Aramayoïta
mineral sulfosal From Wikipedia, the free encyclopedia
mineral sulfosal From Wikipedia, the free encyclopedia
L'aramayoïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de Felix Avelino Aramayo (1846-1929), antic director general de la companyia "Aramayo de Minas" en Bolívia.
 Aramayoïta | |
|---|---|
 Cristalls d'aramayoïta | |
| Fórmula química | Ag(Sb,Bi)S₂ |
| Localitat tipus | mina Ánimas, Chocaya-Animas, Districte d'Atocha-Quechisla, Sud Chichas, Departament de Potosí, Bolívia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HA.25  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.12 |
| Dana | 3.7.4.1 |
| Heys | 5.2.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,74Å; b = 8,84Å; c = 8,32Å; α = 100,7°; β = 90°; γ = 103,9° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | negre ferro |
| Macles | sí |
| Exfoliació | perfecta en {010}; pobre en {001} |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,602 g/cm³ (mesurada); 5,624 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Impureses comunes | Cu, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1926 |
| Símbol | Ary |
| Referències | [1] |
L'aramayoïta és una sulfosal de fórmula química Ag(Sb,Bi)S₂. És isostructural amb la baumstarkita. Cristal·litza en el sistema triclínic en plaques primes paral·leles a (010), mostrant estries al llarg de {100} i {001}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Presenta una lluïssor metàl·lica i mostra una transparència opaca. És un mineral anisotròpic amb un pleocroisme visible.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aramayoïta pertany a «02.HA: sulfosals de l'arquetip SnS, amb coure, argent i ferro (sense plom)» juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, miargirita, berthierita, garavel·lita, clerita i baumstarkita.
És un mineral rar, que es troba en minerals d'estany i argent hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tetraedrita, miargirita, estannita, pirita o quars. Va ser descoberta l'any 1926 a la mina Ánimas, al districte d'Atocha-Quechisla (Sud Chichas, Bolívia). També ha estat trobada a altres països sud-americans com Argentina, Perú i Xile, als Estats Units, a Europa (Àustria, Eslovàquia, França, Polònia i Rússia) a l'Àsia (Xina, Japó i Tadjikistan).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
