Shkodër

Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Shkodër

Localització
42° 04′ N, 19° 30′ E
Estat	Albània
Comtat	comtat de Shkodër
Bashkia	municipi de Shkodër
Capital de	comtat de Shkodër municipi de Shkodër Scutari Vilayet (en)
Població humana
Població	76.000 (2011) (87,09 hab./km²)
Geografia
Part de	Coastal Albania (en)
Superfície	872,612 km²
Altitud	13 m
Dades històriques
Anterior	Scodra (en)
Esdeveniment clau abril 1474 Siege of Shkodra (en) maig 1478 Siege of Shkodra (en) 23 abril 1913 Siege of Scutari (en)
Patrocini	Esteve màrtir
Identificador descriptiu
Codi postal	4001–4007
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	22
Altres
Agermanament amb	Prizren Cetinje Gjakovë Ulcinj Ferrara
Lloc web	bashkiashkoder.gov.al

Abans del domini romà era el país del poble il·liri dels labeates. El rei Gentius es va oposar en aquesta ciutat als romans el 168 aC però fou derrotat en una batalla sota els seus murs i ocupada pels romans. Fou més tard capital de la província romana de la Prevalitana.

Al segle vii van començar a arribar els eslaus. L'emperador romà d'Orient Heracli (610-641) la va donar al serbis a la primera meitat del segle vii i fou part del principat de Duklja que després fou sotmès per Ràscia. Ràscia va quedar sota vassallatge búlgar al segle x i durant aquest segle es va erigir en la capital del principat de Duklja fins que el tsar Samuel la va sotmetre altre cop, però breument. Després fou incorporada a l'Imperi Romà d'Orient i va formar el tema de Sèrbia.

Esteve Voislav de Travúnia va expulsar el darrer estrateg romà d'Orient, Teòfil Eròtic, a la primera meitat del segle xi. El rei de Duklja, Constantí Bodí va acceptar els croats a la ciutat (1101). Després d'un temps va acabar en mas de Zeta al segle xii, que al seu torn era dependent de Ràscia. Va passar després als Balsha i després altra vegada a Dulkja fins que va passar a Venècia el 1396.

Durant la Guerra turcoveneciana de 1463 a 1479 va resistir atacs otomans el 1474 i el 1478-1479 sota Leke Dukagjini, successor de Skanderbeg el 1468. Finalment el 1479 va passar als otomans pel tractat de Constantinoble.^[1] Molta població va sortir de la ciutat que no es va recuperar fins al segle xvii; llavors fou capital d'un sandjak i al segle xviii d'un pashalik en el que predominava la família local dels Bushati (1757-1831).

Els habitants es van revoltar contra els otomans el 1833 i 1836, 1854, 1861-1862 i 1869. Abans del 1867 era una sandjak de l'eyalat de Rumèlia però en aquest any es va unir al sandjak de Skopje (Uskub) i va esdevenir vilayat dividit en els sandjaks de Shkodër, Prizren i Debar (Debre). El 1877, Prizren va passar al vilayat de Kosovo (Kosova) i Debar al de Monastir. Durrës (Durazzo) va ser convertida en sandjak. El 1878 Bar i Podgòrica van passar a Montenegro. El 1900 els dos sandjaks de Scutari i Durazzo que formaven el vilayat de Shkodër van quedar administrativament separats.

Durant la guerra dels Balcans, fou atacada pels montenegrins, però les forces otomanes dirigides per Essad Pasha van resistir set mesos a montenegrins i serbis però finalment es van haver de rendir (abril de 1913) però Montenegro va haver d'abandonar la ciutat que fou assignada al principat d'Albània (maig de 1913).

Els montenegrins hi van entrar novament el 27 d'octubre de 1915. El 23 de gener de 1917 fou ocupada pels austríacs i fou centre de la seva zona d'ocupació. Al final de la guerra fou centre de l'Administració militar internacional fins al març de 1920 quan fou entregada al govern nacional albanès de Tirana. Fou atacada pels albanesos revoltats amb suport dels serbis a la tardor del 1920. Entre 1921 i 1924 fou centre del moviment democràtic que hi va obtenir la majoria a l'assemblea constituent i el 31 de maig de 1924 els demòcrates es van apoderar de la ciutat que va assolir temporalment la capitalitat.

El 1944 va ser alliberada pels comunistes. El 1990 va caure el comunisme i va instaurar-se el règim previ a 1924.

Referències

1. Harkavy, Robert E. Strategic Basing and Great Powers 1200-2000 (en anglès). Routledge, 2007, p.38. ISBN 0415701767.