Bisbat de Lavaur
antic bisbat catòlic From Wikipedia, the free encyclopedia
antic bisbat catòlic From Wikipedia, the free encyclopedia
El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII. La diòcesi fou abolida pel concordat del 1801. El 1822 fou incorporada a la diòcesi d'Albi (oficialment Albi-Castres-Lavaur).
Dioecesis Vaurensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
França | |||||
Llenguadoc | |||||
Parròquies | 88 (el 1768) | ||||
Població humana | |||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 26 de setembre de 1317 | ||||
Dissolució | 29 de novembre de 1801 | ||||
Catedral | Sant Alà | ||||
La diòcesi comprèn part del Llenguadoc. Limitava amb l' Confinava con l'arquebisbat d'Albi, el bisbat de Castres, del qual estava separada pel riu Agout, l'arquebisbat de Narbona, el bisbat de Carcassona i de Saint-Papoul, i l'arquebisbat de Tolosa.
La seu episcopal és la ciutat de Lavaur, a l'actual departament del Tarn, on es trobava la catedral de Sant Alà.
El 1768 estava dividit en 88 parròquies. Comprenia les localitats de Aguts, Aiguefonde, Algans, Appelle, Arfons, Aussillon, Avezac, Belcastel, Belleserre, Bertre, Blan, Cahuzac, Cambon, Cambounet, Candeils, Caucalières, Cuq, Dourgne, Dournes, Durfort, Escoussens, Flamarens, Garrevaques, Garrigues, Guitalens, Hautpoul, Jul, Labruguière, Lacougotte, Lacroisille, Lagardiolle, Lamothe, Lastens, Lastouzeilles, Lavaur, Lempaut, Lescout, Lestap, Lugan, Magrin, Marzens, Massaguel, Massac, Maurens, Montespieu, Montgey, Montlong, Montmoure, Mouzens, Palleville, Péchaudier, Poudis, Prades, Pratviel, Prénian, Puéchoursi, Puylaurens, Revel, Roquefort, Roquevidal, Saint-Affrique-les-Montagnes, Saint-Agnan, Saint-Amancet, Saint-Amans, Saint-Avit, Saint-Germier, Saint-Jean-de-Rives, Saint-Lieux, Saint-Paul, Saïx, Sallepieussou, Scopont, Semelans, Senil, Séran, Sorèze, Soual, Teyssode, Troupiac, Valcournouse, Veilhes, Verdalle, Villeneuve, Viterbe, Viviers i Viviers-les-Montagnes.
En 1098 Isarno, bisbe de Tolosa i fill de Guillem, senyor del castell de Lavaur, va donar als religiosos de l'abadia de Sant Ponç l'església Sant Alà, a la riba esquerra de l'Agout, amb la tasca de restaurar l'església, en un estat d'abandó, per construir un monestir i trobar una ciutat, que portaria el nom de Lavaur. L'església de Sant Alà es convertiria més tard en la seu d'un priorat depenent de Saint-Pons.
El priorat de Sant Albert va ser erigida en diòcesi pel papa Joan XXII el 26 de setembre de 1317 amb la butlla Salvator noster.[1] El 22 de febrer de 1318, amb la butlla Cum illius,[2] el Papa definí els límits de la nova diòcesi, que va donar 88 parròquies de l'arxidiòcesi de Tolosa, de la qual Lavarur es va convertir en sufragània.
La imponent catedral, construïda pels monjos de Saint-Pons, al segle xii i destruïda durant la croada contra els albigesos el 1211, va ser reconstruïda a mitjans del segle xiii, i finalment va prendre la seva actual forma gràcies a la tasca realitzada pel bisbe Jean Vigier en la segona meitat del segle xv.
Durant la revolució francesa, el palau episcopal va ser destruït, que originalment flanquejava la catedral.
La diòcesi va ser abolida després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 i el seu territori incorporat al de la diòcesi de Montpeller. Quan l'arquebisbat d'Albi es va restituir el 1822, la major part de l'antic territori diocesà es va incorporar al de Albi.
A partir del 17 de febrer de 1922, els arquebisbes d'Albi reben el títol de bisbes de Lavaur.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.