diòcesi catòlica piemontesa (Itàlia) From Wikipedia, the free encyclopedia
El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria (llatí); Dioecesis Alexandrina Statiellorum (llatí) - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2012 tenia 151.000 batejats d'un total de 162.900 habitants. Actualment està regida pel bisbe Guido Gallese.
Dioecesis Alexandrina Statiellorum | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Itàlia | |||||
Piemont | |||||
Parròquies | 75 | ||||
Població humana | |||||
Població | 159.750 (2018) (215,88 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 740 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 1175 | ||||
Patrocini | Madonna della Salve, Sant Baudolino, Sant Pius V | ||||
Catedral | catedral de Santi Pietro e Marco | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Guido Gallese | ||||
Lloc web | diocesialessandria.it | ||||
El territori de la diòcesi es troba íntegrament distribuït sobre la Província d'Alessandria, i comprèn els municipis d'Alessandria, Borgoratto Alessandrino, Carentino, Casal Cermelli, Predosa, Castelspina, Bassignana, Rivarone, Valenza, Alluvioni Cambiò, Isola Sant'Antonio, Castellazzo Bormida, Felizzano, Quargnento, Frugarolo, Oviglio, Pietra Marazzi, Gamalero, Pecetto di Valenza, Montecastello, Bosco Marengo, Pasturana, Piovera, Tassarolo, Frascaro, Solero e Capriata d'Orba.
La diòcesi limita al nord amb el bisbat de Casale Monferrato, a l'oest amb el d'Asti, al sud-oest amb el d'Acqui, al sud, per un breu espai, amb l'arxidiòcesi de Gènova i a l'est amb la diòcesi de Tortona.
La seu episcopal és la ciutat d'Alessandria, on es troba la catedrale de Santi Pietro e Marco.
La diòcesi agrupa 75 parròquies distribuïdes sobre un territori de 753 km² i dividida en 7 zones pastorals:
La diòcesi va ser erigida en 1175 a instàncies del Papa Alexandre III, que havia estat dedicat a la ciutat, amb la butlla Sacrosanctae Romanae ecclesiae,[1] amb la qual el Papa honora amb la dignitat episcopal, «l'església i la ciutat que ha estat constituïda en honor de Sant Pere i per la utilitat i glòria de tota la Llombardia.» Posteriorment, amb el breu De novitate del 30 de gener de 1176[2] Alexandre III es disculpa per haver triat motu proprio el bisbe[3] i declara que això no hauria d'afectar el dret de nomenament en el futur és pel capítol de la catedral. La nova diòcesi es fa sufragània de l'arxidiòcesi de Milà.
L'extensió de la diòcesi original gairebé igual a la d'avui,[4] a excepció de la frontera oriental amb la diòcesi de Tortona, que no tenia una definició precisa. En breu Congruam officii[5] al bisbe Ottone (18 de juliol de 1178 o 1180), Alexandre III va confirmar la formació del capítol dels canonges de la Catedral de Sant Pere, implementat per Ottone, i va reconèixer a la jove Església d'Alessandria totes les seves possessions.
La vida de la diòcesi, en les seves primeres dècades, estava molt preocupada per la discòrdia amb la jurisdicció amb el bisbat d'Acqui, car la seu d'Alessandria va néixer a partir del seu territori. El Papa Alexandre va encarregar a l'arquebisbe de Milà Algisio que fusionés les dues seus sota el bisbe d'Acqui, però per l'oposició d'Ottone la disposició no va tenir cap efecte. La diòcesi d'Alessandria va romandre vacant durant molt de temps.
Al maig de 1205, el Papa Innocenci III es va fer càrrec de l'assumpte i va decidir aplicar les disposicions d'Alexandre III. La unió aeque principaliter de les dues seus va ser renovada amb la butlla Cum beatus Petrus[6] i el bisbe acquès Ugo Tornielli també va esdevenir bisbe d'Alessandria, amb l'obligació de residir en una ciutat sis mesos i sis mesos en l'altre. Però els desacords entre les dues diòcesis eren tals que, al final, al novembre de 1213, Ugo Tornielli va decidir renunciar.
Segons Cappelletti, per la seva lleialtat a l'emperador, la ciutat d'Alessandria va ser privada de la dignitat episcopal entre 1213 a 1240; restaurant-se la diòcesi en 1240, va ser governada pels bisbes d'Acqui fins a 1405. Segons Savio, en comptes en 1240 el Papa Gregori IX hauria dissolt la unió entre Acqui i Alessandria, però sense nomenar cap bisbe d'Alessandria fins al 1405.
A partir d'aquest moment a Alessandria, tot i que encara unida formalment a Acqui, però ja no tenia els seus bisbes; inicialment va ser governat pel capítol de la catedral i després, des de 1235, per l'ardiaca capitular. El bisbe d'Acqui, la seu del qual es va unir a la d'Alessandria, mai es va preocupar per l'Església d'Alessandria, i, a excepció d'un cas, cap dels bisbes d'Acqui va usar mai el títol de "bisbe d'Alessandria".[7]
Aquest statu quo va durar fins que el Papa Innocenci VII, amb la butlla Sedis Apostolicae del 15 d'abril de 1405,[8] va reorganitzar la diòcesi i nomenat bisbe l'agustinià Bertolino Beccari.[9]
En 1803, durant l'ocupació francesa, la diòcesi va ser novament suprimida i el territori incorporat a la diòcesi de Casale Monferrato juntament amb la també suprimida diòcesi de Bobbio.
Va ser restablerta el 17 de juliol de 1817 amb la butlla Beati Petri del Papa Pius VII i al mateix temps va esdevenir sufragània de la nova arxidiòcesi de Vercelli.
A finals del 2012, la diòcesi tenia 151.000 batejats sobre una població de 162.900 persones, equivalent al 92,7% del total.
any | població | sacerdots | Diaques | religiosos | Parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats per sacerdot |
homes | dones | |||
1959 | 142.500 | 143.000 | 99,7 | 185 | 138 | 47 | 770 | 41 | 123 | 65 | |
1970 | 150.129 | 150.737 | 99,6 | 168 | 128 | 40 | 893 | 46 | 450 | 70 | |
1980 | 163.292 | 165.484 | 98,7 | 188 | 130 | 58 | 868 | 1 | 70 | 400 | 76 |
1990 | 145.775 | 146.192 | 99,7 | 148 | 111 | 37 | 984 | 1 | 44 | 280 | 75 |
1999 | 144.000 | 145.000 | 99,3 | 122 | 94 | 28 | 1.180 | 9 | 36 | 287 | 75 |
2000 | 141.109 | 143.501 | 98,3 | 120 | 93 | 27 | 1.175 | 11 | 36 | 261 | 75 |
2001 | 147.880 | 150.990 | 97,9 | 113 | 88 | 25 | 1.308 | 10 | 32 | 265 | 75 |
2002 | 151.486 | 154.768 | 97,9 | 108 | 86 | 22 | 1.402 | 11 | 27 | 222 | 75 |
2003 | 151.486 | 154.768 | 97,9 | 102 | 82 | 20 | 1.485 | 10 | 22 | 204 | 75 |
2004 | 151.410 | 154.812 | 97,8 | 111 | 87 | 24 | 1.364 | 10 | 30 | 197 | 75 |
2006 | 150.100 | 156.200 | 96,1 | 102 | 82 | 20 | 1.471 | 13 | 26 | 192 | 75 |
2012 | 151.000 | 162.900 | 92,7 | 92 | 74 | 18 | 1.641 | 9 | 22 | 182 | 75 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.