From Wikipedia, the free encyclopedia
El nukak o núkâk [nɨkâk] és una llengua ameríndia que forma part de la família lingüística de les llengües nadahup, i està estretament relacionada amb la llengua dels Kãkwã, Cacua o Bara-Makú, parlada al Querarí i Papurí, conca del Vaupés, pels nukak.[1][2][3][4]
Té sis vocals orals i sis nasals (alta anterior tancada, alta central no arrodonida, posterior alta arrodonida, mitjana anterior oberta, posterior mitjana no arrodonida, central baixa).[1]
La vocal [o] es realitza com aproximante labial sonora [w], en posició postnuclear o abans d'una altra vocal, al començament de la paraula o síl·laba, amb una variant sorda [ʍ] abans de [i], [ĩ], [ɨ], si puja el to.
La vocal [i] es realitza com a semivocal palatal [j] (i) quan apareix de seguida d'una altra vocal al final del morfema.
Presenta onze fonemes consonàntics [p]; [b] (es realitza com [m] amb vocal nasal, prenasalitzada al començament de la paraula i postnasalitzada al final de paraula); [t]; [d] (es realitza com [n] amb vocal nasal, prenasalitzada al començament de la paraula i postnasalitzada al final de paraula); [č] ([ʦ] o [ʧ] indiferentment); [ɟ] ([ɲ] ñ en ambient nasal); [k]; [ɡ] ([ŋ] en ambient nasal); [ɺ] (vibrant lateral, varia amb l'aproximant [ɹ], la vibrant [ɾ] i la lateral [l]); [h] (aspirada), i el tancament glotal [ʔ].[1]
Quan [ɺ] va seguida de [t] es pronuncia [t]; si [ɺ] va després d'una consonant sonora es pronuncia [d]. Quan [ɟ] està precedida de [t] o [ʔ] es pronuncia sonora [ʧ]. En alguns marcadors, infixs o prefixos, la glotalització [ʔ]- és substituïda per la nasal [n] quan va seguida de qualsevol vocal o de la fricativa aspirada [h], o en sufixos la nasal [n] no sona seguida de [t].
La palatal sonora [ɟ] (i) / [ɲ] (ñ), podria tractar-se com una variant de la vocal [i], quan antecedeix a una vocal en posició inicial de l'arrel o de l'afix o quan està entre dues vocals.
Les vocals nuclears de substantius, verbs i adjectius registren un to alt i un altre baix, i a més, un ascendent i un altre descendent amb el respectiu allargament vocàlic.[5] No obstant això, el to descendent és una realització del to alt en les síl·labes tancades per consonant oclusiva o per [h] o en les síl·labes obertes consonant-vocal (C-V) al final del morfema, mentre el to ascendent és un tonema.
El contrast tonal del qual es troben parells mínims oposa tons ascendents amb tons alts i cadascun d'aquests dos tonemas modifica totalment el significat de la paraula o peu tonal. Les síl·labes no accentuades porten sempre per defecte to baix. Els tons alts i ascendents es presenten llavors només en lexemas monomorfémicos monosíl·labs, siguin substantius, adjectius o verbs. Els bisíl·labs i trisíl·labs es carcaterizan per estar accentuats en la primera síl·laba. En les paraules compostes o sufijadas, l'accent concorre amb el to de la primera síl·laba. És d'advertir que tot el sistema to-accent (estudiat per la lingüista Dany Mahecha), està encara en recerca.
L'ordre corrent de l'oració és subjecte - objecte - verb, encara que el subjecte pot no antecedir a l'objecte, perquè el verb es conjuga amb prefixos personals de conjugació. Els casos s'expressen amb sufixos en els noms (declinació). És una llengua aglutinant, les preposicions de les llengües indoeuropees són posposicions sufijadas. Alguns adjectius precedeixen, però la majoria van després del substantiu, i no tenen gènere.
Els substantius nukak tenen gènere masculí o femení (com en castellà). El plural dels animats es marca amb el sufix -wɨn. Presenten marques de cas, per exemple:[5]
El vocatiu s'expressa en alguns casos per un canvi del to i en uns altres marcant amb -a o duplicant l'última vocal, després de la consonant.
Els substantius admeten la forma interrogativa, que es marca amb el sufix -má' . També admeten alguna marques de temps com -hîpî' ("el d'abans"). El connectiu -tɨ equival a "també" o a la conjunció "i".
Són comuns els sufixos classificadors: -na' ("llarg i prim"), da' ("rodó i petit"), -dub ("petit, prim i amb punta"), -nɨí ("pla i prim"), -ne ("cabellut"), -yi ("abundant").
Els pronoms personals són:[5]
wéem ("jo")
méem ("tu")
nin ("ell" pròxim; "aquest")
kan ("ell" visible, "aquest")
kun ("ell" no present, "aquell")
nin' ("ella" pròxima; "aquesta")
kan' ("ella" visible, "aquesta")
kun' ("ella" no present, "aquella")
káan ("això" el tractat, "això")
wíit ("nosaltres")
yéeb ("vosaltres" / "vostès")
kéet ("ells").
Els acusatius es marquen wéna, ména, ninna, kanna, kunna, nin'na, kan'na, kun'na, Wítta, yebmna, kéeta.
Els possessius poden ser lliures:
wĩʔ ("meu")
míʔ ("teu")
aĩʔ ("seu" d'ell)
miʔĩʔ ("seu" d'ella)
wĩiʔ ("nostre")
ñíʔ ("vostre")
iʔĩʔ ("seu" d'ells o elles).
També hi ha possessius lligats, que apareixen com a prefixos del nom posseït són: wa- (1a persona singular), dt.- (2a p. s.), a- (3a p. s. masculí), el meu- (3a p. s. femenina), hi (1a p. plural), ñi (2a p. plural), i- (3a p. plural). En la conjugació verbal els mateixos operen com un prefix de actancia que funciona com a pronom personal mancant aquest o al mateix temps que ell.
déi ("què?" "quin?" cosa), de pán ("què?" acció), háu'ca, de'e ("qui?), déimɨnɨ ("quan?"), ded ("on?"), jáu' (Per què?"). Funcionen amb marques: de cas, per exemple el alativo de' yúkú ("cap a on?"), l'instrumental de'i hin ("amb què?) o el genitiu de'e î' ("De qui?"); es pot emfatitzar la pregunta a l'interlocutor agregant -báa' . A més els interrogatius admeten a més marques de temps com jáu' ra' ("Per què?" actual). L'interlocutor pot contestar amb un interrogatiu per a declarar que no coneix la resposta.[5]
Els verbs es conjuguen amb el prefix de actancia i amb sufixos i infixos de aspecte (continu, immediat), temps (passat, present, futur) i manera (imperatiu, desideratiu, interrogatiu).[5] Per exemple:
L'imperatiu es marca duplicant l'última vocal de l'arrel, després de l'última consonant. Les vocals [o]. [i] en duplicar-se després de la consonant final, es realitzen com a semivocals [w],[j] (i). Les arrels que acaba en aquestes semivocals les assumeixen com a consonants aproximantes, de manera que és la vocal que les antecedeix la que es duplica.[5]
La duplicació de la vocal després de la consonant que tanca la ráiz, però agregant al final la consonant [p] (-VCVp), forma un copretèrit i si se segueix la marca -tí' forma un subjuntiu pretèrit: jɨm ("estar"); jɨmɨ ("estigui"),; jɨmɨp ("estava"); jɨmɨptí' ("si estigués").
La negació verbal s'expressa en diferents formes: l'infix -ca- entre l'arrel i les marques d'aspecte, temps o manera; prefixant a l'arrel la paraula "no" yab' - o "refusar dɨi' -o "sense efecte" îí'. La negació imperativa (prohibitiva) es marca amb el sufix -kê´ .
És comú la composició de verbs composts, tant per dos o més arrels verbals com per verb amb nom, adjectiu o adverbi. La marca -a després de l'arrel d'un verb intransitiu el converteix en verb transitiu.
Mitjançant els sufixos -hát (l'objecte per a actuar o la idea abstracta de l'acció), -pe' (l'objecte sobre el qual ha recaigut l'acció, participi), es nominalizan els verbs. El subjecte que actua ("ser el que") s'assenyala amb el prefix de actancia i un sufix corresponent -ni' , per a la primera i segona persona i la tercera femenina singular; -ni per a la tercera masculina singular i -nit per a la tercera plural; als quals se'ls pot agregar la marca d'imminència, actualitat o èmfasi -yé' .
Les arrels verbals acaben sempre en consonant o en les aproximantes [w], [j] (i) que realitzen [o], [i]. El verb jɨm té el significat específic de "estar", diferent a "ser" que s'expressa moltes vegades en forma tàcita amb les diferents marques dels interrogatius i els pronoms personals i avesi amb yit, que té una forma emfàtica yittí' ("sóc").[5]
L'idioma nukak és ric en formes adverbials. Diversos adverbis són importants en la construcció de les oracions. Per exemple, s'usa amb freqüència hébáká ("veritablement") i per a emfatitzar encara més la declaració que es fa se li agrega -yé' . L'enllaç verbal tɨtíma'hî ("després"), pot estar entre el subjecte i l'objecte i verb. Un adverbi pot seguir als substantius, com hattí' ("també", "tampoc", "encara") o pot expressar-se mitjançant un sufix com -hê' ("solament", "precisament").[5]
Kútu' "Eh!", "Atenció!", és una exclamació per a començar a parlar. hâré "Cuidat!" o dɨpí hâré "Molta cura!"; waá'yé' "Basta!; be'bét yé' "Ràpid!"; ni'kábá'í' "Això és!"; són altres exemples d'exclamacions usades pels Nukak.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
