From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2012 tenia 74.000 batejats d'un total de 74.750 habitants. La seu actualment es troba vacant.
| Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Campània | ||||
| Província | Província d'Avellino | ||||
| Municipi | Ariano Irpino | ||||
| Parròquies | 43 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 64.030 (2018) (81,98 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Regió eclesiàstica Campania, Arquebisbat de Benevent | ||||
| Superfície | 781 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle xi (Ariano) segle xi (Lacedonia) 30 de setembre de 1986 (unitat plena) | ||||
| Patrocini | Ottone Frangipane | ||||
| Catedral | Santa Maria Assunta (Ariano Irpino) , Santa Maria Assunta (Lacedonia) (cocatedral) | ||||
| Lloc web | diocesiarianolacedonia.it | ||||
| |||||
La diòcesi comprèn 24 municipis, dels quals 20 es troben a la província d'Avellino, 3 a la província de Benevent i un a la província de Foggia. A més de les ciutats d'Ariano Irpino i Lacedonia, la diòcesi comprèn els municipis d'Anzano di Puglia, Bonito, Carife, Casalbore, Castel Baronia, Castelfranco in Miscano, Flumeri, Ginestra degli Schiavoni, Greci, Grottaminarda, Melito Irpino, Montaguto, Montefalcone di Val Fortore, San Nicola Baronia, San Sossio Baronia, Savignano Irpino, Scampitella, Trevico, Vallata, Vallesaccarda, Villanova del Battista i Zungoli.
La seu episcopal és la ciutat d'Ariano Irpino, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Lacedonia hi ha la cocatedral, també dedicada a Santa Maria Assunta.
El territori s'estén sobre 786 km², i està dividit en 43 parròquies.
El nom de la ciutat d'Ariano és d'origen romà, Ara Jani. Existeixen documents històrics que permeten situar temporalment conversió del seu territori al cristianisme, encara que sabem que un bisbe cristià ja era present a Benevent a principis del segle iv; la religió podria haver-se difós a Ariano posteriorment.
Ariano va ser un bisbat des d'almenys el segle x; fet que s'esmenta entre les seus sufragànies de l'arxidiòcesi de Benevent en la butlla del Papa Joan XIII d'erecció de la nova seu metropolitana de Benevent (969). No obstant això, el primer bisbe conegut va ser Bonifacio, esmentat en 1039.
Al Bisbe Mainardo, natural de Poitiers,[1] es deu la construcció en 1070 a la catedral d'un baptisteri. A l'any següent Mainardo va assistir a la consagració de l'església de Montecassino pel Papa Alexandre III. En 1080, per una declaració feta per Mainardo a favor del monestir de Santa Sofia a Benevent mostra que altres bisbes l'havien precedit a la seu arianesa, però dels que no saben els noms, excepte Bonifacio.
El bisbe Orso Leone va ser el responsable de la reconstrucció de la catedral, que va ser destruïda pel terratrèmol del 5 de desembre de 1456 i la celebració de diversos sínodes diocesans; la seva memòria s'ha perpetuat amb una placa al palau episcopal. Nicola Ippoliti va ser responsable de la construcció de la façana de la catedral, adornada amb estàtues dels sants patrons de la diòcesi, Ottone Frangipane i Eleazario, i de Nostra Senyora de l'Assumpció. L'edifici va ser solemnement consagrat pel bisbe Diomede Carafa en 1512. La catedral va ser restaurada contínuament a causa dels terratrèmols de 1626, 1688, 1694, 1702 i 1732.
Donato Laurenti va ser responsable de la creació del seminari, reconstruït per Ottavio Ridolfi en 1617. Laurenti també es va comprometre en la promoció i aplicació de les directives a la diòcesi del Concili de Trento.
Filippo Tipaldi (1717-1748) també va ser un bisbe molt destacat: després d'un altre terratrèmol va reconstruir el seminari i la catedral a les formes que coneixem avui dia; visità en diverses ocasions la diòcesi i celebrat diversos sínodes diocesans; imposa l'obligació de l'ensenyament de la doctrina cristiana en totes les parròquies; instituït cursos de preparació per als professors de religió a les escoles; va ser el primer a tractar amb la cura de l'arxiu diocesà.
Al segle xx, al bisbe Giuseppe Lojacono devem la celebració del primer congrés de la litúrgica diocesana, mentre Gioacchino Pedicini va donar a llum al primer Congrés Eucarístic Diocesà (1949).
El bisbat de Lacedonia va ser erigida durant el segle xi; el primer bisbe conegut és Simeone, esmentat el 1059, present al Consell de Melfi d'aquell any en presència de Nicolau II. La diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Conza i estava consistuïda per només dues ciutats: Lacedonia i Rocchetta Sant'Antonio.
Entre els bisbes de Lacedonia més coneguts estan Fra Guglielmo Neritono (1392), Antonio Dura (1506), Gianfranco Carducci (1564), el matemàtic Marco Pedacca (1584), l'erudit Giacomo Candido (1606), Giacomo Giordano (1651), que construí el palau episcopal i planificà la construcció de la nova catedral; Benedetto Bartolo, que va ser segrestat per bandits i rescatat per la marquesa de Carpi ; Morea (1684), que va suprimir alguns dies de festa d'origen pagà que se celebraven a la vigília de l'Epifania i va posar la primera pedra de la nova catedral.
Al territori de la diòcesi de Lacedonia van ser freqüents els terratrèmols, especialment en 1694 i en 1702.
El 27 de juny de 1818, sota la butlla De utiliori del Papa Pius VII, la diòcesi de Trevico[2] va ser abolida i el seu territori, compost pels municipis de Trevico, Carife, Barony Castle, Flumeri, Sant Nicola Baronia Sant Sossio Baronia, es va incorporar al de la diòcesi de Lacedonia.
Giulio Tommasi, ja arquebisbe de Conza i bisbe de Sant Angelo dei Lombardi i Bisaccia, va ser nomenat el 1928 també bisbe de Lacedonia, unint in persona episcopi les quatre seus. A la seva mort, després de quatre anys de sede vacante, Lacedonia seguí tenint el seu propi bisbe.
El 9 de maig de 1974 Agapito Simeoni va ser nomenat bisbe d'Ariano Irpino i Lacedonia, unint així in persona episcopi les dues diòcesis, vacants des de feia anys.
El 30 d'abril de 1979 la diòcesi de Lacedonia passà de la seu metropolitana de Conza a la de Benevent.
El 30 de setembre de 1986, en virtut del Decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, la unió esdevingué completa i la diòcesi resultant assumí el seu actual nom.
El bisbe Eduardo Davino establí l'Oficina de Patrimoni Cultural Diocesà Eclesiàstic i va contribuir a l'obertura del Museo degli argenti.
El 1997 i el 1998, amb dos decrets de la Congregació per als Bisbes, han estat revisats els límits de la diòcesi de l'Irpinia i el Benevent; la diòcesi d'Ariano Irpino-Lacedonia adquirí així els municipis de Greci, Savignano Irpino, Grottaminarda i Vallata, que van completar la configuració del territori diocesà actual.
A finals del 2012, la diòcesi tenia 74.000 batejats sobre una població de 74.750 persones, equivalent al 99% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1905 | 50.400 | ? | ? | 128 | 125 | 3 | ? | ? | ? | ? | 25 |
| 1950 | 62.000 | 62.406 | 99,3 | 48 | 39 | 9 | 1.291 | 10 | 96 | 24 | |
| 1959 | 63.300 | 63.500 | 99,7 | 43 | 33 | 10 | 1.472 | 12 | 112 | 30 | |
| 1969 | 63.300 | 63.500 | 99,7 | 46 | 31 | 15 | 1.376 | 16 | 78 | 24 | |
| 1980 | 42.800 | 43.000 | 99,5 | 21 | 21 | 2.038 | 72 | 30 | |||
| 1905 | 28.000 | ? | ? | ? | ? | ? | ? | ? | ? | ? | 11 |
| 1950 | 34.673 | 35.948 | 96,5 | 31 | 29 | 2 | 1.118 | 3 | 30 | 11 | |
| 1970 | 30.350 | 30.447 | 99,7 | 20 | 14 | 6 | 1.517 | 6 | 26 | 13 | |
| 1980 | 26.000 | 26.300 | 98,9 | 18 | 11 | 7 | 1.444 | 7 | 19 | 13 | |
| 1990 | 64.728 | 64.926 | 99,7 | 52 | 33 | 19 | 1.244 | 20 | 82 | 35 | |
| 1999 | 71.000 | 71.177 | 99,8 | 47 | 36 | 11 | 1.510 | 14 | 63 | 43 | |
| 2000 | 69.711 | 70.611 | 98,7 | 50 | 37 | 13 | 1.394 | 16 | 71 | 43 | |
| 2001 | 69.745 | 70.748 | 98,6 | 41 | 31 | 10 | 1.701 | 13 | 67 | 43 | |
| 2002 | 69.236 | 69.599 | 99,5 | 48 | 37 | 11 | 1.442 | 14 | 70 | 43 | |
| 2003 | 71.329 | 71.942 | 99,1 | 50 | 39 | 11 | 1.426 | 14 | 68 | 43 | |
| 2004 | 72.902 | 74.055 | 98,4 | 51 | 38 | 13 | 1.429 | 16 | 63 | 43 | |
| 2006 | 73.524 | 74.200 | 99,1 | 75 | 57 | 18 | 980 | 20 | 54 | 43 | |
| 2012 | 74.000 | 74.750 | 99 | 52 | 41 | 11 | 1.423 | 8 | 13 | 70 | 43 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
