Boter
menestral que tenia l'ofici de fer bótes, tines, tonells. From Wikipedia, the free encyclopedia
menestral que tenia l'ofici de fer bótes, tines, tonells. From Wikipedia, the free encyclopedia
Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer bótes, tines, tonells i altres contenidors destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada.
Al segle xiii ja hi havia una confraria o col·legi de boters a Barcelona, i a mitjan segle xv n'hi havia vint-i-un. Hi havia boters a totes les ciutats i viles, com ara a Girona, Lleida i Puigcerdà.[1] El 1880, una vegada ja abolides les confraries, l'expansió de la indústria botera i l'exportació de vins, es constituí a Vilafranca del Penedès una societat de boters que arribà a mil associats el 1883, i fou la més important dels Països Catalans. Al Principat, el 1906, encara treballaven 260 obradors de boter.[2]
A Mallorca, les ordenances més antigues del col·legi dels boters són de 1441. Els boters treballaven al barri mariner, entorn de la Llonja i la Drassana, sobretot al carrer dit «carrer de la Boteria» (nom documentat el segle xv i encara ara);[3] per aquest motiu, tenien la sala al carrer de la Marina (actualment avinguda d'Antoni Maura) i la seva església de referència era la de Sant Joan de Malta, on veneraven el seu patró, sant Joan Baptista. A més, els boters de Mallorca veneraven el seu propi santcrist, el Sant Crist dels Boters, guardat també a Sant Joan de Malta i que actualment surt a la processó del Dilluns Sant amb la Confraria Creuada de l'Amor Diví. L'escut del col·legi consistia en una bota entre una aixa i un repols. Pel que fa a la Part Forana, el 1596 els boters d'Inca se separaren dels de la ciutat i formaren un col·legi amb els fusters i els picapedrers, mentre que a Manacor també consta que existí un col·legi de boters.[4]
És un dels oficis exposats al Museu del Traginer d'Igualada.[5]
