From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Arquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2004 comptava al 229.500 batejats al voltant de 232.500 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Gualtiero Bassetti.
| Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis | |||||
| |||||
| Tipus | arxidiòcesi  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Úmbria | |||||
| Parròquies | 154 | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 284.580 (2019) (149,78 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.900 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | segle ii (Perusa) 25 de setembre de 1600 (Città della Pieve) unificades el 30 de setembre de 1986 | ||||
| Patrocini | San Costanç Sant Ercolà | ||||
| Catedral | Metropolitana de San Llorenç (Perusa) , Sants Gervasi i Protasi (Città della Pieve) (cocatedral) | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe metropolità | cardenal Gualtiero Bassetti | ||||
| Lloc web | diocesi.perugia.it | ||||
L'arxidiòcesi comprèn part de la província de Perusa i el municipi de Monteleone d'Orvieto, a la província de Terni.
La seu arquebisbal es troba a la ciutat de Perusa, on es troba la catedral de Sant Llorenç. A Città della Pieve hi ha la cocatedral de Sants Gervasi i Protasi.
El territori està dividit en 154 parròquies.
Segons la tradició, la diòcesi de Perusa va ser erigida al segle ii, i el primer bisbe conegut seria Constanç, l'episcopat del qual "descansa sobre una profunda tradició" (Lanzoni). No obstant això, el primer bisbe sobre el que hi ha una confirmació històrica va ser Maximilà, que va participar en els sínodes romans de finals del segle v i inicis del segle vi; seguit per Ercola, assassinat per Totila al 546.
Durant l'edat mitjana, Perusa va ser una ciutat güelfa. Al segle xii diversos Papes van residir a la ciutat, i quatre van ser-hi escollits: Onori III, Onori IV, Celestí V i Climent V.
A inicis del segle xvi, durant l'episcopat del cardenal Agostino Spinola, el capítol de la catedral de Perusa, que des del segle xiii seguia la regla de Sant Agustí, va ser secularitzat. El 1564 un altre cardenal, Fulvio Giulio della Corgna, instituí formalment el seminari diocesà, que havia estat iniciat el 1559 per un sacerdot i un laic.
El 25 de setembre de 1600 va erigir-se la diòcesi de Città della Pieve mitjançant la butlla In supereminenti del Papa Climent VIII. Mitjançant la butlla Super universas del 9 de novembre de 1601, el pontífex definí els límits de la diòcesi, separada de la de, i instituí el capítol de canonges. El primer bisbe electe, Angelo Angeloti, va morir l'any de la seva elecció sense haver pogut estar consagrat; i la mort de Climent VIII i del seu successor, Lleó XI, retardaren el nomenament i la consagració del primer bisbe, Fabrizio Paolucci.
El 27 de març de 1882, mitjançant la butlla Universae Ecclesiae regimen, Perusa va ser elevada al rang d'arxidiòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu pel papa Lleó XIII, que fins al 1878 n'havia estat bisbe.
El 15 d'agost de 1975 l'arquebisbat de Perusa esdevingué seu metropolitana per efecte de la butlla Animorum utilitati del Papa Pau VI. La diòcesi de Città della Pieve, que fins llavors havia estat immediatament subjecta, esdevingué diòcesi sufragània de Perusa.
El 1973 la diòcesi de Città della Pieve cedí dues parròquies a la diòcesi de Chiusi i Pienza i part del territori (Trevinano) a la diòcesi d'Acquapendente.
El 3 de juny de 1977 Ferdinando Lambruschini, arquebisbe de Perusa, va ser nomenat també bisbe de Città della Pieve, unint així in persona episcopi les dues seus.
El 30 de setembre de 1986 assumí el nom actual per ordre del decret Instantibus votis de la congregació per als bisbes, que sancionà la plena unió de les dues diòcesis.
A finals del 2004, l'arxidiòcesi tenia 229.500 batejats sobre una població de 232.500 persones, equivalent al 98,7% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 166.036 | 166.036 | 100,0 | 294 | 229 | 65 | 564 | 80 | 465 | 193 | |
| 1970 | 185.000 | 187.144 | 98,9 | 329 | 217 | 112 | 562 | 123 | 596 | 201 | |
| 1980 | 187.600 | 189.800 | 98,8 | 293 | 200 | 93 | 640 | 1 | 102 | 428 | 205 |
| 1950 | 45.000 | 45.000 | 100,0 | 45 | 45 | - | 1.000 | - | 110 | 33 | |
| 1970 | 28.558 | 28.558 | 100,0 | 41 | 41 | - | 696 | - | ? | 34 | |
| 1980 | 24.700 | 24.700 | 100,0 | 32 | 32 | - | 771 | - | 54 | 28 | |
| 1990 | 228.600 | 230.800 | 99,0 | 280 | 196 | 84 | 816 | 1 | 127 | 521 | 155 |
| 1999 | 229.500 | 232.500 | 98,7 | 233 | 155 | 78 | 984 | 7 | 120 | 450 | 154 |
| 2000 | 229.500 | 232.500 | 98,7 | 235 | 154 | 81 | 976 | 7 | 119 | 399 | 154 |
| 2001 | 229.500 | 232.500 | 98,7 | 230 | 149 | 81 | 997 | 10 | 119 | 399 | 154 |
| 2002 | 229.500 | 232.500 | 98,7 | 241 | 149 | 92 | 952 | 8 | 130 | 399 | 154 |
| 2003 | 229.500 | 232.862 | 98,6 | 234 | 151 | 83 | 980 | 11 | 113 | 399 | 154 |
| 2004 | 229.500 | 232.500 | 98,7 | 227 | 146 | 81 | 1.011 | 12 | 111 | 399 | 154 |
Aquest article incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic: «article name needed». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
