Amerindis de Colòmbia

Els Amerindis de Colòmbia són les ètnies nadiues d'Amerindis sud-americans que viuen al territori de Colòmbia. Comprenen el 4,4% de la població del país i pertanyen a 87 tribus diferents.^[1][2]

Amerindis de Colòmbia

Tipus	ètnia
Població total	1.905.617 (2018)
Geografia
Estat	Colòmbia

Bandera dels Amerindis de Colòmbia

Aproximadament el 50% dels pobles indígenes de Colòmbia viuen als departaments de La Guajira, Cauca i Departament de Nariño. Tot i que la regió de la conca amazònica de Colòmbia és poc poblada, acull més de 70 grups ètnics indígenes diferents.^[1]

Demografia i situació

Màscara usada en el ritual popular Kamentsa sobre indígenes Chaquiras de Colòmbia.

La població ameríndia de Colòmbia al Cens de 2018 va comptabilitzar 1.905.617 persones, que representen el 4,4% de la població nacional.^[3]

El DANE reconeix l'existència de 87 grups indígenes (Achagua, Amorúa, Andoke, Arhuacs, Wiwa, Awá, Bará, Barasanes, Barís, Betoye, Bora, Cañamomo, Carapana, Chimila, Chiricoa, Cocama, Coreguaje, Coconuco, Coyaima, Desano, Dujo, Emberá, Emberà xamí, Emberá Katío, Eperara Siadipara, Guambians, Guanaca, Guane, Guayabero, Hitnü, Inga, Kawiyarí, Kamëntsá, Kankuamo, Karijona, Kichwa, Kofán, Kogui, Kubeo, Kuiba, Kurripako, Letuama, Macaguajes, Makuna, Masiguare, Matapí, Miraña, Mokaná, Muisca, Nasa, Nonuya, Nukak, Ocaina, Pasto, Piaroa, Pira-tapuya, Pisamira, Puinave, Sáliba, Senú, Sikuani, Siona, Siriano, Taiwano, Tanimuka, Tariana, Tatuyo, Teribe, Totoró, Tsiripu, Tucano, Tule, Tuyuka, Tzase, witotos, U'wa, Wanano, Waunan, Wayuu, Yagua, Yanacona, Yaruro, Yauna, Yuko, Yukuna, Yuri i Yurutí), a més d'aquelles persones que s'autoidentifiquen amb pobles considerats extints (Calima, Chitarero, Panche i Tairona), d'origen estranger (Otavaleño, maies altres) o que no s'identifiquen amb cap poble en particular.^[4]

Per bé que hom els troba a tot el país, els departaments amb més presència d'aquests grups són Vaupés (66%), Guainía (65%), Guajira (45%), Vichada (44%), Amazones (43%), Valle del Cauca (22%) i Putumayo (18%).

Territoris

Els pobles indígenes tenen el títol de parts substancials de Colòmbia, principalment en forma de reserves indígenes (resguardos), que engloben un terç de la terra del país.^[1] La divisió d'Afers Indígenes del Ministeri de l'Interior compta amb 567 reserves registrades, que cobreixen aproximadament 365.004 km² que acullen 800.272 persones en 67.503 famílies.^[5]

La Constitució Nacional de Colòmbia de 1991 va definir les entitats territorials (Entidades Territoriales) com a departaments, districtes, municipis i territoris indígenes. Dins d'un Entitat Territorial Indígena (ETI) el poble té autonomia en la gestió dels seus interessos, i dins dels límits de la constitució té dret a gestionar els recursos i definir els impostos necessaris per a l'exercici de les seves funcions. Les ETI han de ser definides pel govern d'acord amb la Llei orgànica d'ordenació del territori. No obstant això, aquesta llei encara no ha estat sancionada per la qual cosa a la pràctica els territoris no estan regulats.^[6]

Estatut polític

La Constitució de 1991, en la que els amerindis tingueren un paper destacat, reconeix i protegeix la diversitat ètnica i cultural colombiana. Consagra per a aquestes comunitats drets ètnics, culturals, territorials, d'autonomia i participació:

• Igualtat i dignitat de totes les cultures com a fonament de la identitat nacional.
• Les diferents llengües indígenes són oficials als seus territoris
• Educació bilingüe i intercultural per als grups ètnics
• Doble nacionalitat per als pobles indígenes que viuen en zones de frontera.

Mitjançant el vot popular, han aconseguit ser escollits al Congrés de la República, assemblees departamentals, alcaldies i regidors municipals arreu de Colòmbia.

Llista de pobles indígenes

La següent una llista dels 87 pobles indígenes reconeguts oficialment en el cens de 2005,^[4][7] amb la seva respectiva població segons el Cens de 2018^[8] (els pobles no reconeguts estan en cursives).

Poble	Nom altern	Llengua	Família lingüística	Població (2005)	Ubicació (%)
Wayuu	Goajiro, Guajiro	Wayuunaiki	Arawak	380.460	la Guajira (98,03%)
Senú	Sinú, Zenú	Castellà	Indoeuropea	307.091	Córdoba (61,6%) Sucre (34,7%)
Nasa	Páez	Nasa yuwe	No classificada	243.176	Cauca (88,6%) Valle del Cauca Putumayo
Pasto	-	Castellà, Pasto(†)	Indoeuropea, Barbacoana(†)	163.863	Nariño (95,1%)
Emberá Chamí	Chamí	Chamí	Chocó	77.714	Risaralda (55,1%) Caldas (24,8%) Antioquia Quindío
Emberá	Chocó, Dóbida, Êbêra	Emberá	Chocó	62.737	Chocó (63,2%) Risaralda (13,02%) Caldas (12,45%)
Coyaima	Natagaima, Pijao	Castellà, Pijao(†)	Indoeuropea, Aïllada(†)	51.635	Tolima (90,1%)
Emberá Katío	Catío	Katío	Chocó	48.117	Antioquia (33,5%) Chocó (26,5%) Córdoba (13,4%)
Awá	Cuaiquer, Kwaiker	Awá pit	Barbacoana	44.516	Nariño (86,6%) Putumayo (11,3%)
Mokaná	-	Castellà, Mokaná(†)	Indoeuropea, No classificada(†)	37.069	Atlàntic
Arhuac	Aruaco, Bintucua, Ica	Arhuac	Txibtxa	34.711	Cesar (78,43%) Magdalena (18,36%)
Coconuco	-	Coconuco	Barbacoana	18.135	Cauca (98,3%)
Arzario	Sanjá, Wiwa	Dumuna	Txibtxa	18.202	la Guajira (49,18%) Cesar (45,72%)
Achagua	Achawa, Axagua	Achawa	Arawak	980	Meta (76,63%) Casanare (18,97%)
Amorúa	Mariposa, Siripu, Wipiwe	Amorúa	Guahiba	2.211	Casanare
Andoke	Andoque, Paasiaja	Andoke	Aïllada	820	Caquetá (53,68%) Amazones (13,97%)
Bara	Barasano del norte, Waimaja	Bara	Tucana	1.004	Vaupés
Barasanes	Barasano del sur, Parenoa	Barasana	Tucana	905	Amazones Vaupés
Barís	Dobocubi, Motilón	Barí ara	Txibtxa	5.923	Norte de Santander
Betoye	Betoi, Jirarre, Jirarru	Castellà, Betoi(†)	Indoeuropea, Aïllada(†)	394	Arauca (83,5%)
Bora	Meamuyna	Bora	Bora-Uitoto	1.024	Amazones (90,25%)
Chitarero	-	Castellà	Indoeuropea	10	Norte de Santander Santander
Calima	-	Castellà	Indoeuropea	76	Valle del Cauca
Cañamomo	-	Castellà	Indoeuropea	2.225	Caldas
Carapana	Karapanã, Ucomaja	Carapana	Tucana	1.040	Vaupés
Chimila	Ette ennaka	Ette taara	Txibtxa	1.701
Chiricoa	-	Chiricoa	Guahiba	19	Arauca
Cocama	Kokama	Cocama	Tupí	3.221	Amazones
Koreguajes	Koré pâín, Korébahü	Koreguaje	Tucana	3.257	Caquetá (93,6%)
Desano	Desana, Mimí porá, Wirá	Desano	Tucana	3.641	Guaviare Vaupés
Dujo	Tama	Castellà	Indoeuropea	611	Huila
Eperara Siadipara	Epená saija, Saija	Epérã pedée	Chocó	7.947	Cauca (49,2%) Nariño (44,8%)
Guambià	Michimbo, Misak	Guambià	Barbacoana	21.213	Cauca (91,3%)
Guanaca	-	Guanaca	Barbacoana	12	Cauca
Guane	-	Castellà, Guane(†)	indoeuropees, Txibtxa(†)	812	Santander
Guayaberos	Cunimía, Jiw, Mítiwa, Mitúa	Guayabero	Guahiba	2.960	Guaviare (36,6%) Meta (28,7%)
Hitnü	Jitnu, Macahuán, Macaguane	Hitnü	Guahiba	2.277	Arauca
Inga	Ingano, Inka	Inga Kichwa	Quítxua	19.561	Putumayo (62,4%) Nariño (16,6%)
Hupda	Hupde, Yojup	Hup	Macú	38	Vaupés
Kawiyarí	Kabiyarí, Kawiarí	Cabiyarí	Arawak	809	Amazones Vaupés
Kãkwã	Cacua	Kakwa	Macú	147	Vaupés
Kamëntsá	Kamsá, Sibundoy	Kamëntsa	Aïllada	7.521	Putumayo (85,8%)
Kankuamo	Kankuaka, Kankuané, Kankui	Castellà, Kankui(†)	Indoeuropea, Txibtxa(†)	16.986	Cesar (96,29%)
Karijona	Huaque, Koto	Karijona	Carib	525	Guaviare Amazones
Kichwa	Quechua, Quichua	Kichwa	Quítxua	481	Putumayo (64,4%) Valle del Cauca (14,3%)
Kofán	A'i, Cofán	Kofán	Aïllada	1.816	Putumayo (88,7%)
Koguis	Kággabba	Kogui	Txibtxa	15.820	la Guajira (44,14%) Cesar (37,15%) Magdalena (17,06%)
Kubeo	Cobewa, Hipnwa, Kaniwa, Paniwa	Kubeo	Tucana	14.074	Vaupés (66,63%) Guaviare (13,17%)
Kuiba	Wamonae	Kuiba	Guahiba	895	Arauca Casanare
Kurripakos	Baniwá, Wakuenaí	Kurripako	Arawak	11.946	Guainía (92,35%)
Letuama	Ohañara, Opaima, Taniboka, Ufania	Letuama	Tucana	285	Amazones
Macaguajes	Airubain, Macaguaxe	Macaguaje	Tucana	24	Caquetá
Makuna	Buhágana	Makuna	Tucana	1.962	Amazones Vaupés
Masiguare	Maibén	Masiguare	Guahiba	522	Casanare
Matapí	Jupichiya, Upichia	Matapí	Tucana	618	Amazones
Miraña	Améjimínaa	Miraña	Bora-Uitoto	759	Amazones
Maies (indígenes de Guatemala)	-	Maia	Maia	65	Arreu del país
Muisca	Txibtxa, Muysca	Castellà, Muysccubun(†)	Indoeuropea, Txibtxa(†)	11.265	Cundinamarca Boyacá
Nonuya	Nunuya	Nonuya	Bora-Uitoto	258	Amazones
Nukak	Nükâk	Nukak	Macú	744	Guaviare
Ocaina	Diokaya, Orebe	Ocaina	Bora-Uitoto	412	Amazones
Otavaleño (indígenas de Ecuador)	-	Kichwa	Quítxua	210	Arreu del país
Panche	Tolima	Castellà, Panche(†)	Indoeuropea, No classificada(†)	55	Cundinamarca Tolima
Piaroes	De'arua, Wothuha	Piaroa	Sáliba	1.127	Guainía Vichada
Pira-tapuya	Wa'íkâná	Tucano	Tucana	1.106	Guaviare Vaupés
Pisamira	Papiwa, Pasatapuyo, Wasina, Wasona	Pisamira	Tucana	196	Vaupés
Puinaves	Wãnsüjüt	Puinave	Macú	8.984	Guainía Guaviare
Quimbaya	-	Castellà	Indoeuropea	94	Caldas Risaralda
Sàlibes	Sáliva	Sáliba	Sáliba	4.783	Casanare Vichada
Sikuani	Guahibo, Hiwi, Jive	Sikuani	Guahiba	52.361	Vichada (61,2%) Meta (25,1%)
Siona	Katucha-Pai	Siona	Tucana	2.599	Putumayo (89,1%)
Siriano	Selea, Sürá, Tubú	Siriano	Tucana	1.658	Vaupés
Tairona	Tayrona	Castellà, Tairona(†)	Indoeuropea, Txibtxa(†)	?	Cesar la Guajira Magdalena
Taiwano	Eduria, Erulia	Taiwano	Tucana	123	Vaupés
Tanimuka	-	Tanimuka	Tucana	991	Amazones
Tarianes	Retauarâ	Tariana	Arawak	210	Amazones Vaupés
Tatuyos	Juna, Pamoa, Tatutapuyo, Sina, Sura	Tatuyo	Tucano	1.091	Vaupés
Tikuna	Ticuna, Tukuna	Tikuna	Aïllada	13.842	Amazones (95,43%)
Totoró	-	Totoró	Barbacoana	8.916	Cauca (98,6%)
Tsiripu	-	Tsiripu	Guahiba	75	Casanare
Tucano	Dasea, Tukano, Yepa masa	Tucano	Tucano	4.075	Guaviare Vaupés
Tule	Dule, Gunadule, Kuna	Dulegaya	Txibtxa	2.610	Antioquia Chocó
Tuyuka	Dojkapuara	Tuyuka	Tucana	1.467	Vaupés
Tzase	Enaguas, Piapoco, Wenaiwika	Tzase	Arawak	14.461	Guainía Meta Vichada
Witotos	Murui-Muinane, Witoto, Huitoto	Uitoto	Bora-Uitoto	14.142	Amazones (57,8%) Putumayo (21,2%) Caquetá (10,8%)
Umbrá	Dachiíru	Unga	No classificada	45	Caldas Risaralda
U'wa	Tunebo	Uw cuwa	Txibtxa	10.649	Boyacá (61,9%) Arauca (13,2%) Norte de Santander (11,5%)
Wanano	Decosirumara, Guanano, Kotíriâ	Wanano	Tucana	3.312	Vaupés Guaviare
Wounaans	Chanco, Noanamá	Wounaan	Chocó	14.825	Chocó (84,1%) Valle del Cauca (15,3%)
Yagua	Mishara, Nihamwo, Ñihamwo, Yahuna, Yihamwo,	Yagua	Peba-yagua	984	Amazones
Yanacona	Yanakuna	Castellà	Indoeuropea	34.897	Cauca (85,6%)
Yaruros	Pumé	Yaruro	Aïllada	136	Casanare
Yauna	Kamejeya, Yahuna, Yayuna	Yauna	Tucana	105	Amazones
Yuhupdeh	Yuhup, Macú-Yujup	Yuhup	Macú Nadahup	250	Vaupés Amazones
Yuko	Motilón, Yukpa, Yupa	Yukpa ywonkʉ	Caribe	4.761	Cesar (98,9%)
Yukuna	Kamejeya, Yucuna	Yukuna	Arawak	1.582	Amazones
Yuri	Aroje, Caraballo, Yacumo	Yuri	No classificada	50	Amazones
Yurutí	Totsoca, Wadyana, Wadzana, Waikana	Yuruti	Tucana	969	Vaupés
Indígenes sense informació				50.995	-
Indígenes de l'Equador				407	-
Indígenes del Brasil				36	-
Indígenes del Perú				44	-
Indígenes de Mèxic				12	-
Indígenes de Veneçuela				157	-
Indígenes de Bolívia				22	.
Indígenes de Colòmbia				1.905.617	Colòmbia

Població indígena per departament

Població indígena de Colòmbia per municipi el 2005.

  61.4% - 100%

  29.6% - 61.3%

  11.7% - 29.5%

  2.9% - 11.6%

  0% - 2.8%

  sense dades

Els departaments amb major proporció de indígenes són Vaupés, Guainía, La Guajira, Vichada, Amazones, Cauca i Putumayo. Els departaments de la Guajira, Cauca, Nariño, Córdoba i Sucre concentren aproximadament dos terços dels indígenes del país. La següents és una llista de la població indígena per departament segons el cens de 2018.^[9]

Departament	Població indígena (2018)[9]	% població departamental (2005)[7]	% població indígena (2005)[7]
Amazones	38.130	43.43	1.36
Antioquia	37.628	0.53	2.08
Arauca	6.573	2.24	0.24
Atlàntic	39.061	1.33	2.01
Bogotá	19.063	0.23	1.08
Bolívar	5.204	0.11	0.15
Boyacá	7.151	0.49	0.42
Caldas	55.801	4.30	2.75
Caquetá	8.825	1.61	0.36
Casanare	6.893	1.48	0.29
Cauca	308.455	21.55	17.85
Cesar	51.233	5.15	3.22
Chocó	68.415	12.67	3.17
Córdoba	202.621	10.39	10.85
Cundinamarca	9.949	0.34	0.53
Guainía	33.280	64.90	0.83
Guaviare	6.856	4.30	0.15
Huila	12.194	1.05	0.74
la Guajira	394.683	44.94	19.98
Magdalena	20.938	0.81	0.65
Meta	20.528	1.28	0.65
Nariño	206.455	10.79	11.14
Norte de Santander	4.545	0.61	0.52
Putumayo	50.694	20.94	3.20
Quindío	2.883	0.41	0.15
Risaralda	29.909	2.90	1.78
San Andrés y Providencia	20	0.10	0.00
Santander	1.262	0.13	0.17
Sucre	104.890	10.96	5.96
Tolima	45.269	4.32	4.02
Valle del Cauca	30.844	0.56	1.60
Vaupés	30.787	66.65	0.83
Vichada	44.578	44.35	1.27
Colòmbia	1.905.617	3.43	100.00

Organització administrativa

El resguardo és una institució legal i sociopolítica d'origen colonial i de caràcter especial, conformada per una comunitat o parcialitat indígena que, amb un títol de propietat comunitària, posseeix el seu territori i el regeix. En el seu àmbit intern el resguardo té una organització ajustada al fur indígena, amb pautes i tradicions culturals pròpies.

La divisió d'Afers Indígenes del Ministeri de l'Interior registra un total de 567 resguardos en el territori colombià, amb una extensió aproximada de 36.500.416 hectàrees, que apleguen una població de 800.271 persones (67.503 famílies).

En la regió amaçònica hi ha 88 resguardos, situats en tres departaments: Putumayo (30 resguardos), Caquetá (38 resguardos) i Amazones (28 resguardos), amb un territori aproximat de 9.922.146 hectàrees i una població de 29.073 persones (5.619 famílies).

Els resguardos situats a la regió central del país són 104, localitzats als departaments d'Arauca (26 resguardos), Boyacá (1 resguardo), Casanare (8 resguardos), Huila (5 resguardos), Norte de Santander (2 resguardos) i Tolima (62 resguardos), amb un territori de 643.735 hectàrees i una població de 26.973 habitants (5.224 famílies).

A la zona nord hi ha 31 resguardos als departaments d'Atlàntic (1 resguardo), Cesar (7 resguardos), Córdoba (3 resguardos), Guajira (17 resguardos) i Magdalena (3 resguardos), amb un territori d'1.828.515 hectàrees i una població de 144.192 persones (25.299 famílies).

A la zona de l'Orinoco hi ha 106 resguardos, distribuïts en els departaments de Guainía (26 resguardos), Guaviare (19 resguardos), Meta (17 resguardos), Vaupés (2 resguardos) i Vichada (41 resguardos), amb un territori de 15.794.136 hectàrees i una població de 447.740 persones (8.413 famílies).

A la regió del Pacífic hi ha 238 resguardos, situats als departaments d'Antioquia (37 resguardos), Caldas (3 resguardos), Cauca (36 resguardos), Chocó (104 resguardos), Nariño (34 resguardos), Quindío (5 resguardos), Risaralda (4 resguardos) i Valle del Cauca (17 resguardos), amb un territori de 8.311.884 hectàrees i una població de 152.293 persones (22.948 famílies).

Participació política

La principal organització índia és la Organización Nacional Indígena de Colombia (ONIC). Des del 1990 hi ha tres representants indis a l'Assemblea Nacional Colombiana, els tres primer dels quals foren l'emberà Francisco Rojas Birry,^[10] el guambià Lorenzo Muelas i el páez Alfonso Peña Chepe.

A le seleccions del 29 d'octubre del 1991 també van obtenir tres senadors, l'ingà Gabriel Muyuy (1957), antropòleg i teòleg; el páez Anatolio Quirà (1939), dirigent indígena; i el guambià Floro Tunubalá (1957), enginyer agrícola.

Referències

1. "Indigenous peoples in Colombia." International Work Group for Indigenous Affairs. Retrieved 11 Dec 2013.
2. ^{[enllaç sense format]} https://www.dane.gov.co/files/investigaciones/boletines/grupos-etnicos/presentacion-grupos-etnicos-2019.pdf
3. W Radio. «Según el Dane, en Colombia creció la población indígena desde su revisión en 2005», 16-09-2019. [Consulta: 23 octubre 2019].
4. Echeverri, Juan Álvaro. «Niñez y Adolescencia Indígena en Colombia» p. 26-40. Universidad Nacional de Colombia, 2013. [Consulta: 6 novembre 2017].
5. «Los resguardos indígenas» (en castellà). Fundación Hemera. Arxivat de l'original el 2008-07-12. [Consulta: 1r agost 2008].
6. «Entidades Territoriales Indigenas» (en castellà). TIG: Territorio Indigena y Gobernanza. [Consulta: 15 juliol 2016].
7. «Colombia, una nación multicultural» p. 21, 2007. [Consulta: 6 novembre 2017].
8. DANE (2019). "Información de los Grupos Étnicos Arxivat 2020-04-08 a Wayback Machine." Censo 2018. Bogotá: Departamento Nacional de Estadística, 16 de septiembre de 2019.
9. DANE «Población Indígena de Colombia». Censo 2018. Departamento Nacional de Estadística, 16 de septiembre de 2019, 2019 [Consulta: Consultado el 28 juliol 2020].
10. El Embera que cayó en desgracia, kienyke.com

Enllaços externs

• Els indígenes colombians Arxivat 2010-11-30 a Wayback Machine.
• Pàgina de l'ONIC

Plantilla:Indígenes de Sud-amèrica