Alta Velocitat Espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial[1] creada el 1992[2] de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en castellà buscant una imatge comercial per a aquests trens.2019 Espanya és el primer país amb més línies d'alta velocitat d'Europa.[3]
 |
Aquest article tracta sobre la línia d'alta velocitat. Si cerqueu l'organització empresarial, vegeu «Associació Valenciana d'Empresaris». |
L'empresa encarregada de l'AVE, Adif Alta Velocidad va ser des del seu inici l'empresa pública que més deute acumulava a Espanya.[4]
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.[5] Les primeres locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francès (Train à Grande Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, única operadora amb llicència d'Adif a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.
El 2016 va multar un càrtel d'empreses per repartir-se les adjudicacions relatius a l'AVE.[6][3]
El servei d'AVE València-Castelló inaugurat el gener de 2018 no donava efectivament el servei d'alta velocitat per ser reduïda.[7] Es constatà que el viatge s'allargava per fer-se sobre unes vies que ja abans estaven saturades.[8]
El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.[9] El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfic ferroviari entre Alacant i Madrid perquè, a partir del 2021, puguin participar-hi operadors privats.[10]
El 14 de març de 2019, la Comissió Nacional dels Mercats i Valors va imposar multes milionàries a diversos càrtels d'empreses que es dedicaven a trucar els contractes, pràctica que feren durant catorze anys.[3]
Segons dades de 2019, l'eix València-Barcelona era utilitzat per més passatgers que vuit de les línies d'AVE, esdevenint el setè eix amb més passatgers.[11]
Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de Barcelona-Madrid aporta diners a l'estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis països.[12][13][14][15][16] També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».[17] Un dels crítics més significats ha estat Joan Amorós i Pla, Secretari General de FERRMED, un grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu principal la impulsió d'un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d'unir el sud i amb el nord d'Europa.[18][19]
Un informe del 2012 fet per la RACC conclogué que l'AVE no genera suficients beneficis per viatger.[20]
Un informe del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, publicat el 2018, concloïa que l'AVE era car i ha sigut construït seguint criteris polítics i no econòmics.[21]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
