òpera From Wikipedia, the free encyclopedia
Alícia al país de les meravelles és una òpera composta entre l'any 2004 i 2007 per la compositora coreana Unsuk Chin amb llibret de David Henry Hwang i la mateixa compositora. La història es basa en els contes d'Alícia al país de les meravelles i Alícia a través de l'espill de l'escriptor Lewis Carroll.[1] Unsuk Chin i Henry Hwang sacrifiquen gran part del caràcter naïf i juganer del text original a favor d'un missatge més obscur i amb un rerefons quasi nihilista.[2]
Alice in Wonderland | |
---|---|
Tipus | obra dramaticomusical |
Compositor | Unsuk Chin |
Llibretista | David Henry Hwang |
Llengua | anglès |
Creació | 2004 |
Acte | 8 |
Durada | 120 min |
Data de publicació | segle XXI |
Estrena | |
Estrena | 30 juny 2007 |
Teatre | Bavarian State Opera |
L'obra fou encarregada per l'Òpera de Los Angeles, però a causa de dificultats financeres va ser estrenada el juny de 2007 al Teatre Nacional de Múnic sota la direcció de Kent Nagano[2] i la posada en escena d'Achim Freyer, en la que els cantants duien màscares i es generava la sensació d'un espectacle de titelles.[3]
L'editorial Boosey & Hawkes demanà a la compositora una versió amb reducció de la plantilla orquestral, aquesta s'estrenà el juny de 2012 al Loretto Hilton Center, a Saint Louis (Missouri).[1]
Personatge | Veu | Cantant |
---|---|---|
Alícia | soprano | Sally Matthews |
Gat | soprano | Piia Komsi |
Gat | soprano | Julia Rempe |
Ànec/barreter boig | baríton/baix | Dietrich Henschel |
Conill blanc/ teixó | contratenor | Andrew Watts |
Reina de cors | soprano | Gwyneth Jones |
Duquesa/ mussol/ dos | mezzosoprano | Cynthia Jansen |
Ratolí/ cuiner/ liró/ home invisible | tenor | Guy de Mey |
Vell/ àliga/ servent-peix/ cinc/ botxí | tenor | Christian Rieger |
Vell/ cranc/ rei de cors | baix | Steven Humes |
Dau/ servent-granota/ set | baix | Rüdiger Trebes |
Eruga | clarinet baix | Stefan Schneider |
Unsuk Chin utilitza una plantilla molt extensa:[5][1]
L'Alicia obre un llibre de la seva biblioteca, que es converteix en una cambra del tresor. Coneix un infant el destí del qual és dur un gat momificat i dos ancians als que demana en va que s'escapin abans no es tanqui la porta de la cambra del tresor.
L'Alicia segueix el Conill Blanc, que s'endinsa en un forat fet a terra. Cau a les profunditats i es troba en una sala amb petites portes tancades. Obre una de les portes amb una clau i veu un jardí ple de flors brillants, però la porta és massa petita per a poder accedir-hi. L'Alicia beu el contingut d'una petita ampolla amb una etiqueta que hi diu Beu-me, s'encongeix i llavors és massa petita per a poder obrir la porta amb la clau gran.
L'Alicia menja un pastís que troba dins d'una caixeta on hi diu Menja'm, torna a créixer i llavors és massa gran per passar per la porta. Creix tant que espanta el Conill Blanc i aquest deixa caure els seus guants de seda i el seu ventall.
L'Alicia plora, cau dins un bassal de les seves pròpies llàgrimes i ofèn un ratolí que neda tot parlant amb gran entusiasme del seu gat. Ella i totes les altres criatures molles s'assequen mentre escolten com el ratolí els explica la història més seca que coneix. L'Alicia menciona de nou el gat i tots els animals fugen.
L’Alicia ha de buscar els guants i el ventall del Conill i entra dins d'una casa. El seu cos torna a créixer mentre el Conill Blanc canta una cançó d’amor.
L'Alicia es troba amb l'Eruga i escolta els seus consells.
L’Alicia es troba amb el Peix i la Granota, així com amb la Duquesa, el Bebè, la Cuinera i el Gat de Cheshire. S’escandalitza pels mals tractes de la Duquesa i de la Cuinera cap al Bebè, li canta una cançó de bressol a l’infant i aquest es converteix en un porc.
L'Alicia pregunta al Gat de Cheshire, el cos del qual apareix i desapareix constantment, pel camí que ha de seguir. El Gat l'envia a veure la Llebre de Març.
L’Alicia coneix la Llebre de Març, el liró i el Barreter Boig. Per a aquests tres personatges, el temps s’ha aturat i ningú no els ha pogut ajudar. Finalment exclouen a l’Alicia de la festa del te.
L’Alicia es troba amb tres jardiners que intenten convertir les roses blanques en roses vermelles per a la Reina de Cors. Ella és convidada per la mateixa reina a una partida de croquet sense normes, que acaba en una vetllada caòtica. Finalment la Reina ordena decapitar el gat sense cos, però el botxí no ho aconsegueix perquè no pot tallar-li el cap a un gat que no té cos.
La Reina rescata a l’Alicia de la Duquesa Filosofant i la convida a menjar sopa de Falsa Tortuga fins que els soldats convoquen a tothom a la cort per assistir a un judici.
El Barreter Boig, la Cuinera i l’Alicia testifiquen al judici sobre allò succeït amb els pastissos. L’Alicia no té por perquè se n’adona que el Tribunal i la Reina de cors són només una ridícula baralla de cartes.
Un home invisible demana a l’Alicia que busqui (en va) llavors en la terra negra i infèrtil del jardí. A continuació l’home invisible diposita les llavors a la mà d’Alicia, que sembra flors i aquestes es converteixen en llum brillant.
En aquesta obra, Unsuk Chin utilitza un llenguatge més directe i immediat en comparació amb altres de les seves obres.[6] Musicalment hi predomina l'ús de la modalitat, en concret escales hexatonals i pentatòniques i algunes de les tècniques vocals més utilitzades són l'Sprechgesang, els glissandi, i el portamento[7]. A més, hi ha una gran barreja d'estils i diferents cites:
És en l'escena cinquena (un berenar de bojos) que la compositora barreja més llenguatges diferents. Unsuk Chin empra la idea del pastiche tot barrejant música d'estil barroc amb música similar a la de Schoenberg amb la finalitat d'il·lustrar els intents d'Alícia per respondre l'enigma del barreter.[2] En la mateixa escena apareix una paròdia de la cançó infantil anglesa Twinkle, Twinkle, Little Star, la música evoluciona d'una textura infantil i anodina a una expressió de virtuosisme musical.[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.