Antoni I de Saxònia

Antoni I de Saxònia (Dresden 1755 - Castell de Pillnitz 1836). Rei de Saxònia des de l'any 1827 fins a l'any 1836. Esdevingué, a la mort del seu germà, el segon rei de Saxònia.^[1]

Antoni I de Saxònia

Antoni I de Saxònia el 1827, per Vogel
Biografia
Naixement	27 desembre 1755 Dresden (Alemanya)
Mort	6 juny 1836 (80 anys) Pillnitz (Alemanya)
Sepultura	Catedral de Dresden
Rei de Saxònia
5 maig 1827 – 6 juny 1836 ← Frederic August I de Saxònia – Frederic August II de Saxònia →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Dresden
Ocupació	col·leccionista d'art, monarca
Família
Família	Línia Albertina i Wettin
Cònjuge	Maria Teresa d'Àustria (1787–) Marie-Catherine Deshayes (1781–)
Fills	Maria Lluïsa de Saxònia  () Maria Teresa d'Àustria Maria Joana de Saxònia  () Maria Teresa d'Àustria Frederic August de Saxònia  () Maria Teresa d'Àustria Maria Teresa de Saxònia  () Maria Teresa d'Àustria
Pares	Frederic Cristià I de Saxònia   i Maria Antònia de Baviera
Germans	Frederic August I de Saxònia Karl Maximilian von Sachsen Joseph Maria Ludwig Prinz von Sachsen Princesa Maria Amalia de Saxònia Maximilià de Saxònia
Premis  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Orde civil de Saxònia  Orde de sant Gener  Orde militar de sant Enric  Orde de l'Àliga Blanca  Orde de la Corona de Ruda  Gran Creu de l'Orde de Sant Ferran i del mèrit

Nascut a Dresden el 27 de desembre de 1755 essent fill del rei-elector Frederic Cristià I de Saxònia i de la princesa Maria Antònia de Baviera. Antoni era net per via paterna del rei Frederic August II de Saxònia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria; mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VII, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria.

El dia 29 de setembre de 1781 contragué matrimoni per poders a Torí amb la princesa Maria Carolina de Savòia, filla del rei Víctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antònia d'Espanya. Maria Carolina morí un any després d'haver contret matrimoni.

El 8 de setembre de 1787 contragué de nou matrimoni, aquesta vegada amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria, filla de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. La parella tingué quatre fills, cap dels quals arribà a la vida adulta:

• SAR la princesa Maria Lluïsa de Saxònia, nada a Dresden el 1795 i morta a Dresden el 1796.

• SAR el príncep Frederic August de Saxònia, nat a Dresden el 1796 i mort el mateix dia de néixer.

• SAR la princesa Maria Joana de Saxònia, nada a Dresden el 1798 i morta l'any següent.

• SAR la princesa Maria Teresa de Saxònia, nada a Dresden el 1799 i morta el mateix dia de néixer.

Des de 1827 i fins al 1836 fou rei de Saxònia com a hereu del seu germà, el rei Frederic August I de Saxònia, que havia mort sense descendència masculina directe. A la mort d'Antoni, també sense descendència, heretà el tron de Saxònia, el rei Frederic August II de Saxònia.

Referències

1. "The Kings of Saxony Arxivat 14 May 2007 a Wayback Machine.". Accessed 27 January 2007.

Bibliografia

• Holborn, Hajo. A History of Modern Germany: 1840–1945. Princeton: Princeton University, 1982, p. 846. ISBN 0-691-05359-6.

• Quinger, Heinz. Dresden und Umgebung: Geschichte, Kunst und Kultur der sächsischen Hauptstadt. Mair Dumont Dumont, 1999, p. 319. ISBN 3-7701-4028-1.

• Freitag, Sabine. British Envoys to Germany 1816-1866: 1816–1829. Cambridge University Press, 2000, p. 614. ISBN 0-521-79066-2.