From Wikipedia, the free encyclopedia
Allan Ramsay (1713-1784) fou un retratista escocès, el qual treballà principalment a Londres.[3]
 Autoretrat d'Allan Ramsay, 1737-1739 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1713  Edimburg (Escòcia) |
| Mort | 10 agost 1784 (70 anys) Dover (Anglaterra) |
| Causa de mort | malaltia |
| Sepultura | Cementiri East Finchley |
| Pintor de cambra | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Escòcia |
| Formació professional | Hans Hysing, Francesco Solimena i Francesco Fernandi[1] |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Itàlia (1782–1784) Itàlia (1775–1777) Roma (1754–1757) Londres (1738–1784) Itàlia (1736–1738) Londres (1732–1733) Ferney-Voltaire Edimburg París Nàpols Ginebra |
| Ocupació | pintor, dibuixant |
| Activitat | 1729 - 1773 |
| Membre de | |
| Art | Retratista |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Neoclassicisme |
| Professors | Hans Hysing |
| Alumnes | Alexander Nasmyth |
| Influències | |
| Influències en | |
| Mecenes | Jordi III del Regne Unit, Duncan Forbes i Francis Egerton |
| Obra | |
Obres destacables La reina Carlota, Jordi III, Sir John Tyrell i Jean-Jacques Rousseau amb vestit armeni | |
| Família | |
| Cònjuge | Anne Bayne (1739-1743) i Margaret Lindsay Ramsay (1752-1782) |
| Pare | Allan Ramsay |
 | |
Fill del poeta Allan Ramsay (1686-1758),[3] va rebre una formació artística rudimentària a Edimburg i després va anar a Londres per a treballar amb el pintor de retrats suec Hans Hysing (1734).[4]
Va estudiar a Londres, Roma i Nàpols (ací amb Francesco Solimena), i quan l'any 1739 es va instal·lar a Londres, va aportar un aire cosmopolita a la pintura del retrat.[5] Fou el retratista més important de Londres des de l'any 1740 aproximadament fins a l'aparició de Joshua Reynolds, a mitjan dècada del 1750.[3][6]
Els seus quadres femenins posseeixen indiscutiblement una mena de gràcia francesa (La muller de l'artista: Margaret Lindsay of Evelick, Edimburg, Galeria Nacional d'Escòcia, 1754-1755) i en aquest camp continuà essent un rival seriós de Joshua Reynolds, que es va sentir molt ofès quan, l'any 1760, Ramsay va ésser nomenat Pintor Oficial de Jordi III del Regne Unit. Però, a la dècada del 1760, Ramsay de mica en mica va anar deixant de pintar per a dedicar-se a altres afers que li interessaven.[3]
L'escriptura de pamflets polítics, l'arqueologia clàssica (va tornar a visitar Roma els anys 1754-1757)[7] i l'art de conversar ocuparen la major part dels seus darrers anys.[5] Va tindre èxit en els cercles literaris (entre els seus models i amics es comptaven els filòsofs Voltaire, Denis Diderot,[2] David Hume i Jean-Jacques Rousseau)[3] i, juntament amb Adam Smith i David Hume, va fundar la Select Society a Edimburg el 1754 per a encoratjar el debat d'idees.[2] El doctor Samuel Johnson (1709-1784) va dir d'ell:
| « |
|
» |
Ramsay va ésser un dels dibuixants més bons entre els artistes del segle xviii i la Galeria Nacional d'Escòcia posseeix una bona col·lecció dels seus dibuixos.[3]
Allan Ramsay era un comentarista polític de cert mèrit i entre les seues obres figura el pamflet A Succinct Review of the American Contest, Addressed to Those Whom it May Concern,[9] el qual fou publicat mentre estava tenint lloc la Guerra de la Independència dels Estats Units. Per a Ramsay, la guerra estava essent perduda pels britànics perquè estaven adoptant una estratègia del tot equivocada: allò que calia fer, des del seu punt de vista, era aprofitar la mobilitat de la flota britànica per a bombardejar i atacar directament la població civil dels ports claus com els de Nova York, ja que les tropes de George Washington no tenien possibilitats de defendre'ls. Això era una proposta radicalment nova en aquell moment perquè, en el context del segle xviii, hom donava completament per sobreentès que la guerra era un afer dels exèrcits, no pas de la població civil. El mateix Ramsay reconeixia que la seua proposta seria jutjada com un acte de barbàrie, però, allò que resulta més interessant de tot plegat és la seua rèplica: per a iniciar-la, fa un paral·lelisme amb la incursió a Cherbourg que va acomplir-se entre el 7 i 16 d'agost del 1758 dins el context de la Guerra dels Set Anys, quan 600 soldats britànics tenien al seu abast la ciutat sense que fessin cap acció contra els seus habitants. Per a Ramsay, allò hagués estat una injustificable barbàrie perquè la guerra havia estat declarada contra el rei francès, dels quals els habitants de la vila francesa eren súbdits. El rei de França n'ostentava la sobirania i, per tant, fóra injustificat el càstig als seus súbdits. La diferència amb el cas de les colònies americanes era clar: els americans s'havien atorgat la sobirania, per la qual cosa tots i cadascun dels seus ciutadans podien ésser considerats com a enemics i tractats com a tals. Aquesta distinció era bàsica perquè suposava el començament de la guerra moderna tal com la coneixem avui dia: és a dir, la guerra total en la qual resulta justificat el bombardeig de les poblacions civils i les deportacions massives.[10]
Jordi III del Regne Unit no seguí les propostes de Ramsay i els britànics van perdre la Guerra de la Revolució Americana, però, tot i així, després vingueren altres que sí feren cas dels seus consells.[10]
_-_Google_Art_Project.jpg)
_-_Queen_Charlotte_with_her_Two_Children_-_WGA18992.jpg)
_by_Allan_Ramsay.jpg)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
