From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. El 2010 tenia 504.133 batejats d'un total 569.853 habitants. Actualment està regida pel bisbe Massimo Camisasca, F.S.C.B.
Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Regió eclesiàstica | regió eclesiàstica Emília-Romanya | ||||
Parròquies | 318 | ||||
Població humana | |||||
Població | 566.126 (2017) (236,38 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 2.395 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle i (Reggio de l'Emília) 13 de setembre de 1828 (Guastalla) 30 de setembre de 1986 (unitat plena) | ||||
Patrocini | Sants Crisant i Daria Sant Prósper | ||||
Catedral | Assunzione di Maria Vergine , San Pietro Apostolo (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Massimo Camisasca, F.S.C.B. | ||||
Lloc web | [http:// www.reggioemilia.chiesacattolica.it reggioemilia.chiesacattolica.it] |
L'extensió territorial de la diòcesi és sensiblement més àmplia de la província de Reggio de l'Emília: comprèn tots els municipis de la província (llevat de Rolo, que pertany a la diòcesi de Carpi); a més, comprèn d'altres territoris a l'est, que segons la jurisdicció secular pertanyen a la província de Mòdena. Es tracta de part del municipi de Sassuolo i dels de Frassinoro (Fontanaluccia, Romanoro, Rovolo), Prignano sulla Secchia (Castelvecchio, Pigneto, Prignano, Saltino) i Montefiorino (Macognano).
La seu episcopal és la ciutat de Reggio de l'Emília, on es troba la catedral de l'Assunzione di Maria Vergine. A Guastalla s'alça la cocatedral de San Pietro Apostolo.
El territori està dividit en 318 parròquies, agrupades en 11 vicariats: Reggio Emilia, Rubiera-Scandiano, Correggio, Guastalla, Castelnovo di Sotto-Sant'Ilario d'Enza, Val d'Enza, Puianello, Sassuolo, Bismantova, Cervarezza i Villa Minozzo-Toano.
L'origen de la diòcesi de Reggio Emilia és tradicionalment datada al segle i, encara que no hi ha evidència històrica fiable d'un bisbe reggià només fins al 451, quan Favenzio va participar en el Concili de Milà. Un vell catàleg episcopal reggià, que data del segle xiii i fa referència potser a antcs díptics diocesans, conté una llista de 49 bisbes fins Alberio (1140). No obstant això, del 17 bisbes anteriors a Maurizio (que va participar en el Consell de Roma del Papa Agató en 680), ningú es confirma històricament amb l'excepció de l'esment Favenzio.[1]
Originalment sufragània de l'arxidiòcesi de Milà, al segle vii va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Ravenna.
Al 996 es va fundar el monestir de Sant Pròsper.
Cap al final del segle xiii, durant els set anys de seu vacant (1283-1290), la diòcesi va ser governada pels vicaris capitulars: el capítol de la catedral es va dividir en dues parts, elegint cadascuna dos pretendents diferents sense reconèixer l'altre. De 1283 a 1287 la seu va ser governada per l'ardiaca Guido Baiso i des del 1288 per l'arxiprest Nicolò dei Cambiatori.
Des de l'any 1377 els bisbes de Reggio de l'Emília va rebre del Papa per portar el títol honorífic, però, molt poc freqüent, de Prínceps de Sa Santedat; títol al que va renunciar en 1960 el bisbe Benjamin Socche. L'escut d'armes del bisbe de Reggio Emilia comportava llavors la presència al costat de la creu també del casc i l'espasa.
El 10 de desembre de 1582 esdevingué sufragànea de l'arquebisbat de Bolonya. En el segle xvi l'Appennino Reggiano, dependent de la diòcesi de Reggio i en part de la de Parma, es va dividir en 8 plebanats, cadascun dels quals tenia un nombre d'empleats com esglésies filials. A les muntanyes de Reggio havia dos monestirs importants: el monestir de Marola estava ser dirigit per monjos agustins. Els seus béns van ser donats en encomana, després va passar a la Casa Ducal. Francesc IV d'Este, duc de Mòdena i Reggio, finalment va cedir l'abadia al bisbe de Reggio per erigir un seminari. El monestir de Canossa va ser dirigit pels benedictins, aprovada en commenda, després va ser suprimit pel duc en 1763.
La Diòcesi de Guastalla es va erigir el 18 de setembre de 1828 amb la butlla De commisso nobis del Papa Lleó XII. L'església guastalla havia obtingut des del segle xii, l'exempció de la jurisdicció del bisbe de Reggio i estava sotmesa als benedictins. Més tard, a petició de l'arxiprest Gerardo en 1471 es va erigir en arxiprestura nullius diocesis; finalment, el 5 de novembre de 1585 el Papa Sixt V va transformar-la de nou en església abacial nullius, pertanyent a la província eclesiàstica de Milà. En 1629 l'abat Vincenzo Lojani, exercint els seus drets gairebé episcopals, va convocar a un sínode l'església guastalla. Aquesta autonomia de Guastalla en diverses ocasions va provocar el desacord dels bisbes de Reggio; amb un solemne motu proprio de 17 de setembre de 1773 el Papa Climent XIV va insistir exempció episcopal de l'Església de Guastalla i la seva submissió directa amb la Santa Seu. Al principi del segle xix, a petició de la duquessa Maria Lluïsa d'Àustria, l'abadia nullius va ser elevada al rang de diòcesi i Giovanni Tommaso Neuschel va ser nomenat com a primer bisbe, que era també l'últim abat.
El 22 d'agost de 1855 la diòcesi va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Mòdena.
El 10 de febrer de 1973 Gilberto Baroni, exbisbe de Reggio Emília des de 1965, també va ser nomenat bisbe de Guastalla, unint així in persona episcopi les dues diòcesis.
El 30 de setembre de 1986, de conformitat amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, es va establir la unió plena de les dues diòcesis i la nova circumscripció eclesiàstica va assumir el seu nom actual.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 504.133 batejats sobre una població de 569.853 persones, equivalent 88,5% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 349.000 | 349.500 | 99,9 | 429 | 403 | 26 | 813 | 32 | 302 | 256 | |
1969 | 353.481 | 354.284 | 99,8 | 462 | 402 | 60 | 765 | 96 | 789 | 272 | |
1980 | 391.907 | 393.918 | 99,5 | 404 | 348 | 56 | 970 | 13 | 73 | 597 | 282 |
1950 | 70.000 | 70.000 | 100,0 | 81 | 73 | 8 | 864 | 10 | 101 | 29 | |
1970 | 64.000 | 64.000 | 100,0 | 59 | 52 | 7 | 1.084 | 9 | 165 | 30 | |
1980 | 65.345 | 65.445 | 99,8 | 50 | 47 | 3 | 1.306 | 3 | 116 | 30 | |
1990 | 453.016 | 458.095 | 98,9 | 422 | 370 | 52 | 1.073 | 41 | 64 | 583 | 319 |
1999 | 465.134 | 480.114 | 96,9 | 377 | 332 | 45 | 1.233 | 70 | 55 | 444 | 319 |
2000 | 465.624 | 480.624 | 96,9 | 365 | 317 | 48 | 1.275 | 70 | 62 | 420 | 319 |
2001 | 474.084 | 489.727 | 96,8 | 363 | 313 | 50 | 1.306 | 68 | 62 | 395 | 319 |
2002 | 479.517 | 495.273 | 96,8 | 346 | 301 | 45 | 1.385 | 67 | 55 | 375 | 319 |
2003 | 484.893 | 501.911 | 96,6 | 346 | 296 | 50 | 1.401 | 67 | 58 | 373 | 319 |
2004 | 485.527 | 508.677 | 95,4 | 337 | 292 | 45 | 1.440 | 67 | 69 | 375 | 319 |
2010 | 504.133 | 569.853 | 88,5 | 317 | 273 | 44 | 1.590 | 79 | 58 | 299 | 318 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.