Bisbat de Dallas

El bisbat de Dallas' (anglès: Diocese of Dallas, llatí: Dioecesis Dallasensis) és una seu de l'Església Catòlica als Estats Units, sufragània de l'Arquebisbat de San Antonio, que pertany a la regió eclesiàstica X (AR, OK, TX). El 2013 tenia 1.165.582 batejats sobre una població de 3.847.430 habitants. Actualment està regida pel bisbe Edward James Burns.^[1]

Bisbat de Dallas

Dioecesis Dallasensis
La catedral de Dallas
Localització
32° 46′ 57″ N, 96° 47′ 51″ O
Estats Units
Texas Comtats de Collin, Dallas, Ellis, Fannin, Grayson, Hunt, Kaufman, Navarro i Rockwall
Parròquies	74
Separat de	arquebisbat de Galveston-Houston
Població humana
Població	4.054.985 (2019) (208,21 hab./km²)
Llengua utilitzada	anglès
Religió	romà
Geografia
Part de	X (AR, OK, TX), Arquebisbat de San Antonio
Superfície	19.475 km²
Limita amb	Roman Catholic Diocese of Fort Worth (en) , oest bisbat de Tyler, est bisbat de Tulsa, nord-est arquebisbat d'Oklahoma City, nord-oest bisbat d'Austin, sud
Dades històriques
Creació	15 de juliol de 1890
Esdeveniment clau judici juliol 1998 avinença març 2022 avinença
Catedral	Mare de Déu de Guadalupe
Organització política
• Bisbe	Edward James Burns
Lloc web	cathdal.org

Territori

La diòcesi comprèn nou comtat a la part septentrional de Texas, als Estats Units: Collin, Dallas, Ellis, Fannin, Grayson, Hunt, Kaufman, Navarro e Rockwall.

La seu episcopal és la ciutat de Dallas, on es troba la catedral de santuari de Guadalupe.

El territori s'estén sobre 19.475  km², i està dividit en 74 parròquies.

Història

La història catòlica de Dallas va començar molt abans de la creació formal de la diòcesi. A la ciutat de Dallas van instal·lar-se gent de Kentucky, Illinois i Indiana, així com immigrants estrangers i afroamericans.^[2] La població catòlica, però, no era considerable: en una data tan tardana com 1868 només hi havia una família catòlica que viu a la zona. Els membres d'aquesta família rebien el ministeri dels sacerdots d'un assentament catòlic irlandès, St Paul, al comtat de Collin. Un cert pare Joseph Martinere, més tard, un prelat domèstic i vicari general de la diòcesi, sovint va realitzar viatges de més de centenars de milles a través de pantà i bosc per arribar a la zona.^[2]

La diòcesi va ser erigida el 15 de juliol de 1890 mitjançant la butlla Romani Pontifices del Papa Lleó XIII,^[3] prenent territori de les porcions del nord i nord-oest de la diòcesi de Galveston.^[4][5] El seu primer bisbe va ser Thomas Francis Brennan, un irlandès que va servir a la diòcesi durant dos anys abans de ser traslladat a Roma.^[2] El territori diocesà es va ampliar el 1891 i el 1892, incorporant territori del vicariat apostòlic d'Arizona (avui bisbat de Tucson). El 1892 la població catòlica de la diòcesi havia augmentat a 15.000 persones, i hi havia 30 sacerdots.^[2] El catolicisme a la zona va continuar creixent a causa de la immigració, com a catòlics van arribar a la zona dels estats del nord, i per 1908 hi havia 83 sacerdots que servien a una població estimada de 60.000 Catòlica.^[2][4]

El segon bisbe de la diòcesi, Edward Dunne, era un immigrant irlandès als Estats Units. Va ser bisbe des de 1894 fins a la seva mort el 1910. Va ser sota el seu episcopat que la diòcesi va construir la seva catedral, que l'edició de 1908 de l'Enciclopèdia Catòlica diu «la veritat és que és la millor en el Sud-oest Units».^[2] Dunne també va obrir diverses institucions educatives, incloent-hi el Holy Trinity College (més tard rebatejat com a Universitat de Dallas).^[6] Va establir St Paul Sanatori (més tard conegut com St. Paul Medical Center^[7] abans de ser demolit)^[8] a Dallas i St. Anthony's Sanitarium, que va ser el primer hospital d'Amarillo.^[9] Durant els seus setze anys com a bisbe, el nombre d'esglésies va augmentar de vint-de vuit a noranta, i la població catòlica es va triplicar en grandària.^[9]

Joseph Lynch va ser el tercer bisbe de la diòcesi. Els seus 43 anys, des de 1911 fins a 1954, com a bisbe comprenen el terme més llarg de qualsevol bisbe als Estats Units.^[6] La carrera episcopal del bisbe Lynch va veure la fundació de 108 parròquies catòliques, tot i que també va veure com perdia territori amb la creació de la diòcesi de El Paso (3 de març de 1914), Amarillo (3 d'agost de 1926) i Austin (15 de novembre de 1947).^[6] El 20 d'octubre de 1953, el nom de la diòcesi va ser canviat pel de diòcesi de Dallas-Fort Worth. La diòcesi tornaria al seu antic nom amb la creació de la diòcesi de Fort Worth, el 9 d'agost de 1969.^[5]

La cursa episcopal de Thomas Gorman (1954–1969) va veure la reactivació del diari Texas Catholic, que havia estat suspès des de 1894. Es van construir vint escoles parroquials en els seus quinze anys com a bisbe, així com vint noves parròquies.^[6] El 16 d'octubre de 1961 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís la diòcesi de San Angelo. En el següent període de el següent bisbe, Thomas Tschoepe, va veure la diòcesi perdre territori per a la diòcesi de Tyler (12 de desembre de 1986), però encara més el creixement va ser marcat en el pròxim bisbe, Charles Victor Grahmann, ja que la població catòlica de la diòcesi es va expandir de 200.000 a gairebé un milió entre 1990 i 2007. La diòcesi de Dallas no va quedar al marge de l'escàndol dels casos d'abús sexual, com un jurat li va atorgar 120 milions de dòlars de la diòcesi a les víctimes en un cas de 1997 que impliquen a Rudy Kos, un sacerdot de la diòcesi que des de llavors havia estat secularitzat.

La diocesi è stata coinvolta nello scandalo degli abusi sessuali su otto chierichietti, abusati per undici anni dal sacerdote diocesano Rudolph Kos, sospeso da ogni incarico nel 1992 e successivamente condannato all'ergastolo. Una delle vittime ha commesso suicidio. La diocesi era stata condannata a pagare 119 milioni di dollari, ma tale cifra avrebbe portato alla bancarotta; nel 1998 raggiunse un accordo con le vittime, cui sono andati 23 milioni di dollari, ottenuti grazie alla vendita di proprietà diocesane.^[10]

El següent bisbe de Dallas va ser Kevin Farrell, que va ser nomenat el 6 de març de 2007, i instal·lat l'1 de maig de 2007.^[6] El 2010, el Papa Benet XVI va nomenar J. Douglas Deshotel i Mark J. Seitz com a bisbes auxiliars de la diòcesi de Dallas. Van ser consagrats el 27 d'abril de 2010, pel bisbe Farrell, que va ser assistit pel bisbe emèrit Charles Grahmann i per Michael Duca, bisbe de Shreveport.^[11] Deshotel més tard es va convertir en el bisbe de Lafayette, a Louisiana,^[12] mentre que Seitz va esdevenir el bisbe de El Paso.^[13] Gregory Kelly es va convertir en el següent bisbe auxiliar en 2016.^[14] Més tard, el 2016, Farrell va ser nomenat prefecte del nou dicasteri per als Laics, Família i Vida.^[15] El seu trasllat al Vaticà va deixar la diòcesi sense bisbe fins que el Papa Francesc va nomenar ladiòcesi de Juneau Edward J. Burns com a nou bisbe.^[1]

Cronologia episcopal

• Thomas Francis Brennan † (9 de gener de 1891 - 17 de novembre de 1892 renuncià)
• Edward Joseph Dunne † (24 de setembre de 1893 - 5 d'agost de 1910 mort)
• Joseph Patrick Lynch † (8 de juny de 1911 - 19 d'agost de 1954 mort)
• Thomas Kiely Gorman † (29 d'agost de 1954 - 22 d'agost de 1969 jubilat)
• Thomas Ambrose Tschoepe † (27 d'agost de 1969 - 14 de juliol de 1990 jubilat)
• Charles Victor Grahmann (14 de juliol de 1990 - 6 de març de 2007 jubilat)
• Kevin Joseph Farrell (6 de març de 2007 - 15 d'agost de 2016 nomenat prefecte del Dicasteri pels laixcs, la família i la vida)
• Edward James Burns, des del 13 de desembre de 2016

Estadístiques

A finals del 2013, la diòcesi tenia 1.165.582 batejats sobre una població de 3.847.430 persones, equivalent al 30,3% del total.

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parròquies
	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot		homes	dones
1950	67.069	2.800.000	2,4	155	81	74	432		37	555	139
1966	157.500	3.150.000	5,0	301	145	156	523				94
1970	108.986	2.139.900	5,1	190	84	106	573		121	481	53
1976	123.453	2.487.100	5,0	208	93	115	593	26	127	376	56
1980	165.483	2.778.656	6,0	198	94	104	835	100	104	355	61
1990	212.264	2.532.627	8,4	178	104	74	1.192	93	74	201	63
1999	555.172	2.971.699	18,7	184	100	84	3.017	139	6	158	65
2000	605.457	2.990.703	20,2	198	121	77	3.057	137	97	166	72
2001	630.156	2.979.840	21,1	197	125	72	3.198	154	81	153	65
2002	843.167	3.200.064	26,3	200	125	75	4.215	152	99	155	70
2003	854.181	3.247.837	26,3	171	97	74	4.995	162	83	146	67
2004	930.352	3.371.300	27,6	198	122	76	4.698	145	96	146	67
2006	955.298	3.473.568	27,5	197	122	75	4.849	152	98	127	67
2013	1.165.582	3.847.430	30,3	213	129	84	5.472	144	101	104	74

Escut d'armes

L'escut de la diòcesi

L'escut d'armes de la diòcesi té un camp vermell en honor del Sagrat Cor de Jesús. La banda diagonal blanca representa el riu Trinity, situat dins de la diòcesi (la col·locació de la banda, des de la part superior esquerra a la inferior dreta, s'assembla bastant a la direcció nord-oest-sud-est del riu porta a través de l'estat). Les flors de lis dins de la banda estan en honor del Papa Lleó XIII (que era el Papa quan es va establir la diòcesi), i van ser preses del seu escut d'armes. La flor de lis es repeteix tres vegades per representar a la Santíssima Trinitat. L'estrella solitària representa Dallas i també ret homenatge al sobrenom de Texas, "The Lone Star State" ("L'estat de l'estrella solitària"). Les dues espases són en honor de Sant Pau, que és el sant patró de la primera població catòlica al nord-est de Texas.

El blasó heràldic formal per l'escut d'armes és el següent: «en camp de gules, en una faixa per corba ondulada argent tres flors de lis d'atzur; en el cap sinistre dues espases creuades en argent, a la base destra un molet en plata»^[16]

Vegeu també

• Catedral de Dallas

Notes

1. ^{[enllaç sense format]} http://en.radiovaticana.va/news/2016/12/13/pope_appoints_new_dallas_bishop/1278752
2. Enright, M. Augustine. «Dallas». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
3. Leonis XIII pontificis maximi acta, Indice, vol. XXIII, p. 45.
4. O'Shea, John. «Texas». A: The Catholic Encyclopedia. 14. Robert Appleton Company, 1912 [Consulta: 10 juny 2011].
5. Cheney, David M. «Diocese of Dallas». Catholic-Hierarchy, 20-02-2011. [Consulta: 10 juny 2011].
6. «Former Bishops». Roman Catholic Diocese of Dallas. Arxivat de l'original el 18 de maig 2010. [Consulta: 10 juny 2011].
7. «SPHistTimeline». Arxivat de l'original el 6 de juliol 2022.
8. «The End of St. Paul Medical Center». Discovering the Southwest Metroplex, 16-12-2015.
9. Ogilvie, Mary H. «Dunne, Edward Joseph (1848–1910)». Handbook of Texas Online. Texas State Historical Association [Consulta: 10 juny 2011].
10. Rene Sanchez, "Priest's Abuses Costly To Diocese Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.", SunSentinel.com, 11 de juliol de 1998.
11. «Pope Names Vicar General, Pastor As Auxiliary Bishops For Dallas». United States Conference of Catholic Bishops Office of Media Relations, 11-03-2010 [Consulta: 10 juny 2011]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-07. [Consulta: 1r febrer 2017].
12. [e-mail], Billy Gunn «Diocese of Lafayette announces new bishop: the Most Rev. J. Douglas Deshotel». The Advocate.
13. LAKANA «Pope names Dallas Auxiliary Bishop Mark J. Seitz to head Catholic Diocese of El Paso» (en anglès). KVIA, 10-01-2015 [Consulta: 1r febrer 2017]. Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 1r febrer 2017].
14. «Dallas Priest Ordained Bishop For Catholic Diocese».
15. Roxas, Gabriel. «Dallas Catholics Say Goodbye To Bishop Kevin Farrell».
16. «The Coat of Arms of the Most Reverend Kevin J. Farrell, D.D., Bishop of Dallas». Diocese of Dallas. [Consulta: 10 juny 2011].

Fonts

• Anuari pontifici del 2014 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Dallas (anglès)
• Pàgina oficial de la diòcesi (anglès)
• Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
• Roman Catholic Diocese of Dallas Official Site
• Roman Catholic Diocese of Dallas Schools
• La diòcesi de Dallas a l'Enciclopèdia Catòlica (anglès)