cardenal italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Alessandro Damasceni Peretti, cardenal de Montalto (Montalto delle Marche, a les Marques, Itàlia, llavors Estats pontificis, 1571 - Roma, 2 de juny de 1623) va ser un cardenal italià del segle xvi. La seva mare era neboda de Sixt V i ell doncs renebot del papa.[1] Era oncle del cardenal Francesco Peretti di Montalto (1641).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1571 Montalto delle Marche (Itàlia) |
Mort | 2 juny 1623 (51/52 anys) Roma |
Cardenal bisbe bisbat suburbicari d'Albano | |
6 abril 1620 – 2 juny 1623 ← Francesco Sforza – Giovanni Battista Deti → | |
Cardenal | |
13 maig 1585 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Consagració | Pau V |
Participà en | |
8 febrer 1621 | conclave de 1621 |
8 maig 1605 | conclave de 1605 (maig) |
14 març 1605 | conclave de 1605 (març) |
10 gener 1592 | conclave de 1592 |
27 octubre 1591 | conclave de 1591 |
8 octubre 1590 | conclave de 1590 (tardor) |
7 setembre 1590 | conclave de 1590 (setembre) |
Família | |
Mare | Maria Felice Mignucci Peretti |
Germans | Michele Peretti Flavia Peretti Damasceni |
Parents | Sixt V, oncle Virginio Orsini, Duke of Bracciano, cunyat |
Amb 14 anys, és fet cardenal [2]pel papa Sixt V en el consistori del 13 de maig de 1585.[1] El cardenal Damasceni va ser governador perpetuus de Fermo, governador de Città della Pieve i llegat a Bolonya.[3] És també vicecanceller i canceller de la Santa Seu. L'any 1590-1620 és abat comendatari de l'abadia de Farfa i de Santa Maria in Cellis. Amb els cardenals Mariano Pierbenedetti i Anton Maria Salviati, és nomenat l'any 1592 a la prefectura de Roma, de la Consulta i de les ciutats de tots els Estats Pontificis. L'any 1620 és cardenal protopresbíter.
Després dels cardenals Raffaele Riario i Giovanni Francesco Gambara, Alessandro Peretti és el tercer gran constructor de la Vil·la Lante a Bagnaia. L'escultor Gian Lorenzo Bernini fa un bust rellevant del cardenal Montalto.
Damasceni Peretti participa als dos conclaves de 1590 (elecció d'Urbà VII i Gregori XIV) i als conclaves de 1591 (elecció d'Innocenci XI), de 1592 (elecció de Climent VIII), conclaves de 1605 (elecció de Lleó XI i de Pau V) i de 1621 (elecció de Gregori XV).[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.