Boleslau III de Polònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102. Era el fill del Duc Ladislau I Herman i Judit de Bohèmia, filla de Vratislau II de Bohèmia.
Boleslau III el Bocatorta. Reconstrucción facial a partir del cráneo. | |
Nom original | (pl) Bolesław III Krzywousty |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 agost 1086 Cracòvia (Polònia) |
Mort | 28 octubre 1138 (52 anys) Sochaczew (Regne de Polònia) |
Sepultura | Płock Cathedral (en) |
Duc de Polònia | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Duc de Polònia |
Família | Dinastia Piast |
Cònjuge | Salomea of Berg (1115 (Gregorià), 1115 (Gregorià)–) Zbyslava of Kyiv (1103 (Gregorià)–) |
Fills | Ladislau II de Polònia () Zbyslava of Kyiv Judith of Poland () Salomea of Berg Henry of Sandomierz () Salomea of Berg Agnes of Poland () Salomea of Berg Casimir II de Polònia () Salomea of Berg Dobroniega of Poland () Salomea of Berg Boleslau IV de Polònia () Salomea of Berg Miecislau III de Polònia () Salomea of Berg Riquilda de Polònia () Salomea of Berg Leszek Bolesławowic () Salomea of Berg |
Pares | Ladislau I Herman i Judit de Bohèmia |
Germans | Agnes I, Abbess of Quedlinburg Zbigniew de Polònia |
El 1098 Boleslau i el seu germà Zbignie van convèncer el seu pare per desterrar Sieciech i donar-los províncies separades. Bolesław va rebre Petita Polònia, Silèsia, Lubusz i probablement Sandomierz i Lublin i Zbigniew que va rebre Gran Polònia (amb Gniezno), Kuyavia, Łęczyca i Siradia, mentre ell es quedava Masovia i les principals ciutats com Wrocław, Kraków i Sandomierz.[1] A la mort de Ladislau I Herman el 1102, es van crear dos estats independents que van lluitar per la supremacia fins que Zbigniew fou desterrat el 1107 per Ladislau que es convertia en únic governant.
Boleslau derrotava els pomeranis a la Batalla de Nakło (1109) i prenia el control de Pomerània (1119-1123), recobrant d'aquesta manera l'accés polonès al Mar Bàltic. Boleslau també derrotava a l'emperador Enric V (1109) en la batalla de Głogów i la batalla d'Hundsfeld[2]). Durant els anys 1113-1119 va prendre el control sobre Pomerània. El 1135, donava un tribut a l'emperador Lotari II i aquest rebia de part de Boleslau l'oest de Pomerània i Rügen com a feus. Va fer campanya militar a Hongria (1132-1135), però amb pocs efectes.
Abans de la seva mort el 1138, Boleslau Boca-torta publicava el seu testament al qual va dividir les seves terres entre quatre dels seus fills. El «principi senioral» establia que en tot moment el més gran de la dinastia havia de tenir el poder suprem sobre la resta i també havia de controlar una «part senioral» indivisible: una àmplia banda de terreny del nord al sud que migpartia Polònia, amb Cracòvia com a ciutat principal. Les prerrogatives del major també incloïen el control sobre Pomerània, un feu del Sacre Imperi. El principi senioral es trencava aviat i va seguir un període de gairebé dos segles de fragmentació feudal de Polònia.