llengua il·lírica From Wikipedia, the free encyclopedia
L'albanès o albanés[1] (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees. És l'idioma oficial d'Albània i Kosovo[2] i en total hi ha uns 7 milions de persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre els arbëreshë d'Itàlia.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Gjuhu Shqipë | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 6.920.000 |
| Parlants nadius | 6.920.000 |
| Oficial a | Albània i Kosovo |
| Autòcton de | Sud-est d'Europa |
| Estat | Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Itàlia, Sèrbia, Grècia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees Albanoid (en)  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i Albanian alphabet (en) |
| Institució de normalització | Acadèmia de Ciències d'Albània |
| Estudiat per | albanology (en) |
| Codis | |
| ISO 639-1 | sq |
| ISO 639-2 | alb |
| ISO 639-3 | sqi |
| Glottolog | alba1267 |
| Linguasphere | 55-AAA-a |
| Ethnologue | sqi |
| ASCL | 3901 |
| IETF | sq |
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Es divideix en tres dialectes:
La llengua albanesa fou estandarditzada el 1909 i basada en el parlar d'Elbasan. A Kosovo i Macedònia del Nord parlen el gheg, però el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l'albanesa.
L'albanès té 7 vocals, 29 consonants i dos dialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos més comuns, els del llatí). L'article es pot col·locar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb és força complexa. La majoria de paraules són planes, i es caracteritza per:
L'albanès s'ha escrit usant alfabets diversos des dels primers registres del segle xiv. La història de l'ortografia de l'idioma albanès està estretament relacionada amb l'orientació cultural i el coneixement de determinades llengües estrangeres entre els escriptors albanesos.[3] Els primers registres escrits albanesos procedeixen de l'àrea de Gheg a partir de grafies basades en l'italià o el grec. Originàriament, el dialecte Tosk utilitzava l'alfabet grec i en canvi el dialecte Gheg, l'alfabet llatí. Ambdós dialectes també havien fet servir la versió del turc de l'alfabet àrab, l'alfabet ciríl·lic, i també alfabets creats expressament per a l'albanès. En aquest sentit, cal citar l'alfabet d'Elbasan, l'alfabet vithkuqi (creat per Naum Veqilharxhi al segle xix), i altres alfabets com el de Todhri, el de Veso Bey i el de Jan Vellara (vegeu alfabets albanesos originals). Més concretament, els escriptors del nord d'Albània i sota la influència de l'Església catòlica van utilitzar l'alfabet llatí, i les del sud d'Albània i sota la influència de l'església ortodoxa grega, van emprar lletres gregues, mentre que altres a tot Albània i sota la influència de l'islam van usar lletres àrabs. Hi va haver intents inicials de crear un alfabet albanès original durant el període de 1750-1850. Aquests intents es van intensificar després de la Lliga de Prizren i van culminar amb el Congrés de Manastir on es reuniren els intel·lectuals albanesos del 14 al 22 de novembre de 1908, a Manastir (actual Bitola), per tal de decidir quin alfabet usar, i l'ortografia estandarditzada per a l'estàndard albanès. Així es va establir el llenguatge literari. L'alfabet triat i utilitzat des de llavors és l'alfabet llatí amb l'addició de les lletres <ë>, <ç>, i deu dígrafs: dh, th, xh, gj, nj, ng, ll, rr, zh i sh.
Segons Robert Elsie:[4]
El segle que va de 1750 a 1850 va ser una època de gran diversitat ortogràfica a Albània. En aquest període, la llengua albanesa es va escriure en almenys deu alfabets diferents, segurament un rècord per a les llengües europees. (...) les diverses formes en què es va registrar aquesta antiga llengua balcànica, des dels primers documents fins a principis del segle xx (...) consisteixen en adaptacions dels alfabets llatí, grec, àrab i ciríl·lic i (el que és encara més interessant) una sèrie de sistemes d'escriptura inventats localment. La majoria dels darrers alfabets s'han oblidat i són desconeguts fins i tot per als mateixos albanesos.[4]
| Fonemes | Escrit | Pronunciació com a... |
|---|---|---|
| /i/ | i | Igualada |
| /ɛ/ | e | bèstia |
| /a/ | a | casa |
| /ə/ | ë |
home |
| /ɔ/ | o | òpera |
| /y/ | y | en francès, voiture |
| /u/ | u | Urgell |
| Fonema (segons l'IPA) | Escrit | Pronunciació com a... |
|---|---|---|
| /p/ | p | Pallars |
| /b/ | b | Bossòst |
| /t/ | t | Tarragona |
| /d/ | d | Dinamarca |
| /c/ | q | semblant a l'anglès hot year o al grec kiri |
| /ɟ/ | gj | semblant a l'anglès did you o al grec gia |
| /k/ | k | Canet, Jonquera |
| /g/ | g | Gósol, Figueres |
| /ts/ | c | potser |
| /dz/ | x | dotze |
| /tʃ/ | ç | cotxe |
| /dʒ/ | xh | metge |
| /θ/ | th | en anglès, thing; en castellà, zapato, en grec Athina |
| /ð/ | dh | en anglès this, en grec Rodhos |
| /f/ | f | Figueres |
| /v/ | v | en català eivissenc, vint |
| /s/ | s | Sabadell |
| /z/ | z | pinzell |
| /ʃ/ | sh | xocolata |
| /ʒ/ | zh | Girona, pujada |
| /h/ | h | en anglès, hat |
| /m/ | m | Manresa |
| /n/ | n | Noguera |
| /ɲ/ | nj | Canyelles |
| /l/ | l | lògica |
| /j/ | j | hiena |
| /lˠ/ | ll | ela velaritzada, com en català núvol |
| /r/ | rr | ferro (el contrast entre rr i r és com en català) |
| /ɾ/ | r | cara |
Hi ha una tendència en el parlar a confondre les oclusives palatals amb les africades palatals corresponents, és a dir: q [c] amb ç [tʃ], i per altra part gj [ɟ] amb xh [dʒ].
És considerada parla indoeuropea des del 1854 per Franz Bopp. L'albanès s'escriu des del segle xvi, alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). A l'actualitat usa l'alfabet llatí. Al segle xv se'n va frenar l'ús per la invasió turca, però es va reprendre al segle xx.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
