La batalla de Dirràquion fou un fet d'armes esdevingut el 18 d'octubre del 1081 entre l'Imperi Romà d'Orient,[nota 1] encapçalat per l'emperador Aleix I Comnè, i els normands menats per Robert Guiscard, duc de la Pulla i Calàbria. Fou entaulada davant de la ciutat de Dirràquion (actualment coneguda com a «Durrës» i situada a Albània), el principal bastió dels romans a l'oest dels Balcans, i acabà amb una victòria normanda.
Dades ràpides Guerres romano-normandes, Tipus ...
Tanca
Després de la conquesta de les possessions romanes a Itàlia i els territoris sarraïns de Sicília, l'emperador romà d'Orient, Miquel VII Ducas (r. 1071-1078), prometé el seu fill en casament a la filla de Robert Guiscard. Quan Miquel fou derrocat uns anys més tard, Guiscard feu servir la seva deposició com a pretext per envair l'Imperi Romà d'Orient el 1081. La desfeta de la flota normanda a mans dels venecians no impedí que les tropes de Guiscard assetgessin Dirràquion. El 18 d'octubre, els normands atacaren un exèrcit romà encapçalat per Aleix I Comnè davant de la ciutat. En la fase inicial de la batalla, l'ala dreta romana aconseguí trencar i posar en desbandada l'ala esquerra normanda. Els mercenaris varegs començaren a perseguir els normands, però se separaren de la força principal i foren massacrats. Els cavallers del centre normand envestiren el centre romà, que fou incapaç de resistir la càrrega. Veient que el centre s'ensorrava, la major part de l'exèrcit romà fugí en desbandada.
Els normands victoriosos capturaren Dirràquion el febrer del 1082 i seguidament avançaren cap a l'interior, on assumiren el control de gran part de Macedònia i Tessàlia. Tanmateix, Guiscard es veié obligat a abandonar Grècia per respondre a l'atac de l'emperador romanogermànic, Enric IV (r. 1084-1105), contra el seu aliat, el papa. El seu fill Bohemon es feu càrrec de l'exèrcit. Malgrat una sèrie d'èxits inicials, el 1083 Aleix li infligí una derrota decisiva a Larisa i el forçà a retirar-se a Itàlia. Els normands perderen tot el territori que havien guanyat durant la campanya, mentre que els romans assentaren les bases de la recuperació militar, econòmica i territorial de l'Imperi sota la dinastia dels Comnens.