Can Comadrau

Can Comadrau, Masia de Comadrau^[1] o bé Comadran^[2] és una obra del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Infotaula edifici Can Comadrau
Dades
Tipus	Masia
Construcció	S. XIV
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)
Localització	Ctra. B-124, km 17, Vall d'Horta. Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)
41° 40′ 18″ N, 2° 02′ 08″ E
BCIL
Identificador	IPAC: 27973
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 27973

Descripció

La masia de Comadran està situada a la dreta de la vall d'Horta, en una baldana una mica enlairada. L'edifici principal, restaurat a finals del segle xx, presenta les característiques pròpies de les edificacions rurals de la zona. El frontis, lleugerament descentrat cap a la dreta de la línia de simetria, segueix la distribució típica, amb portes i finestres amb les llindes de pedra seguint la forma arquitravada. A continuació de la cruixia lateral esquerra s'ha afegit un cos amb teulada d'una sola aigua .En el mur lateral presenta arcades de mig punt. Els murs són fets amb còdol i morter. Cal destacar que si s'observen fotografies prèvies a la restauració s'aprecia que s'ha modificat l'orientació original de la teulada: actualment el carener de la teulada corre perpendicular al frontis i l'orientació anterior era paral·lela al frontis.^[1]

Història

De la masia de Comadran es troben referències des de l'any 1345, encara que potser el seu establiment sigui anterior. Situada en un sector que comptava amb dues fortificacions: el castell de Pera, dominant la vall d'Horta i part de Vallcàrcara, residència dels senyors feudals del terme i la torre de Lacera, d'origen incert, que es troba emplaçada en una carena de la vessant esquerra de la vall. Al segle xiv les masies de la Vall d'Horta formaven l'indret més poblat de la zona.^[1]

Referències

1. «Can Comadrau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2016].
2. «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 16 de maig 2018. [Consulta: 23 setembre 2019].