From Wikipedia, the free encyclopedia
Atys és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully formada per un pròleg i cinc actes. L'autor del llibret és Philippe Quinault, basat en els Fasti d'Ovidi. L'estrena va ser a la cort de Saint Germain-en-Laye, el 10 de gener de 1676.
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Jean-Baptiste Lully |
Llibretista | Philippe Quinault |
Llengua | francès |
Basat en | Fastos ↔(Ovidi) |
Gènere | tragèdia lírica |
Moviment | música barroca |
Personatges | Atys (fr) , Sangaride (fr) , Cybèle (fr) i Celænus (en) |
Estrena | |
Estrena | 10 gener 1676 |
Escenari | Castèth de Saint-Germain-en-Laye, Saint-Germain-en-Laye |
El pròleg transcorre al Palau del Temps. El Temps i el cor de les Hores del Dia i de la Nit lloen un heroi gloriós (Lluís XIV). L'acte I ocorre en una muntanya consagrada a Cibeles. Atys confessa en privat a Idas que està ferit d'amor, però li diu a Sangaride, a qui felicita pel seu matrimoni imminent, que ell és indiferent a l'amor. Sola amb Doris, Sangaride desvela que s'estima més Atys que no el seu promès Celaenus, i que enveja la indiferència d'Atys. Atys retorna. Ell i Sangaride expressen mútuament el seu amor, però amaguen els seus sentiments, ja que els frigis s'estan reunint per a honrar l'arribada de Cibeles.
L'acte 2 transcorre en el temple de Cibeles. Celaenus suplica Attis que li doni proves de l'amor de Sangaride. Atys respon que, com a esposa de Celaenus, Sangaride obtindrà obligacions i glòria. Cibeles, sola amb Celaenus, li anuncia que ha triat Atys com a gran sacerdot al seu servei. Sola amb Melissa, Cibeles admet que estima Atys. Apareixen zèfirs voladors un una dansa enlluernadora. Els zèfirs i la gent de diferents nacions homenatgen el nou gran sacerdot.
L'acte 3 transcorre en el palau del gran sacerdot de Cibeles. Idas i Doris avisen Atys que Sangaride pretén confessar la veritat a Cibeles. Mentre es debat entre la lleialtat a Celaenus i els seus propis desigs, Atys queda adormissat. Cibeles li ha demanat a la Son que anunciï el seu amor a Atys en un somni. Atys es desperta esporuguit; Cibeles és allà mateix, demanant pel seu amor. Quan Sangaride entra i implora ser alliberada del seu compromís amb Celaenus, Atys l'avisa que no comuniqui a ningú més la notícia. Tot i això, Cibeles percep un problema.
L'acte 4 transcorre en el palau del riu Sangari. Sangaride no ha comprès els motius d'Atys i confessa a Doris i Idas que Atys ja no l'estima més, amb la qual cosa es prometrà a Celaenus. Sangaride i Atys s'acusen llavors mútuament d'infidelitat però finalment reafirmen el seu amor. El déu del riu Sangari presenta Celaenus a les divinitats de les aigües, que aproven l'elecció de marit per a la seva filla i ho celebren junts. Malgrat això, el sacerdot Atys —actuant en nom de Cibeles— es nega a aprovar el matrimoni. Els zèfirs s'emporten lluny Atys i Sangaride mentre el cor protesta.
L'acte 5 ocorre en un jardí agradable. Cibeles i Celaenus discuteixen vivament amb Atys i Sangaride. Cibeles crida la fúria Alecto, que arriba del món subterrani i fa acosta una torxa al cap d'Atys, que el fa tronar boig. Cibeles i les seves sacerdotesses veuen amb horror que Atys pren Sangaride per un monstre i li dona mort. Cibeles fa aturar la bogeria d'Atys, de manera que ell pot contemplar el seu crim. Atys entra quan Cibeles i Melissa es lamenten de la severitat del càstig: ell mateix s'ha apunyalat i s'està morint. Cibeles el transforma en un pi que ella estimarà per sempre.
La quarta tragèdia de Lully va ser qualificada com a "l'òpera del rei" per Jean-Laurent Le Cerf de La Viéville.[1] Voltaire considera aquesta òpera, juntament amb Armide i Roland, com a exemple de la mestria de Quinault.[2] El conflicte intern, característica pròpia de la darreres tragèdies (Roland, Armide), tot i ser absent de molts llibrets de Quinault, apareix novament en Atys. És l'única òpera de Lully a concloure en tragèdia absoluta.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.