municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.[1]
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarca | Plana Alta | ||||
Capital | Borriol (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 5.865 (2023) (94,49 hab./km²) | ||||
Gentilici | borrialenca, borrialenc | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 62,07 km² | ||||
Altitud | 208 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Castelló de la Plana | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1225 | ||||
Festa major | |||||
Patrocini | Bartomeu apòstol i Sant Roc | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12190 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 12031 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12031 | ||||
Lloc web | borriol.es | ||||
Borriol està situat en una gran vall que seguix el curs del riu Sec des del seu naixement a les Costes de la Pobla fins a l'obertura cap a la Plana. Es tracta d'un corredor prelitoral, emplaçat entre la serra del Desert de les Palmes (al sud) i la serra de Borriol (al nord) que constituïx un pas natural des de la costa cap als pobles del Maestrat i els Ports. Els barrancs travessen el terme municipal de nord a sud i d'est a oest, i en èpoques de pluges intenses aboquen les aigües majoritàriament al cabal del riu Sec. Els més importants són els barrancs de la Botalària, Cominells, les Ermites, Codina, la Penya, el Fontanar, Malvestit, la Mola, Bocaverd, les Solsides, etc. També cal assenyalar els dos barrancs que creuen el nucli urbà: les Alforges i l'Atzavara, que confluïxen al carrer del Rajolar.
El paisatge agrari es troba farcit de camps de secà amb ametlers, oliveres i garroferes, i el conreu del taronger és propi de les partides pròximes al riu al seu pas per la rodalia del poble: l'Horta d'Amunt, l'Assut, l'Horta Mitjana, l'Horta Novella, el Molí, l'Alqueria, l'Horta d'Avall, l'Arenal, entre altres; que conformen un paisatge típicament mediterrani.
Al llarg de les últimes dècades del segle xx i principis de l'actual centúria, hem pogut assistir a un abandó progressiu dels cultius esmentats, a causa de la terciarització de la societat i del canvi progressiu de les ocupacions laborals. Paral·lelament, la superfície forestal ha augmentat de manera considerable, sobretot en les partides genuïnament més serratines: el Barranc Fondo, el Pou del Portugués, les Solsides, la Cova Negra, el Tossal Roig, el Barranc de Porcs, el Monegro, les Ermites, la Serra, entre altres.
El terme municipal de Borriol limita amb els de Sant Joan de Moró, Vilafamés, la Pobla Tornesa, Benicàssim, l'Alcora i Castelló de la Plana.
Borriol va ser poblat en l'antiguitat, tal com testimonien les nombroses restes arqueològiques trobades en el seu terme, entre elles les pintures rupestres de l'Albaroc (en l'actualitat l'Ajuntament, gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència les ha restaurat i ben aviat podran ser visitades). S'acredita el pas de la Via Augusta per l'existència d'un mil·liari que es conserva en un jardí públic del poble. Les restes del castell s'alcen sobre una roca que domina el nucli urbà. De l'antic recinte emmurallat només queda una porta. Borriol va rebre carta de poblament atorgada pel rei Jaume I en 1250. El seu senyoriu va passar per diferents mans, com les del bisbe de Tortosa, les famílies Boïl, Tous, Casalduch, entre altres. La seua població va estar constituïda fonamentalment per famílies musulmanes fins a l'expulsió dels moriscs en 1609.
En efecte, just abans de l'expulsió hi havien a Borriol un total de 114 cases: 49 cases de cristians vells i 65 de cristians nous, segons dades del Cens de Caracena de 1609. La seua proximitat amb Castelló, on els moriscs de Borriol posseïen i conreaven terres, la va mantenir sempre molt vinculada a la capital de la comarca. En 1459, el trasllat massiu i el consegüent empadronament dels moriscs a Castelló va originar un plet amb Antoni de Tous.
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Compromís per Borriol (Compromís), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Veïns de Borriol (VdeB), 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Compromís per Borriol | Hèctor Ramos Portolés | 1.092 | 38,42% | 6 (+1) | ||
Partit Popular | María Consuelo Vilarrocha Pallarés | 669 | 23,54% | 3 (-2) | ||
Veïns de Borriol | Sergio Martínez Bausa | 395 | 13,90% | 2 () | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Antonio Gálvez Luque | 343 | 12,07% | 1 () | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Javier Ramos Alfonso | 283 | 9,96% | 1 (+1) | ||
Altres candidatures[lower-alpha 1] | 31 | 1,09% | 0 | |||
Vots en blanc | 29 | 1,02% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 2.842 | 100 % | 13 | |||
Vots nuls | 25 | 0,87% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 2.867 | 71,41%** | ||||
Abstenció | 1.148* | 28,59%** | ||||
Total cens electoral | 4.015* | 100 %** | ||||
Alcalde: Hèctor Ramos Portolés (Compromís) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 vots de Compromís[2]) | ||||||
Fonts: JEC,[3] JEZ Castelló,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | José Salvador Ramos Vicent | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | José Salvador Ramos Vicent | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Constantino Fabregat Escrig | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Joaquín Castelló Pallarés Matilde Pallarés Castellet |
PP PP |
15/06/1991 25/11/1992 |
Moció de censura -- |
1995–1999 | Nadal Escrig González | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Adelino Santamaria Blasco | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Adelino Santamaria Blasco | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Adelino Santamaria Blasco | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Adelino Santamaria Blasco Iban Pauner Alafont |
PP PP |
11/06/2011 08/03/2014 |
Dimissió/renúncia -- |
2015–2019 | Silverio Tena Sánchez | Compromís | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Hèctor Ramos Portolés | Compromís | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[7] |
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà predominant el cultiu d'oliveres, garroferes, anouers i atmetlers, sent el més estés el de garroferes. La proximitat a la capital de la província ha desenvolupat un sector terciari en expansió, en detriment la indústria local, que ha patit els estralls de la crisi dels darrers anys. Actualment poques famílies viuen ja de l'agricultura basant-se en una economia de serveis.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.