mi nombre se sombra. De Gonzalo Suárez
• 1996: El ángel de la guarda. De Santiago Matallana
• 1996: Fotos. De Elio Quiroga
• 1996: Das cabinet des Dr. Caligari. De Robert Weine
• 1997: No se puede tener todo. De Jesús Garay
• 1997: Actrius. De Ventura Pons
• 1997: Le grand batre. De Laurent Carcèlés
• 1998: Carícies. De Ventura Pons
• 1999: Arde, amor. De Raúl Veiga
• 1999: Amic/Amat. De Ventura Pons
• 1999: Morir (o no). De Ventura Pons
• 1999: Els sense nom. De Jaume Balagueró
• 1999: Ave María. De Eduardo Rossoff
• 2000: Pleure pas Germaine. De Alain de Halleux
• 2000: El portero. De Gonzalo Suárez
• 2000: Besos para todos. De Jaime Chávarri
• 2000: L'altra cara de la lluna. De Lluís Josep Comeron
• 2001: La mujer de mi vida. De Antonio del Real
• 2001: Dagon: La secta del mar. De Stuart Gordon
• 2001: Anita no perd el tren. De Ventura Pons
• 2001: Des del balcó. De Jesús Garay
• 2002: Menja d'amor. De Ventura Pons
• 2002: Darkness. De Jaume Balagueró
• 2004: El año del diluvio. De Jaime Chavarri
• 2005: Perfecta pell. De Lydia Zimmermann
• 2005: Amor idiota. De Ventura Pons
• 2005: Camarón. De Jaime Chavarri
• 2005: Avatar. De Lluís Quílez
• 2006: Animals ferits. De Ventura Pons
• 2006: El genio tranquilo. De Gonzalo Suarez
• 2006: km. 31. De Rigoberto Castañeda
• 2006: Unglody. De Thomas Dunn
• 2007: Oviedo Express. De Gonzalo Suárez
• 2007: La velocidad funa el olvido. De Marcelo Schapces
• 2007: La vida abismal. De Ventura Pons
• 2007: Barcelona (un mapa). De Ventura Pons
• 2008: Radio Love. De Leonardo Armas
• 2008: Cinemacat.cat. D'Antoni Verdaguer
• 2008: Forasters. De Ventura Pons
• 2009: Eloïse. De Jesús Garay
• 2009: Negro Buenos Aires. De Ramon Térmens
• 2009: A la deriva. De Ventura Pons
• 2010: Fake orgasm. De Jo Sol
• 2011: Mil cretins. De Ventura Pons
• 2012: Radiacions. De Judith Colell
• 2016: Cervantes, la búsqueda. De Javier Balaguer
• 2017: Los del túnel. De Pepón Montero

Referències

1. «Carles Cases i Pujol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Sardans, Jordi «Carles Cases». El Pou de la Gallina, Octubre 1988. Número 16, pàg. 36-39.

Enllaços externs

• Carles Cases i Pujol - Lloc web oficial
• La seva fitxa a Internet Movie DataBase (anglès)