![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Anna_Blaman_1955.jpg/640px-Anna_Blaman_1955.jpg&w=640&q=50)
Anna Blaman
escriptora neerlandesa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Johanna Petronella Vrugt, més coneguda pel nom de ploma Anna Blaman, (Rotterdam, 31 de gener de 1905 - Rotterdam, 13 de juliol de 1960) fou una escriptora i poeta neerlandesa.[1]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (nl) Johanna Petronella Vrugt ![]() 31 gener 1905 ![]() Rotterdam (Països Baixos) ![]() |
Mort | 13 juliol 1960 ![]() Rotterdam (Països Baixos) ![]() |
Causa de mort | Embòlia ![]() |
Dades personals | |
Activitat | |
Camp de treball | Francès, literatura francesa, literatura i poesia ![]() |
Ocupació | escriptora, dramaturga, professora, prosista, poetessa, filòloga ![]() |
Nom de ploma | Anna Blaman ![]() |
Premis
| |
![]() ![]() ![]() |
Filla de Pieter Jacob Vrugt i Johanna Karolina Wessels, va néixer a Rotterdam.[1] Va estudiar francès i va treballar en l'ensenyament d'aquest idioma en una escola secundària.[2] Va viure la major part de la seva vida a la casa de la seva mare.[3]
Va començar a publicar poemes en les revistes literàries Criterium i Helikon. El 1941, es va publicar la seva primera novel·la Vrouw en vriend, seguida de Eenzaam avontuur el 1948, De kruisvaarder el 1950 i dos llibres de contes, Ram Horna el 1951 i Overdag el 1957. La novel·la Op leven en dood es va publicar el 1954.[2] Va rebre el Premi P. C. Hooft el 1956.[2]
El pseudònim d'«Anna Blaman» tal vegada es derivés del nom de Alie Bosch, una infermera que va atendre a Vrugt per una malaltia de ronyó.
L'autora es va enamorar de Bosch; encara que aquesta es va anar a viure amb un professor de dansa, més tard es van tornar a reunir.[3]
La seva última novel·la, De verliezers, es va publicar pòstumament el 1974.[2]
Vrugt va morir a Rotterdam a l'edat de cinquanta-cinc anys d'una embòlia cerebral.[1][3]
Com a figura pública era obertament homosexual, i amb la seva actitud va ajudar a obrir portes a les lesbianes neerlandeses.[4]
La pel·lícula neerlandesa de l'any 1990 Spelen of sterven es va basar en una de les seves obres.