princesa de Baviera i compositora From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Antònia Walpurgis de Baviera (Múnic, 18 de juliol de 1724-Dresden, 23 d'abril de 1780) fou una mecenes, compositora, pintora i escriptora alemanya.[1]
Nom original | (de) Maria Antonia von Bayern |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (de) Maria Antonia Walpurgis Symphorosa von Bayern 18 juliol 1724 Múnic (Alemanya) |
Mort | 23 abril 1780 (55 anys) Dresden (Alemanya) |
Sepultura | Catedral de Hofkirche |
Electriu de Baviera | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Dresden (1747–1780) Múnic (1739–1747) |
Ocupació | compositora, escriptora, clavicembalista, pintora, cantant d'òpera, llibretista, pianista |
Activitat | 1739 - 1780 |
Membre de | |
Gènere | Òpera |
Veu | Soprano |
Instrument | Clavicèmbal i veu |
Altres | |
Títol | Duquessa Duquessa |
Família | Casa de Wittelsbach |
Cònjuge | Frederic Cristià I de Saxònia |
Fills | Federico Augusto Antonio Clemente Maximiliano María Carlos |
Pares | Carles VII Maria Amàlia d'Àustria |
Germans | Maria Josepa de Baviera Marie-Anne de Bavière Teresa Benedicta de Baviera Franz Ludwig von Holnstein Maximilià III Josep de Baviera |
Premis | |
Llista
|
Filla del príncep elector Carles Albert I de Baviera i de Maria Amàlia d'Àustria, neta de l'emperador Josep I, i besnéta d'emperador Leopold I, va néixer al Palau de Nymphenburg, de Múnic.[1]
El 20 de juny de 1747 s'escau el seu casament a Dresden amb el seu cosí germà, que posteriorment seria príncep electe de Saxònia, Frederic Cristià, que morí 10 setmanes després d'accedir al tron, el 17 de desembre de 1763. Tingueren aquests fills:
Dresden havia esdevingut un dels centres musicals més importants del segle XVIII i, un cop hi arribà, va fer de la seva cort, juntament amb el seu marit, un centre d'activitat cultural. Ella es dedicà a compondre i actuar com a cantant i clavecinista als teatres de la cort, interpretant peces pròpies i alienes. Maria Antònia Walpurgis va mantenir amistat amb els grans intel·lectuals de l'època, com el poeta Pietro Metastasio i els compositors Giovanni Battista Ferrandini, Nicola Porpora i Johann Adolph Hasse, dels quals fou deixebla, o el director d'orquestra Johann Gottlieb Naumann.[1][2]
Va ser una de les primeres dones a ingressar a l'Acadèmia dell'Arcàdia de Roma, amb el pseudònim ETPA (Ermelinda Talea Pastorella Arkadia).[1]
Gairebé tota la seva producció musical es va perdre amb les guerres, segurament a la Guerra dels Set Anys –durant la qual va haver de fugir de la ciutat i refugiar-se a Praga i a Munic– o, molt més tard, durant els bombardejos sobre Dresden en la II Guerra Mundial. I encara alguna de les seves obres confirmades s'atribueix incorrectament a altres músics coetanis, com el Talestris. Com a llibretista va ser autora del text de diverses cantates de Hasse i d'altres músics italians que treballaven a Dresden i a Viena, com Giovanni Alberto Ristori o Gennaro Manna.[1]
Fou també mecenes de músics i literats, com per exemple dels pintors de la família Mengs, entre altres.[1][3] També fou una emprenedora: el 1763 invertí en una fàbrica tèxtil i fou propietària des del 1766 de la Bayrische Brauhaus (cerveseria bavaresa) a Dresden. Fou membre de l'Orde de les Esclaves de la Virtut, que és l'hàbit amb què l'enterraren. Al final de la seva vida escriví el tractat De la fortificació de l'ànima contra els horrors de la mort.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.