From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Prato (italià: diocesi di Prato; llatí: Dioecesis Pratensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. El 2013 tenia 192.600 batejats d'un total 214.600 habitants. Actualment està regida pel bisbe Franco Agostinelli.
Dioecesis Pratensis | |||||
Tipus | bisbat catòlic | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Itàlia | |||||
Toscana | |||||
Parròquies | 84 | ||||
Separat de | bisbat de Pistoia | ||||
Població humana | |||||
Població | 227.688 (2019) (785,13 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 290 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 22 de setembre de 1653 | ||||
Patrocini | Sant Esteve protomàrtir | ||||
Catedral | Santo Stefano | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Franco Agostinelli | ||||
Lloc web | diocesiprato.it | ||||
La diòcesi comprèn 4 municipis de la província de Prato: Prato, Vaiano, Vernio i Cantagallo.
La seu episcopal és la ciutat de Prato, on es troba la catedral de Sant Esteve.
El territori s'estén sobre 287 km² i està dividit en 84 parròquies, que des del 29 de novembre de 2006 estan agrupades en 7 vicariats.
L'església de Santo Stefano di Prato està documenta per primera vegada al segle x, encara que probablement el seu origen és anterior. La seva importància i el desig d'autonomia de la jurisdicció del bisbe de Pistoia van créixer a mesura que el castrum de Prato es va transformar en una ciutat lliure fortificada. Durant els segles que van seguir van ser infinites les raons de discòrdia entre el prebost de Sant Esteve i dels bisbes de Pistoia.
A principis del segle xv, a petició del senyoriu de Florència, les negociacions van ser infructuoses per a l'erecció d'una diòcesi a Prato, amb el consentiment del Papa l'obediència pissana Alexandre V. Però la mort del papa va impedir la publicació de la butlla. No obstant això, el Papa Pius II, amb la butlla Etsi cunctae del 5 de setembre de 1463[1] va construir la Col·legiata de Sant Esteve en prebostat nullius dioecesis immediatament subjecta a la Santa Seu i, per tant, completament independent de la jurisdicció dels bisbes de Pistoia. A causa de nous conflictes amb Pistoia, l'exempció va ser confirmada pel Papa Pau III en 1543.[2]
El prebostat nullius va ser donat in commendam a altes personalitats, especialment de la família Medici, entre els quals s'inclouen dos futurs Papes, Lleó X i Lleó XI, tres cardenals i un gran duc de Toscana.
La culminació del seu viatge a la independència, l'Església de Prato la va guanyar el 22 de setembre de 1653, quan la diòcesi va ser erigida amb la butlla Redemptoris nostri del Papa Innocenci X i, simultàniament, unida aeque principaliter al bisbat de Pistoia.
Originalment i fins al final del segle xix, la diòcesi incloïa les úniques tres parròquies que estaven dins de les muralles del segle xiv. Tot i l'estretor dels límits, el 1682 el bisbe Gherardo Gherardi va erigir el seminari de la diòcesi Prato, abans que s'establís a Pistoia, on els bisbes van tenir la seva residència habitual.
Al setembre de 1916, la diòcesi de Prato es va ampliar sota el decret Ex officio divinitus de la Congregació Consistorial, amb la incorporació de 28 parròquies de la diòcesi de Pistoia i 12 de l'arxidiòcesi de Florència.
Les dues diòcesis es van separar el 25 de gener de 1954 a conseqüència de la butlla Clerus populusque del Papa Pius XII.
A l'octubre de 1975, la diòcesi va ser ampliada, a través de la incorporació de les 12 parròquies dels municipis de Cantagallo i Vernio que havia pertangut a la diòcesi de Pistoia.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 192.600 batejats sobre una població de 214.600 persones, equivalent 89,7% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1970 | 152.700 | 153.000 | 99,8 | 122 | 83 | 39 | 1.251 | 44 | 292 | 55 | |
1980 | 178.000 | 179.000 | 99,4 | 140 | 98 | 42 | 1.271 | 1 | 49 | 243 | 76 |
1990 | 189.000 | 190.000 | 99,5 | 140 | 100 | 40 | 1.350 | 1 | 43 | 215 | 85 |
1999 | 184.900 | 191.700 | 96,5 | 136 | 95 | 41 | 1.359 | 8 | 42 | 217 | 85 |
2000 | 185.400 | 192.100 | 96,5 | 129 | 95 | 34 | 1.437 | 8 | 35 | 214 | 85 |
2001 | 185.300 | 192.200 | 96,4 | 128 | 93 | 35 | 1.447 | 10 | 36 | 210 | 85 |
2002 | 185.500 | 192.500 | 96,4 | 140 | 103 | 37 | 1.325 | 10 | 38 | 227 | 85 |
2003 | 185.500 | 192.500 | 96,4 | 143 | 106 | 37 | 1.297 | 12 | 38 | 227 | 85 |
2004 | 186.320 | 193.120 | 96,5 | 145 | 110 | 35 | 1.284 | 12 | 36 | 230 | 85 |
2013 | 192.600 | 214.600 | 89,7 | 144 | 110 | 34 | 1.337 | 21 | 35 | 250 | 84 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.