Aeroport de Girona - Costa Brava
aeroport de Girona (Gironès) From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Aeroport de Girona – Costa Brava (codi IATA: GRO, codi OACI: LEGE) és un aeroport gestionat per Aena que hi ha al poble de Salitja, dins el municipi de Vilobí d'Onyar, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Girona, i disposa de bones vies de comunicació amb Girona, la Costa Brava, Barcelona i els Pirineus.[1]
 | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||
  | |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| Epònim | Costa Brava i Girona | ||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||
| Tipus | Aeroport | ||||||||||||||||||
| Obertura | 1r abril 1967 | ||||||||||||||||||
| Ús | aviació civil i aviació comercial | ||||||||||||||||||
| Dona servei a | Girona | ||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||
| Estat d'ús | en funcionament | ||||||||||||||||||
| Altitud | 143 m | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Vilobí d'Onyar (Selva) | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||
| Propietat de | ENAIRE | ||||||||||||||||||
| Gestor/operador | Aena | ||||||||||||||||||
| Passatgers | 1.313.945 (2022) | ||||||||||||||||||
| Lloc web | aena.es… | ||||||||||||||||||
Ryanair hi té la seva base principal de la franja mediterrània i la quarta d'Europa, per darrere de Stansted (Londres), Dublín i Hahn (Frankfurt). I és que a l'aeroport de Girona les úniques aerolínies que han funcionat han estat les de baix cost com ara Ryanair, ja que en els diversos intents de crear vols estatals a Madrid han fracassat totes les companyies que ho han intentat; Iberia LAE, Aviaco, Intermed i Air Catalunya. Aquesta última també realitzava vols a Mallorca i Menorca.
Avui dia, el trànsit aeri és majoritàriament controlat per Ryanair, que ofereix destinacions internacionals.
El 1957 la Diputació de Girona inicià les gestions per establir un aeroport als terrenys situats als termes municipals d'Aiguaviva i Vilobí d'Onyar. El 1965 el nou aeroport comptava amb una pista de 2.200 per 45 metres i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà, i passà a anomenar-se aeroport de Girona-Costa Brava. Posteriorment s'hi van realitzar les obres de la central elèctrica, la torre de control, el centre d'emissors i l'edifici de la terminal de passatgers. El febrer de 1966 s'aprovà l'ampliació de la pista de vol en 200 metres i el 3 de març de l'any següent s'obre al trànsit aeri civil nacional i internacional de passatgers i mercaderies.[2]
Fou inaugurat l'1 d'abril de 1967.[3] Durant la dècada del 1970 l'aeroport va experimentar un apogeu en el trànsit de passatgers, sobretot a causa dels vols xàrter d'estiu. Això va fer que s'haguessin d'ampliar l'estacionament d'aeronaus i la pista de vol i construir un nou edifici terminal, tot i així era una infraestructura que estava per sota del seu potencial i que arribava a poc més de mig milió de passatgers fins al 2002. El 1991 va esdevenir la base operativa d'una escola de pilots. A partir de 2003, a causa de l'arribada de companyies de baix cost, com Ryanair — que el 2011 hi portà el 95 % dels vols—, l'aeroport gironí experimentà un creixement exponencial del nombre de passatgers que va permetre que superés els tres milions i mig de passatgers l'any 2006.
Atès aquest gran creixement, es va proposar la construcció d'una segona pista i enderrocar l'antiga terminal de passatgers per poder tenir més places d'estacionament d'aeronaus. Tot i això, en plena crisi econòmica i amb l'amenaça de Ryanair d'abandonar l'aeroport, el juny de 2011 el nombre de passatgers va caure un 42 % respecte al mateix mes de l'any anterior.
- 1 pista d'aterratge de 2.400 metres de longitud
- 50 plataformes per a aeronaus
- 1 terminal de passatgers
- 33 taulells de facturació
- 15 portes d'embarcament
- 5 cintes de recollida d'equipatge
- zona comercial
- Taulells empreses de lloguer de cotxes
- Taulells per a companyies aèries i touroperadors
- 1 terminal de càrrega
- 1 Punt d'Inspecció Fronterer (PIF)
- 3 mòduls d'aparcament (P1A, P1B i P2)
- 2 aparcaments alternatius als oficials a 50 m de la terminal
- 3.600 places per a turismes
- 35 places per a autobusos
Per a l'estiu del 2024 s'ofereixen les destinacions següents:[4]
| Any | Nombre de passatgers | Percentatge |
|---|---|---|
| 1997 | 533.445 |  11,0% |
| 1998 | 610.607 | 14,5% |
| 1999 | 631.235 | 3,4% |
| 2000 | 651.402 | 3,2% |
| 2001 | 622.410 |  4,5% |
| 2002 | 557.187 | 10,5% |
| 2003 | 1.448.796 | 160,0% |
| 2004 | 2.962.988 | 104,5% |
| 2005 | 3.533.564 | 19,3% |
| 2006 | 3.614.223 | 2,3% |
| 2007 | 4.848.619 | 34,2 |
| 2008 | 5.507.294 | 13,7% |
| 2009 | 5.286.975 | 4,1% |
| 2010 | 4.863.954 | 8,0% |
| 2011 | 3.007.649 | 38,2% |
| 2012 | 2.844.571 | 5,4% |
| 2013 | 2.736.867 | 3,8% |
| 2014 | 2.160.646 | 21,1% |
| 2015 | 1.775.318 | 17,8% |
| 2016 | 1.664.763 | 6,2% |
| 2017 | 1.946.816 | 16,9% |
| 2018 | 2.019.876 | 3,8% |
| 2019 | 1.932.255 | 4,3% |
| 2020 | 172.213 | 91,1% |
| 2021 | 312.897 | 81,7% |
| 2022 | 1.313.945 | 319,9% |
| 2023 | 1.580.410 | 20,3% |
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
