El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,[1] per segregació del bisbat d'Albi. Fou suprimit el 29 de novembre de 1801 i reagrupat amb el bisbat d'Albi.
La seu episcopal és la ciutat de Castres, a l'actual departament de Tarn, on l'església de Sant Benet servia de catedral.
A finals del seglexvii, la diòcesi estava constituïda per al voltant de 120 parròquies.
L'abadia de San Benet, a l'origen de la ciutat de Castres, va ser erigida a mitjans del seglevii a la riba de l'Agout per alguns nobles de la cort de Sigebert III, Robert, Ancelin i Daniel. El 1074 depenia de l'abadia de Sant Víctor de Marsella.
La catedral antiga va ser destruïda pels protestants l'any 1567; sent reconstruïda a finals del seglexvii, tot i que mai no va ser completada. Durant les guerres de religió, la ciutat va ser conquerida pels hugonots (1575), que van continuar residint a Castres fins i tot després de l'edicte de Nantes fins que van ser expulsats en 1629.
La diòcesi va ser suprimida seguint el concordat amb la butllaQui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, i el seu territori incorporat al de la diòcesi de Montpeller. El 6 d'octubre de 1822, amb el restabliment de la seu d'Albi, els territoris de l'antiga diòcesi de Castres van ser annexionats a la nova circumscripció.
A partir del 17 de febrer de 1922, els arquebisbes d'Albi tenen el privilegi d'afegir al títol el títol de bisbes de Castres.
A causa de la vellesa de Jean de Fossé, el 3 d'octubre de 1616 va ser elegit bisbe coadjutor, amb dret de successió, Balthazar de Budos; però aquest fou transferit, el 30 d'agost de 1627, a la seu d'Agde, sense arribar a prendre mai possessió de la seu de Castres.
Elegit el 3 de juliol de 1682, no va ser confirmat pel rei fins al 1693; i així Lluís XIV, exercint el suu dret de regàlia durant la sede vacante, es quedava amb les rendes del sbeneficis de la diòcesi, finançant així les seves campanyes militars.
LGE, La Grande Encyclopedie, inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts - volum 9è, pàg. 778 - París (1885-1902).
TC Tresor de Chronologie, d'Histoire et de Geographie pour l'étude et l'emploi des documents du Moyen-Age, per M. le comte de Mas-Latrie; pag. 1405 - París - V. Palmé (1889) (accessible a gallica.bnf.fr)
França
Occitània_Hotel_de_ville_et_musée.JPG)
