diòcesi catòlica italiana From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2012 tenia 144.600 batejats d'un total de 152.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pier Giorgio Micchiardi.
| Dioecesis Aquensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Piemont | |||||
| Parròquies | 115 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 145.270 (2018) (82,96 hab./km²) | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.751 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle iv | ||||
| Patrocini | San Guido | ||||
| Catedral | Santa Maria Assunta | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Pier Giorgio Micchiardi | ||||
| Lloc web | diocesiacqui.piemonte.it | ||||
El territori de la diòcesi s'estén sobre 1.683 km², dels quals aproximadament el 70% estan al Piemont i el 30% a Ligúria. A nivell provincial la divisió és la següent: vers el 47% a la província d'Alessandria, el 23% a la província de Savona, el 22% a la província d'Asti, un 7% a la ciutat metropolitana de Gènova i menys de l'1% a la província de Cuneo.
La diocesi limita amb els bisbats d'Alba i de Mondovì a oest, de Gènova i Savona-Noli al sud, de Tortona a l'est, i d'Asti i Alessandria al nord.
La seu episcopal és la ciutat d'Acqui Terme, on es troba la catedral de l'Assunzione di Maria Vergine.
La diòcesi està dividida en 115 parròquies, agrupades en 7 zones pastorals:
La presència d'una comunitat cristiana al segle i està testificada per una làpida que es trobà el 1660 en un cementiri de la ciutat. Les decoracions a la catedral seguint la tradició i mostrant el Silvestre I qui el 323 hauria fundat la diòcesi i hauria sigut el primer bisbe Sant Maggiorino, qui sempre ha venerat com a patró de la diòcesi. Els primers bisbes estan documentats per un pergamí del segle xi; segons molts autors és una llista de confiança, encara que el primer bisbe documentat sigui Ditario, la làpida del qual, descoberta el 1753, dona com a data de la mort el 488.
Fins al segle v el desenvolupament de l'església local és continu, pel que podem dir que al final d'aquest segle, tota la població és cristiana, però a partir del 490 amb el començament de les invasions de les poblacions del nord d'Europa, entre altres els longobards i els francs va començar un període de patiment que va durar més de quatre segles, sense oblidar que en el 905 i el 936 van tenir lloc dues invasions de pirates sarraïns que van reduir la població a condicions deplorables. Testimoni d'aquest període fosc de l'església local és una carta del bisbe Valentino datada a la fi del segle vii: «En la nostra regió, tots els dies, bullint de fúria dels pobles hostils, ara amb la lluita, ara amb incursions i saquejos. Tota la nostra vida està plena de preocupacions i inquietuds, sempre estem envoltats i tancat per una multitud de persones. Un recurs que ens queda, la nostra fe perquè la vida és una font d'orgull, per al qual el morir és un guany sense límits.»
Amb l'inici del segon mil·lenni vam ser testimonis d'un nou floriment de l'espiritualitat i de l'activitat apostòlica, de fet, entre 1034 i 1070 es construí una nova catedral, a més que es construïren abadies i es reorganitzaren les esglésies.
Al segle xii, el Papa Alexandre III, va fundar la ciutat d'Alessandria, i pensà a traslladar-hi el bisbe, encara que la ciutadania era contrària i aquest fet generaria profunda rivalitat entre les dues ciutats.
El naixement dels municipis a la zona no estava en contraposició a l'església local, fins i tot la redacció dels estatuts ciutadans van ser inspirada en els principis evangèlics d'amor cap als altres
Durant el segle xvi tenim moltes notícies de la diòcesi d'Acqui a causa de les nombroses i documentades visites a la diòcesi de sant Carles Borromeo que de les moltes cartes que hem rebut, enviades amb l'arquebisbe de Milà i el bisbe d'Acqui, Pietro Fausto Costacciara. A partir d'aquests documents sorgeix una imatge de les parròquies de la pobresa extrema, però riques amb tanta fe.
En el període entre 1625 i el 1648 la invasió dels francesos i dels espanyols i les seves lluites pel control del territori i provocarien l'empitjorament de la situació econòmica local i l'epidèmia de pesta entre el 1630 i el 1631, que va delmar la població. En aquest període va sorgir la figura del bisbe Gregorio Pedroca que es va dedicar a l'atenció de víctimes de la pesta, fins a quedar ell mateix contagiat.
A través dels segles han sorgit figures molt importants dins de la diòcesi i de l'Església universal: Carlo Capra, fundador de l'orfenat, sant Pau de la Creu, fundador dels Pares Passionistes; santa Maria Dominica Mazzarello, cofundadora de les Filles de Maria Auxiliadora; sant Giuseppe Marello, fundador dels Oblats de Sant Josep; la beata Teresa Bracco, la beata Chiara Badano, el venerable Paolo Pio Perazzo.
El 2012, la diòcesi tenia 144.600 batejats sobre una població de 152.000 persones, equivalent al 95,1% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 179.800 | 180.000 | 99,9 | 344 | 285 | 59 | 522 | 50 | 230 | 147 | |
| 1959 | 173.750 | 174.000 | 99,9 | 286 | 259 | 27 | 607 | 27 | 218 | 145 | |
| 1970 | 164.103 | 164.530 | 99,7 | 255 | 215 | 40 | 643 | 43 | 641 | 150 | |
| 1980 | 150.500 | 151.100 | 99,6 | 194 | 166 | 28 | 775 | 1 | 34 | 435 | 152 |
| 1990 | 142.000 | 143.000 | 99,3 | 178 | 149 | 29 | 797 | 31 | 390 | 115 | |
| 1999 | 143.360 | 145.288 | 98,7 | 148 | 127 | 21 | 968 | 4 | 21 | 313 | 115 |
| 2000 | 143.200 | 145.120 | 98,7 | 151 | 124 | 27 | 948 | 4 | 29 | 315 | 115 |
| 2001 | 142.500 | 144.950 | 98,3 | 147 | 120 | 27 | 969 | 4 | 28 | 313 | 115 |
| 2002 | 141.450 | 145.830 | 97,0 | 144 | 117 | 27 | 982 | 4 | 28 | 308 | 115 |
| 2003 | 140.823 | 146.420 | 96,2 | 143 | 118 | 25 | 984 | 5 | 26 | 296 | 115 |
| 2004 | 141.506 | 145.488 | 97,3 | 145 | 116 | 29 | 975 | 5 | 30 | 344 | 115 |
| 2006 | 137.000 | 145.000 | 94,5 | 135 | 113 | 22 | 1.014 | 8 | 22 | 349 | 115 |
| 2012 | 144.600 | 152.000 | 95,1 | 101 | 93 | 8 | 1.431 | 16 | 8 | 351 | 115 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
