Zèfir

Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic Ζέφυρος Zéphyros) era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri. És el fill d'Astreu (o d'Èol) i d'Eos.

No s'ha de confondre amb safir.

Zèfir

Tipus	vents
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	masculí
Família
Parella	Podarge
Cònjuge	Cloris i Iris
Mare	Eos
Pare	Astreu
Fills	Aures, Eros, Bali, Xantos, Carpos, Aríon i Potos
Germans	Bòreas, Euros i Notos

Zèfir i Flora, per William Adolphe Bouguereau (1875)

Era considerat el més suau i benigne, especialment des que s'enamorà de Cloris, deessa de la primavera, que apaivagà el seu caràcter. De la seua unió va néixer Carpo.

També s'enamorà de Jacint, però el noi preferia l'amor d'Apol·lo i, segons expliquen, el va matar per gelosia desviant un disc que Apol·lo havia llançat.

Vegeu també

• Bòreas
• Notos
• Euros

Referències

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 221.

Viccionari