Babingtonita
mineral inosilicat From Wikipedia, the free encyclopedia
mineral inosilicat From Wikipedia, the free encyclopedia
La babingtonita és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, que pertany al grup de la rodonita.[1] Rep el seu nom del metge i mineralogista irlandès William Babington (1757-1833).[2]
 Babingtonita | |
|---|---|
 Babingtonita amb prehnita, Qiaojia, Zhaotong, Yunnan, República Popular de la Xina (mides: 71 mm x 55 mm)  | |
| Fórmula química | Ca₂(Fe,Mn)FeSi₅O14(OH) |
| Epònim | William Babington |
| Localitat tipus | mines de ferro d'Arendal, Arendal, Aust-Agder, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.13 |
| Dana | 65.4.1.2 |
| Heys | 14.18.38 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,5Å; b = 12,18Å; c = 6,68Å; α = 86,3°; β = 93,59°; γ = 112,19° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | verd fosc a negre |
| Exfoliació | bona |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | forta, vítria |
| Color de la ratlla | gris-verd |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,34 a 3,37 g/cm³ (mesurada); 3,26 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,700 nβ = 1,710 nγ = 1,725 |
| Birefringència | δ = 0,025 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Ti, Al, Mg, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1824 |
| Símbol | Bab |
| Referències | [1] |
La babingtonita és un mineral compost principalment per silicat de calci, ferro i manganès amb fórmula química Ca₂(Fe,Mn)FeSi₅O14(OH). A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, alumini, magnesi i sodi. És de color verd molt fosc o pràcticament negre, translúcid quan es troba en cristalls prims, i cristal·litza en el sistema triclínic en grups de cristalls prismàtics. Es troba amb minerals de la família de les zeolites en cavitats en roques volcàniques. La babingtonita conté alhora ferro(2+) i ferro(3+), i presenta un magnetisme dèbil. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la babingtonita pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).
Va ser descrit per primera vegada en 1824 a partir de mostres provinents d'Arendal, Aust-Agder, Noruega. Els millors exemplars de babingtonita del món s'extreuen actualment, acompanyats de prehnita i quars, a Qiaojia, prefectura de Zhaotong, província de Yunnan, Xina. Aquest jaciment xinès va ser descobert l'any 2003, i s'ha treballat únicament per a obtenir-ne mostres de col·lecció.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
