compositor belga From Wikipedia, the free encyclopedia
André Ernest Modeste Grétry (Lieja, Principat de Lieja, actualment a Bèlgica, 8 de febrer de 1741 – Montmorency, França, 24 de setembre de 1813) fou un compositor d'opéras-comiques. El 1767 va anar a viure a París i aviat prengué la nacionalitat francesa.
.jpg) André Ernest Modeste Grétry  | |
| Nom original | (fr) André Ernest Modeste Grétry |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) André-Ernest-Modeste Grétry 8 febrer 1741 Liège (Bèlgica) (en)  |
| Mort | 24 setembre 1813 (72 anys) Montmorency (França) |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 11 |
| Formació | Fondation Lambert-Darchis (1761–1766) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Ginebra (1766–1767) Roma (1761–1766) París |
| Ocupació | compositor, escriptor |
| Activitat | 1758-1803
|
| Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1795–1813) |
| Gènere | Òpera i opéra-comique |
| Moviment | Música clàssica |
| Estil | Classicisme |
| Professors | Henri Moreau (en) , Giovanni Battista Casali i Giovanni Battista Martini |
| Alumnes | Caroline Wuiet |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Jeanne-Marie Grandon (1771–) |
| Premis | |
    
 | |
Va néixer a Lieja, a una casa a la rue des Récollets, com fill d'un músic pobre. De jove era escolà a l'església Saint-Denis. A Lieja va estudiar a prop de Leclerc i de l'organista de l'església de Sant Pere, Nicolas Rennekin, va estudiar composició i teclat a prop de Henri Moreau, mestre de música a la col·legiata de Sant Pau. El 1758 la seva missa solemne va obtenir molt èxit i en conseqüència va rebre una beca del canonge Hurley i així va poder estudiar a Roma i Bolonya. A Roma estudià a prop de Casali, mestre de capella de la basílica Sant Joan del Laterà. S'estava per cinc anys al Col·legi de Lieja. Ell mateix deia que el seu domini d'harmonia i de contrapunt era modest.
Després de la missa solemne, el seu primer gran èxit de música profana era La vendemmiatrice un intermezzo o una opereta que va crear-se al teatre Aliberti a Roma. Segons la llegenda, va ser en llegir la partitura d'una òpera de Pierre-Alexandre Monsigny que el secretari de l'ambaixada francesa li va prestar, que va decidir dedicar-se a l'òpera còmica francesa. Va marxar de Roma a l'inici de 1767 per estar-se unes setmanes a Ginebra on va trobar-se amb Voltaire i Rouseau abans d'anar-se cap a París.
Els primers anys a París eren temps de misèria, tot i tenir-hi amics i relacions. El comte Gustaf Philip Creutz, ambaixador de Suècia va donar-li un libretto Le Huron de Jean-François Marmontel. En sis setmanes va compondre la música. L'estrena a l'agost 1768 va ser un èxit total. Dos més èxits successius Lucille i Le tableau parlant van fixar la seva reputació de primer compositor d'òpera còmica.
Va compondre més de cinquanta òperes, d'entre les quals dues obres mestres: Zémire et Ador 1771 i Richard Coeur de Lyon 1784. L'òpera-ballet La caravane du Caire, que descriu una aventura semblant a la de Mozart El rapte del serrall, va estrenar-se al castell de Fontainebleau el 1783 i romandrà més de cinquanta anys al repertori francès. Tot i compondre unes obres de circumstància La rosière républicaine i La fête de la raison i unes obres clàssiques mereixedors, la seva força rau a les òperes melodramàtiques franceses.
L'amic de la reina Maria Atonieta, padrina d'un dels seus fills, va evolucionar amb el temps i va reeixir a amistar-se cada vegada que el règim va canviar: la cort reial va cobrir-lo d'honors i de premis, la república va anomenar-lo inspector del Conservatori i Napoleó va atorgar-li la creu de la Legió d'Honor.
Va ensenyar o protegir diverses dones aspirants a compositores d'òpera com Sophie de Bawr, Julie Candeille, Caroline Wuiet i la seva filla Lucile Grétry.[2]
Va morir el 1813 a Montmorency, en una casa que havia comprat de Rousseau, i serà sebollit al cementiri del Père-Lachaise. Tot i estipular al seu testament que el seu cor haurà de sebollir-se a Lieja, va caldre un plet abans que es portés a terme. El 1842, una estàtua de bronze es va erigir a la seva ciutat natal, enfront del – aleshores nou – teatre d'òpera.
A l'ocasió del centenari de la seva mort, el 13 de juliol de 1913, el rei Albert I de Bèlgica i la reina Elisabet van inaugurar a Lieja un museu on s'exposen objectes personals i documents, a la seva casa natal, al carrer rue des Récollets.[3] L'acadèmia de música de la ciutat de Lieja va dedicar-se al compositor.
Lucile-Angélique-Dorothée-Louise Grétry (Lucile Grétry) (París, 15 de juliol de 1772 - idem. març de 1790) també fou una compositora.
Joseph-Henri Mees publica el 1829 a Brussel·les Mémoires on Essais sur la musique, de Grétry.[4]
Denys le tyran, Nuova Era Records, Orchestra Internazionale d'Italia Conductor Francesco Vizioli. Cat: DR 3106 Released 1991
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
