From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ankerita és un mineral del grup dels carbonats. El seu nom prové del cognom del mineralogista austríac Matthias Joseph Anker. Es pot confondre amb la dolomita, kutnohorita, magnesita i siderita de les quals es diferencia per la densitat i la reactivitat química. Forma sèries amb la dolomita i la kutnohorita,[2][3] i pertany al grup de la dolomita.
Ankerita | |
---|---|
Fórmula química | Ca(Fe²⁺,Mg)(CO₃)₂ |
Epònim | Matthias Joseph Anker |
Descobridor | Wilhelm Karl von Haidinger |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.03a |
Dana | 14.2.1.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | romboèdric trigonal |
Hàbit cristal·lí | cristalls romboèdrics amb cares corbes; columnar, estalactítico, granular, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 4.8312(2) Å, c = 16.1663(3) Å; Z = 3 |
Grup puntual | trigonal rombohedral |
Color | blanc, gris, groc, marronós |
Macles | macles simples {0001}, {1010}. {1120} |
Exfoliació | perfecta {1011} |
Fractura | semiconcoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3,5 a 4 |
Lluïssor | vítria, nacrada |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | translúcida a transparent |
Gravetat específica | 2,93 a 3,10 |
Densitat | 3,0 a 3,1 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1.690 - 1.750 nε = 1.510 - 1.548 |
Birefringència | δ = 0.180 - 0.202 |
Dispersió òptica | forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Ank |
Referències | [1] |
És un carbonat mineral de calci, ferro, magnesi i manganès, del grup dels carbonats romboèdrics, amb fórmula Ca(Fe²⁺,Mg)(CO₃)₂. És un mineral estretament relacionat amb dolomita per la seva composició, i es diferencia d'aquesta en el fet que el magnesi es troba reemplaçat per quantitats variables de ferro (II) i manganès. L'angle entre els romboedres perfectes producte de la seva exfoliació és de 73° 48′. Té una duresa d'entre 3,5 a 4, i el pes específic és de 2,9 a 3,1.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ankerita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
La seva gènesi és hidrotermal i metasomàtica, i sol aparèixer conjuntament amb dolomites, siderites i quars. Els minerals extrets d'alguns jaciments concrets són luminescents i la llum que emet és de color taronja. S'explota com mena de ferro, però és d'escassa riquesa. Els jaciments d'aquest mineral són abundants, i es poden trobar a Freiberg (Alemanya), Àustria, Romania, antiga Txecoslovàquia, Itàlia i Suïssa. A Catalunya se n'ha trobat a la província de Barcelona a la pedrera del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac (El Vallès Oriental), a la província de Girona a les mines Puig de Sant Julià, a Sant Julià del Llor i Bonmatí (la Selva) i a les mines Ventola i Zaragoza a Vall de Ribes (el Ripollès), a la província de Lleida a la mina Eureka, a la Torre de Cabdella (el Pallars Jussà) i a les localitats de Bellmunt del Priorat, El Molar i El Masroig (el Priorat).[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.