Aleix I Comnè
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aleix I Comnè[1] (grec medieval: Ἀλέξιος Κομνηνός, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118. La dinastia dels Comnens, fundada pel seu oncle Isaac I Comnè (r. 1057-1059), assumí plenament el poder durant el seu regnat.
![]() |
Per a altres significats, vegeu «Aleix I Comnè (desambiguació)». |
![]() Representació d'Aleix I ![]() | |
Nom original | (el) Ἀλέξιος Κομνηνός ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1048 (Gregorià) ![]() Constantinoble (Turquia) ![]() |
Mort | 15 agost 1118 (Gregorià) ![]() Constantinoble (Turquia) ![]() |
Causa de mort | malaltia ![]() |
Emperador romà d'Orient | |
4 abril 1081 – 15 agost 1118 ← Nicèfor III Botaniates – Joan II Comnè → ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | emperador ![]() |
Altres | |
Títol | Emperador ![]() |
Família | Comnens ![]() |
Cònjuge | Irene Ducena (1078 (Gregorià)–) ![]() |
Fills | Anna Comnena, Isaac Comnè, Eudòxia Comnena, Teodora Comnena Angelina, Andrònic Comnè, Maria Comnena, Joan II Comnè, Bàrbara Comnè (discutit) ![]() |
Pares | Joan Comnè ![]() ![]() |
Germans | Isaac Comnè Adrià Comnè Manuel Comnè Nicèfor Comnè Teodora Comnena Maria Comnena Eudòxia Comnena ![]() |
![]() |
En el moment del seu ascens al tron, l'Imperi Romà d'Orient sortia d'un període de guerres civils que havien deixat les robustes estructures imperials de l'era macedònia a la ruïna. Devastat per guerres constants amb els turcs seljúcides a Anatòlia i els normands a l'oest dels Balcans, entre altres amenaces, l'imperi semblava a punt d'ensorrar-se. Tanmateix, Aleix fou capaç de frenar i fins i tot i invertir parcialment aquest declivi. La primera part del seu regnat fou marcada per la guerra, primer contra els normands i seguidament contra els petxenegs i els turcs. Una vegada assegurades les fronteres de l'imperi, aprofità el pas de la Primera Croada pel seu territori per reconquerir part d'Anatòlia, tot i que les seves relacions amb els croats no sempre foren cordials. En paral·lel amb la seva activitat militar, emprengué les reformes que servirien de base per a la recuperació militar, econòmica i territorial de l'imperi sota la dinastia dels Comnens i situaren la família imperial al centre del poder. Fou un participant actiu en els afers religiosos del seu temps.
Culminà una de les obres de restauració i reforma més notables de la història de l'Imperi Romà d'Orient. Tanmateix, la major part d'Anatòlia romangué en mans dels turcs. A més a més, l'economia de l'imperi començà a acusar la competència de les repúbliques marítimes italianes i el renaixement cultural incipient perdé vigor. Finalment, les noves bases de l'autoritat imperial, que ara reposava sobre els vincles familiars, acabaren donant mostres de fragilitat a llarg termini.