Antoni de Montserrat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsette, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia central i la Península Aràbiga. Aquest viatger i erudit va deixar constància dels seus viatges en quatre manuscrits, dels quals només se'n conserven dos, el Mongolicae Legationis Commentarius, en llatí, i Relaçam do Equebar, rei dos mogores, en portuguès, referents a la seva estada a la cort del gran mogol.[1]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1536 (Gregorià) ![]() Vic (Osona) ![]() |
Mort | 1600 ![]() Salsette (Índia) ![]() |
Religió | Catolicisme ![]() |
Formació | Universitat de Coïmbra ![]() |
Activitat | |
Ocupació | prevere, missioner, cartògraf, diplomàtic ![]() |
Orde religiós | Companyia de Jesús ![]() |
Fill d'una família noble d'Osona, estudià a Barcelona, on entrà en contacte amb Sant Ignasi de Loiola. Fascinat per la vida dels missioners, entrà a la Companyia de Jesús el 1558 essent destinat a Portugal, on fou ordenat sacerdot el 1561. Estudià a la Universitat de Coimbra i a Lisboa, on fou prefecte de Sant Roc, fundador del convent de les òrfenes de Santa Marta, vicerector del col·legi de Sant Antoni i preceptor del rei Sebastià I de Portugal.[2]